L’equip d’investigadors han desenvolupat, a escala de laboratori, uns nous nanodispositius que permeten l’alliberament controlat de fàrmacs, en concret doxorubicina, per a teràpies contra el càncer de mama.
Fins ara, els treballs, que han sigut publicats en Chemistry A European Journal, s’han centrat en assajos cel·lulars. Segons els investigadors, els resultats han sigut “positius”, i “podrien obrir noves vies per a millorar l’eficàcia d’alguns fàrmacs aplicats en el tractament del càncer de mama”.
Cada nanodispositiu controla quan i on allibera el fàrmac transportat
La principal novetat dels nanodispositius dissenyats és que la molècula que els recobreix no solament controla quan s’allibera el fàrmac transportat, sinó també on, gràcies al seu encaminament cap a cèl·lules que expressen TLR3, una proteïna del sistema immunitari innat que es troba sobreexpressada en algunes línies cel·lulars de càncer de mama. A través d’aquesta proteïna, es llança un senyal que destrueix la cèl·lula tumoral.
Amelia Ultimo, investigadora de l’Institut Interuniversitari de Recerca de Reconeixement Molecular i Desenvolupament Tecnològic (IDM) a la UPV, explica que, “a més, la mateixa porta molecular té un efecte citotòxic en cèl·lules de càncer de mama. D’aquesta manera, la molècula que utilitzem com a porta és capaç de generar tres accions clau: ajuda a dirigir el fàrmac cap al receptor TLR3, n’inhibeix l’alliberament fins que no arriba al punt desitjat i, a través de la interacció amb el receptor, activa un procés de mort cel·lular”.
La interacció entre la porta molecular i el receptor resulta fonamental per a l’alliberament posterior del fàrmac dins de les cèl·lules tumorals. Gràcies a aquest reconeixement, els nanodispositius poden ser internalitzats en aquestes cèl·lules mitjançant un procés d’endocitosi.
Una vegada a l’interior cel·lular, la porta molecular és degradada pels enzims lisosòmics, la qual cosa permet l’alliberament de la doxorubicina, que s’intercala entre les cadenes d’ADN i és capaç de bloquejar la replicació de les cèl·lules afectades. Aquest efecte citotòxic se suma sinèrgicament al de la porta molecular.
Segons destaca Ramón Martínez Máñez, director de l’IDM i màxim responsable científic de CIBER-BBN, les proves realitzades a nivell cel·lular han constatat que els nanodispositius desenvolupats augmenten l’eficàcia terapèutica respecte a l’ús d’ARN de doble cadena lliure, a causa d’un efecte d’augment de la concentració, ja que es troba nanoformulat . A més, l’alliberament a l’interior cel·lular de la doxorubicina contribueix a disminuir la viabilitat de les cèl·lules cancerígenes.
El càncer de mama, el més letal entre les dones a nivell mundial
El càncer de mama és el tumor més letal entre les dones a nivell mundial. No debades representa el 25% de tots els casos de càncer i el 15% de les morts per aquesta patologia.
La incidència d’aquest càncer és especialment alta als països desenvolupats, i afecta fonamentalment les dones majors de 65 anys. Per això, la recerca destinada a la identificació de noves teràpies o a la millora de les ja existents és un camp, en l’actualitat, d’intensa activitat.
