Investigadors de la UV estan en els grups de recerca que han detectat ones gravitatòries

Membres del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València han participat activament en aquesta descoberta
13 febrer 2016 01:00h

RedactaVeu / València.
 
El Departament d’Astronomia i Astrofísica (DAA) de la Universitat de València, que dirigeix José Antonio Font, participa activament en la modelització numèrica de fonts astrofísiques i cosmològiques de radiació gravitatòria, a través dels grups de recerca ‘Computational Astrophysics and Cosmology’ (COMPAC) i ‘Computer aided modeling of astrophysical plasma’ (CAMAP). La detecció d’ones gravitatòries, anunciada aquest dijous a Washington és el resultat d’una col·laboració internacional multidisciplinar.

Aquest dijous, 11 de febrer, a les 16.30 hora local, representants de la col·laboració científica LIGO Scientific Collaboration (Laser Interferometer Gravitational-wave Observatory), reunits en la seu de la National Science Foundation (Washington, EUA), van anunciar la detecció d'ones gravitatòries, un assoliment científic sense precedents. La senyal detectada procedeix de la col·lisió de dos forats negres de 29 i 36 masses solars. Durant la col·lisió, 3 masses solars van ser emeses en ones gravitatòries.
 
Membres del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.
Membres del Departament d'Astronomia i Astrofísica de la Universitat de València.
Foto: Universitat de València.
 
L'anunci de la detecció ha coincidit amb la publicació de l'article científic en Physical Review Letters. Amb aquesta detecció no només es confirma, després de dècades de recerca, l'existència de la radiació gravitatòria sinó que, a més, es confirma també la pròpia existència dels forats negres. No sembla exagerat dir que podem estar davant el descobriment del segle.

Salvant les distàncies, temporals i tecnològiques, el descobriment anunciat ahir és comparable a les primeres observacions astronòmiques de Galileu, en 1609, amb un telescopi fabricat per ell mateix. Eixes observacions van canviar la nostra visió del món i van merèixer ser commemorades amb la proclamació (per part de la UNESCO) de l'any 2009 com l'Any Internacional de l'Astronomia.

Si el telescopi de Galileu va ser precursor dels actuals observatoris astronòmics (terrestres i a l'espai) i les seues observacions van obrir la finestra electromagnètica a l'observació de l'Univers, l'esdeveniment anunciat ahir dijous suposa, sens dubte, la inauguració de l'obertura de la finestra gravitatòria per a l'observació de l'Univers. Noves generacions de joves investigadors estan cridades a participar en aquesta nova aventura científica: l'observació de l'Univers a través de les ones gravitatòries.
 
Les ones gravitatòries

Les ones gravitatòries van ser predites per Albert Einstein en la seua Teoria General de la Relativitat, de la publicació de la qual es compleix enguany el seu primer centenari. Aquestes ones s'interpreten com a ondulacions del teixit de l'espai-temps generades en escenaris astrofísics i cosmològics en els quals conflueixen tant dinàmiques violentes, amb velocitats comparables a la de la llum, com a camps gravitatoris ultraintensos, en els quals l'acceleració de la gravetat és milers de milions de vegades major que en la superfície del nostre Sol (que, al seu torn, és mil vegades major que en la superfície terrestre). El descobriment històric anunciat ahir demostra que, com en tantes ocasions precedents, Einstein torna a tenir raó.

Logo La Veu
 
next