Com incentivar l’ús de casc en els trajectes en ‘bici’ al centre educatiu?

Un estudi de la UV posa de manifest que fan falta programes que incentiven en adolescents l’ús d’aquest element de seguretat. “Ningú de la meua edat porta casc”, “No és ‘guai’ dur casc” o “Si duguera casc, els meus amics es riurien de mi”, principals just
18 març 2016 01:00h
RedactaVeu / València
 
Una investigació de la Universitat de València (UV) ha posat de manifest que, malgrat l’obligatorietat de l’ús del casc per circular amb bicicleta a menors de 16 anys, la gran majoria continua sense utilitzar-lo en els seus desplaçaments al centre educatiu.

L’estudi, de Javier Molina-García i Ana Queralt, i publicat ara en ‘Journal of Physical Activity & Health’, apunta la necessitat de dissenyar programes per fomentar-ne l’ús en els estudiants de primària i secundària.
 
El treball analitza els canvis en el desplaçament amb bicicleta produïts arran de la introducció al maig de 2014 de l’obligatorietat de la utilització del casc, a través de la consulta a una mostra d’adolescents d’un institut valencià. L’estudi també ha identificat quines barreres perceben els usuaris de la bicicleta a l’hora de fer servir el casc en aquest context. El grup d’investigació de la Universitat de València AFIPS (Physical Activitiy and Health Promotion) ha constatat que el seu ús és molt baix quan els adolescents es desplacen amb bicicleta al centre escolar, tant abans com després de l’aprovació de la regulació. 
 
“Malgrat que la majoria dels joves diuen que coneixen el risc que implica no fer servir el casc, sobretot pel que fa a una major incidència de lesions cerebrals, opten per no usar-lo pel rebuig que perceben de la resta del grup d’iguals”, destaca Javier Molina-García, professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València.


El treball, ‘The impact of mandatory helmet-use legislation on the frequency of cycling to school and helmet use among adolescents’, també signat per Ana Queralt, professora del Departament d’Infermeria de la Facultat d’Infermeria i Podologia, “és el primer que s’ha fet a l’Estat espanyol on s’avaluen les conseqüències del desplaçament amb bicicleta després de la posada en marxa de la normativa que obliga a usar el casc per als menors de 16 anys”.

Javier Molina-García, professor del Departament de Didàctica de l’Expressió Musical, Plàstica i Corporal de la Facultat de Magisteri de la Universitat de València; i Ana Queralt, professora del Departament d’Infermeria de la Facultat d’Infermeria i Podologia.
 
La investigació s’ha realitzat en els moments immediatament anterior i posterior al principi de l’aplicació de la normativa. Queralt i Molina-García suggereixen que l’obligació d’utilitzar el casc no va influir negativament en l’ús de la bicicleta i va provocar un lleuger augment en l’ús de la protecció. Així, la freqüència va passar d’un ús inexistent o esporàdic a “alguna vegada”, segons les enquestes realitzades. En total, un valor d’1’5 sobre 4, sent 0 quan mai no s’utilitza i 4 quan es fa sempre.

 “Ningú de la meua edat porta casc, si en duguera es riurien de mi”

Com a motius apuntats per no fer servir el casc, el que més destaca és la pressió social del grup d’iguals. La principal barrera per no posar-se’l rau en l’acceptació del seu ús per la resta d’adolescents. L’equip investigador va rebre verbalitzacions com ara: “Ningú de la meua edat porta casc”, “No és guai dur casc” o “Si duguera casc, els meus amics es riurien de mi”.
 
En aquest sentit, tot i que la majoria dels joves indiquen que coneixen el paper del casc en la prevenció de lesions cerebrals, opten per no fer-lo servir sovint a causa del rebuig que perceben de la resta del grup d’iguals. “Els nostres resultats proporcionen una base empírica per al disseny d’intervencions i programes educatius amb els quals incrementar l’ús d’aquesta protecció”, ha manifestat Javier Molina-García.
 
Per reduir la pressió social sobre els estudiants i afavorir un increment de la utilització d’aquesta protecció, Javier Molina-García apunta que “els centres educatius de Primària i secundària poden tenir un paper molt rellevant en la millora de l’acceptació social de l’ús del casc”. Caldrien “estratègies, com ara exhibir cartells a les instal·lacions escolars utilitzant models d’adolescents coneguts que fan servir el casc (per exemple, esportistes populars)”. A més, anar amb bicicleta a l’escola o a l’institut, està considerat una conducta que contribueix a la salut i als nivells generals de l’activitat física.
 
Metodologia de treball

La investigació publicada ara va ser parcialment finançada per la Generalitat Valenciana (projecte núm. GV-2013-087) i es va desenvolupar entre l’abril i el novembre de l’any 2014, és a dir, immediatament abans i després de la posada en marxa de l’obligatorietat de l’ús del casc. La mostra inicial era formada per 262 estudiants de la ciutat de València, entre 12 i 16 anys. Es va triar aquesta edat per ser la mostra que tenia els més alts percentatges d’estudiants que utilitzaven la bicicleta a València.
 
Els estudiants van ser preguntats sobre la forma d’accedir al centre, entre els mitjans següents: bici, autobús, cotxe, tren/metro, motocicleta, caminant i d’altres. A l’alumnat que va respondre que amb bicicleta (un 6,1%), se li va preguntar si portava casc (la resposta va ser 0,87, en una escala de 0 a 4, en la qual 0 és mai i 4, cada dia). També se’ls va preguntar si la bici era seua o pública, o si alternava totes dues tipologies; i se’ls va classificar en grups que vivien a dos quilòmetres o menys, o a més de dos. Als estudiants, a través de grups focals, també se’ls va preguntar l’opinió i actituds sobre l’ús del casc i sobre la normativa que obligava a fer-lo servir.
 
 
Estudis anteriors a Austràlia i Canadà

Estudis anteriors que se citen en aquest treball, realitzats en joves entre 3 i 16 anys, mostren que més del 75% dels afectats per lesions al cap no duien casc, percentatge especialment significatiu en el cas de lesions que van necessitar ingrés en cures intensives. També se cita el cas d’estudis sobre l’ús del casc a Austràlia, en què es mostra com va baixar la utilització de la bicicleta després de la normativa que obligava a utilitzar el casc, i Canadà, on es va demostrar que l’obligatorietat no va reduir l’ús de la bicicleta.
 
Article: Molina-García J, Queralt A: «The Impact of Mandatory Helmet-Use Legislation on the Frequency of Cycling to School and Helmet Use Among Adolescents». ‘Journal of Physical Activity & Health’, 2016. DOI: http://dx.doi.org/10.1123/jpah.2015-0566
 

 
next