L’escriptor i cantautor valencià Paco Muñoz (València, 1939) serà la destacada figura a qui aquest digital oferirà enguany un sentit homenatge pel seu “ferm compromís amb el nostre país” en el marc del Consell de Seguiment de la Veu del País Valencià que tindrà lloc aquest pròxim dissabte a Alzira.
Precisament per aquest motiu i amb la finalitat de completar aquest merescut homenatge, a partir d’aquest dimecres i en els dies següents, la Veu del País Valencià oferirà als seus lectors un amplia entrevista en profunditat amb l’insigne cantautor (‘Sóc esquerra i anarco’ -primera part- , “Fabregat li carregà el mort al Sifoner de les paraules prohibides de RTVV” -segona part-).
El cantautor i escriptor Paco Muñoz durant un moment de l’entrevista. Foto: La Veu del País Valencià.
Una trajectòria exemplar
Paco Muñoz, de vocació tardana, com ara José Antonio Labordeta, va començar a cantar esperonat per Ovidi Montllor i és molt popular per la seua especial dedicació a la cançó infantil, per a la qual cosa fou decisiva l’opinió de Joan Fuster. Nascut a València el 5 de gener de 1939, va començar els seus estudis de seminarista, però en faltar sa mare va deixar el sacerdoci i, alhora que treballava de mecànic, va estar donant classes de Religió i d’Història de la música als Escolapis de València.
L’any 1975 començà a actuar en les associacions veïnals de València, on tocava cançons d’Aute, Llach o Serrat acompanyat d’una guitarra. La seua presentació oficial tingué lloc al Teatre Micalet en 1976. El seu primer disc, “La llibertat la picaren”, aparegué en 1977 amb un pròleg de Toni Mestre, coautor de la lletra de la cançó “Què vos passa, valencians?”.
La seua producció infantil, elogiada per Joan Fuster, comprèn una desena de cassets amb el títol genèric de “Paco Muñoz canta per als xiquets” i recopilats més tard en tres compactes. Des de mitjan dècada dels 80, la major part de la seua discografia se l’autopublicà ell mateix baix el segell P.M. Produccions.
L’any 1991 participà junt amb altres artistes valencians encapçalats per Al Tall i Ovidi en l’espectacle Quart creixent, un aparador de la gent en actiu durant aquella època; l’any 1998 coproduí un espectacle titulat “Els nostres poetes” junt amb el cantant Lluís Miquel i l’actor Juli Mira, gravat en el disc homònim i exportat a Itàlia; l’any 2003 va realitzar una gira amb un recital anomenat “Cançons de la Cançó” on ell, Lluís Miquel i Magda Roig versionaven els clàssics valencians del gènere, també enregistrats en un disc. L’any 2005 participà en l’homenatge multitudinari a la República, a Benetússer, junt amb molts altres cantants com Raimon. L’any 2008 anuncià la seua retirada definitiva amb una roda de concerts que culminaria a Sueca el 25 d’abril i l’edició d’un disc commemoratiu.
