En aquest segon fragment de l’entrevista, el sociòleg del llenguatge Josep J. Conill explica la seua clara aposta per l’equiparació legal dels valencianoparlants amb els castellanoparlants “en tots els àmbits de la vida social”. Al seu parer, cal una llei que “hauria d’anar acompanyada d’un ventall d’actuacions en forma de programes orientats per una voluntat de transformació basada en criteris de justícia distributiva”.
Així, segons explica aquest professor de Batxillerat, cal una llei de llengües “que consolide la posició del valencià en els mitjans de comunicació, la feina, el món comercial i l’escola”, les conseqüències de la qual, en el terreny de l’ensenyament, serien “la transformació real del valencià en la llengua del sistema escolar o, com a mínim, la creació d’una xarxa escolar alternativa de centres públics –de Primària i Preescolar i també de Secundària i Batxillerat- on la llengua vehicular exclusiva siga el valencià”.
Pel que fa la polèmica de la competència lingüística per a la funció pública, el professor Conill, en la entrevista que publicarà La Veu aquest dijous, considera que s’hauria d’aplicar “amb la mateixa serietat que qualsevol altra política pública, això és, amb una dotació pressupostària adequada, un calendari realista i una revisió periòdica dels resultats assolits, incloent-hi la correcció de les dificultats sorgides”. Pel que fa als mecanismes que haurien d’articular el procés, Conill assegura a La Veu que és partidari “de revisar les competències i els plantejaments en què es fonamenta l’actuació de la JQCV ja que, apunta, “no és bo que la capacitació lingüística s’associe de forma exclusiva amb el funcionament d’un dispositiu com aquest, basat en el tràmit de l’examen”, donat que “això equival a transformar l’adquisició de la llengua en una mena de ritus de pas dels quals la gent en surt titulada i classificada, sovint sense que això tinga ulteriors conseqüències sobre el seu comportament en el lloc de treball”. I remarca Conill: “En un país on l’Administració funcionés normalment en valencià cap funcionari podria quedar exempt del deure d’entendre’l oralment i per escrit ni tampoc d’una certa competència col·loquial.”
Pel que fa al polèmic manifest dels professors de la UVEG sobre la competència lingüística per a treballar a la UV, el professor i sociòleg apunta de forma categòrica que es tracta “de la reclamació impresentable d’uns docents que aspiren a mantenir el seu “statu quo” al marge de qualsevol ordenació legal”.
Quant a l’acostament de la RACV a l’AVL, Conill sosté, en aquesta segona entrega de l’entrevista, que és tracta d’un assumpte “absolutament banal” que “no té cap repercussió efectiva sobre l’ús del valencià ni sobre el seu futur, que a hores d’ara es presenta molt negre”. A més, Conill sosté que els últims moviments de personalitats vinculades a la RACV que exploren la possibilitat d’un acostament a l’AVL s’expliquen perquè “tenen por que s’acaben les generoses subvencions amb què han gaudit durant dècades amb l’objectiu de mantenir viva la flama del contenciós glotopolític que, d’ençà de la Transició, ha servit de coartada a la passivitat dels governs autonòmics quant a l’extensió de l’ús del valencià”.
