L’oficial d’ofici a València Sud en el moment de l’accident del metro de 2006, José Jesús València, ha assenyalat aquest dilluns que “una balisa hauria parat el tren”, de manera que “pot ser que haguera arribat a descarrilar, però hauria evitat 43 morts”. També ha assenyalat que els llibres d’avaries “es llançaven al fem”.
Valencia ha comparegut a les Corts Valencianes, en la comissió d’investigació sobre l’accident del metro de 3 de juliol de 2006, que va deixar 43 morts i 47 ferits. A l’inici de la seua intervenció, ha explicat que treballava en el Consorci Valencià de Transports (CVT) i va passar l’any 2003 a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana. En concret, va estar a València Sud fins al 2009 i des d’eixe any va passar als tallers de l’avinguda Germans Machado.
Ha dit que FGV estava “molt jerarquitzada”, i ha assenyalat que en el moment de l’accident era “una empresa insolvent” i ha afegit que no li cap “el menor dubte que una balisa hauria parat el tren. Pot ser que haguera arribat a descarrilar, però hauria evitat 43 morts”.
Quant a les finestres, ha manifestat: “És evident que la situació dels cristalls va tenir a veure amb la mortalitat de l’accident”. Ha explicat que les finestres tenien marcs completament llisos, els cristalls es ficaven amb una goma i s’utilitzava “silicona domèstica” per a emplenar els buits.
Juan José València. Foto: les Corts.
“Com mai havia passat res, no li donaven importància, però em cridava l’atenció que, per exemple en Falles, per l’aglomeració de gent, algunes finestres per algunes cantonades arribaven per a reparar perquè se n’havien eixit del marc”, ha indicat.
José Jesús València, qui va participar en l’última revisió que es va fer de la unitat sinistrada, ha destacat que els llibres d’avaries “es llançaven al fem directament”, però ha assenyalat que els semblava “normal” perquè “s’informatitzaven en l’oficina tècnica”. En qualsevol cas, no creu que hi constara “una errada mecànica o de revisió” i considera que les causes de l’accident van ser “l’excés de velocitat i la falta de correcció d’eixe excés de velocitat amb mesures de caràcter tècnic”.
Preguntat per si va haver-hi “pressions” perquè tots els que van comparèixer en la comissió d’investigació de 2006 mantingueren la versió de l’empresa, Valencia ha destacat que “si algú afirmara que han succeït, no m’estranyaria”, però ha assenyalat que no li consten i que sobre ell no va haver-hi “alliçonament”.
Quant a si va entrar gent en la unitat sinistrada, ha dit desconèixer-ho. “He llegit que van entrar, però si va entrar algú no seria per iniciativa pròpia. Seria per decisions a nivell de gerència”, ha postil·lat.
Compliment d’horaris
Durant la seua intervenció, ha indicat que “les UTA no estaven obsoletes”, però que “els maquinistes anaven molt ràpids”, perquè “estan sotmesos a una pressió constant per complir els horaris”. En aquest sentit, ha dit que hi ha hagut sancions per incompliment d’horaris. “Es pretenia suplir amb velocitat la falta de material” i, sobre aquest tema, ha afegit que “si açò és així, hi ha una responsabilitat directa d’aquells que van determinar que els trens havien de córrer més”.
Per a José Jesús Valencia, “un dels problemes seriosos d’aquesta empresa, que continua ocorrent en l’actualitat, és la falta de pressupost i inversions”, per la qual cosa ha destacat que era “normal” que es reutilitzaren peces dels trens.
Al seu parer, “els mitjans destinats al transport i als tallers no sempre es destinaven a aqueixes finalitats”, per la qual cosa existia “escassetat de mitjans”. No obstant açò, ha subratllat que després de l’accident “es va fer una inversió enorme”, ja que es van comprar 62 trens i se’n van retirar 18.
També ha apuntat que fa anys “no es tenia la constància i la responsabilitat sobre prevenció de riscos” i, de fet, ha assegurat que “va haver-hi un moment en el qual ni tan sols es feien revisions mèdiques”, encara que “després es van incrementar i es van fer més rigoroses les condicions per a ser maquinista”. Segons ha ressaltat, en l’actualitat FGV és “una empresa segura, encara que queden coses per fer”.
Reparacions
D’altra banda, ha assenyalat que en els tallers de València Sud no existeix torn de nit, però hi ha gent de guàrdia que “treballa no huit, sinó 10, 12, 14 o 16 hores”. Quant a les reparacions, ha assenyalat que “mai ix un tren amb avaries si afecten la seguretat o si es pot quedar aturat en un túnel”, encara que “sí podien eixir amb una llum fosa o un detall menor, com un seient esquinçat”.
Durant la seua intervenció, ha lamentat que “tots entrem en una època d’amnèsia”, per la qual cosa ha demanat “perdó” als familiars de les víctimes perquè “tots ens oblidem de l’accident”. Així mateix, ha dit que per a alguns responsables de l’empresa “l’accident va fotre el gran esdeveniment” de la visita del Papa a València, perquè suposava “una taca en el seu expedient”.
