Dia Mundial de l’Aigua, LIFE+ Albufera encara la seua recta final

RedactaVeu / València.

Life+ Albufera, un any més, celebrarà el Dia Mundial de l’Aigua convocant una activitat oberta al públic en la qual els participants embarcaran des del Tancat de la Pipa i navegaran pel llac de l’Albufera en cerca de l’asprella i de la vida subaquàtica. Durant el matí, els participants d’aquesta activitat “descobriran tots els secrets de l’aigua (qualitat, quantitat, fenomen de la fase clara, món microscòpic, etc…) del parc natural i els treballs realitzats en LIFE+Albufera durant els últims anys”.

El 21 de març de 2014, vespra del Dia Mundial de l’Aigua, es presentava en societat el projecte LIFE+ Albufera “Gestió integrada de tres aiguamolls artificials en compliment de les Directives Marc de l’Aigua, Aus i Hàbitats”. No obstant açò, el treball ja havia començat a rodar a l’octubre de 2013, quan diversos grups de recerca del IIAMA (Institut de Recerca de l’Enginyeria de l’Aigua i Medi ambient de la UPV), al costat de SEU/BirdLife, Acció Ecologista-Agró i la Fundació Global Nature realitzaven les primeres tasques en els espais.

L’objectiu d’aquest ambiciós projecte no era un altre que millorar la qualitat d’aigua de lAlbufera, aportar hàbitats renaturalizats i protegir les aus de l’aiguamoll. Per a açò, s’està comptant amb el suport econòmic d’ACUAMED, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer i el Ministeri d’Agricultura i Medi ambient a través de la Fundació Biodiversitat.

En l’actualitat, el projecte es troba en la fase final, on s’obtindran les principals conclusions després d’analitzar la informació obtinguda. Per açò, el pròxim mes de juny, concretament els dies 29 i 30, les entitats participants organitzaran unes jornades en el Jardí Botànic de València, on faran públics els principals resultats.

Els tancats de la Pipa, de Milia i l’Illa

El coordinador del projecte del IIAMA, Miguel Martín Monerris, assenyala que gran part de la labor del IIAMA s’ha centrat a establir i monitoritzar la gestió hídrica en els tres aiguamolls artificials (Tancat de la Pipa, de Milia i l’Illa) i els seus efectes sobre la qualitat de les aigües i sediments.

^{Tancat de Milia.}

De fet, afirma que durant dos anys han entrat al voltant de set hectòmetres cúbics d’aigua en els Tancats, “la qual cosa significa que cada any, una setena part del volum del llac ha sigut tractat i, per tant, té menys contaminants. Ara estem avaluant aquesta informació”. Així mateix, indica que també s’ha examinat la presència de macroinvertebrats aquàtics en les aigües, “ja que serveixen d’aliment per a les aus i són excel·lents bioindicadors de la qualitat de les aigües”.

^{Aigua d’entrada (verda) i eixida (transparent) del tancat de Milia.}

Una de les primeres conclusions obtingudes per l’equip de treball del IIAMA és que la tipologia d’aiguamoll artificial més eficient sobre les característiques fisicoquímiques de l’aigua és la “subsuperficial”, mentre que la riquesa biològica està més associada als aiguamolls amb làmina d’aigua lliure. En aquest sentit, l’investigador del IIAMA indica que en un superficial “el vent, per exemple, agita l’aigua i resuspèn els sediments introduint sòlids suspesos i fòsfor”, mentre que en els subsuperficials “l’aigua circula a través d’un mitjà porós com si estiguera circulant a través d’un aqüífer, sense alteracions ambientals externes”.

Pel que fa al detallat seguiment ornitològic -realitzat durant dos anys per part de SEU/BirdLife-, aquest ha permès comprovar la importància d’aquests espais per a la millora de l’estat de conservació d’espècies dependents de la qualitat de l’aigua. En el cas de l’ànec colorit, els aiguamolls artificials alberguen el 0,003 % de la superfície de la ZEPA, entre un 70 i 80 % de la població reproductora en tota l’Albufera. Altres exemples són la reproducció del xarrasclet o l’establiment en l’Albufera d’una xicoteta població hivernant de bitó comú (en perill d’extinció segons el Catàleg Nacional d’Espècies Amenaçades) i d’àguila pescadora, tots dos casos estretament lligats als aiguamolls artificials.

Així mateix, els aiguamolls artificials suposen ambients de qualitat en els quals algunes espècies amenaçades, com la garsa imperial, intensifiquen les relacions de competència i predació amb altres espècies objectiu del projecte, com l’ànec colorit, la fotja o la boscarla mostatxuda, posant de rellevància la necessitat d’integrar les pràctiques de gestió per a fer-les globalment favorables.

Recuperació de vegetació submergida.

Acció Ecologista Agró ha sigut l’encarregada, juntament amb la Fundació Global Nature, de dur a terme els treballs de gestió de la vegetació en els tres aiguamolls artificials. Per a açò, es van executar treballs de plantació de vegetació helòfit en les parcel·les d’aiguamolls artificials més despoblades. En paral·lel s’ha realitzat un especial esforç en reintroduir i protegir la vegetació submergida, conjunt de plantes i algues submergides com l’asprella, que fins als anys 70 del segle passat formaven extenses prades en el llac.

També s’ha estat treballant en la selecció d’espècies vegetals, el marc de plantació, les èpoques de l’any i el ritme dels treballs, així com en el control dels nivells d’aigua. Alguns resultats han sigut evidents com, per exemple, mantenir uns períodes secs després d’una actuació de plantació o de sega, ajuda clarament la colonització de la vegetació en les parcel·les d’aiguamoll artificial.

Gràcies a la integració de tota aquesta informació en l’Albufera serà possible establir una base sòlida i rigorosa, imprescindible per a definir adequadament els objectius de gestió i les necessitats hídriques de les espècies i hàbitats que s’han de tenir en compte per al desenvolupament dels plans de gestió dels espais de la Xarxa Natura i els Plans de Conca.