RedactaVeu / Altura.
El conseller d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, Vicent Marzà, ha visitat aquesta setmana les obres de reconstrucció de la coberta de la nau de l’església de la Mare de Déu dels Àngels, pertanyent al conjunt monàstic de la cartoixa de Vall de Crist a Altura (l’Alt Palància).
En el transcurs de la visita ha estat acompanyat per l’alcalde de la localitat, Miguel López; el director territorial de Castelló, Robert Roig, i el cap del servei territorial de Cultura i Esport de Castelló, Josep Cristià Linares.
El projecte compta amb un pressupost total de 218.181,82 euros, finançat en la seua totalitat per la Conselleria d’Educació, Investigació, Cultura i Esport, i permetrà protegir la nau, a fi d’evitar el seu deteriorament i la pèrdua d’elements estructurals i decoratius de gran valor patrimonial.
Aquesta obra forma part d’una sèrie d’actuacions que Cultura està duent a terme, encaminades a la recuperació d’aquest enclavament amb l’objectiu de posar-lo en valor i donar-lo a conèixer als ciutadans. En concret, la intervenció que s’està realitzat permetrà recobrir la nau de l’església, que es trobava a l’aire lliure des dels anys de la desamortització de Mendizábal de 1835.
L’objectiu d’aquestes actuacions és convertir la cartoixa de Vall de Crist en un espai que permeta acollir activitats culturals i transformar-lo en un centre de referència cultural de la comarca de l’Alt Palància.
Junt amb la de Porta Coeli a Serra i Ara Christi del Puig, conformen les tres úniques cartoixes del País Valencià. A més, el claustre de la cartoixa de Vall de Crist és un dels més grans de tot l’Estat que encara es conserva.
Història de la cartoixa
La cartoixa de Vall de Crist va ser la cinquena fundació cartoixana de tota la Península, i va passar a ser un lloc molt important en la història valenciana, perquè va ser fundada pel rei Martí l’Humà i va acollir personatges tan rellevants com Bonifaci Ferrer, Benet XIII i sant Ignasi de Loiola.
El conjunt patrimonial, fundat al final del segle XIV, es troba a 1 quilòmetre i mig de la població, i constitueix la cinquena fundació a l’Estat espanyol de l’orde de sant Bru.
D’estil gòtic, també va comptar amb transformacions del neoclàssic durant el segle XVII. A conseqüència de la Guerra de Successió, va quallar el primer abandó i la definitiva exclaustració en els temps d’Isabel II, això va provocar que la seua estructura es perjudicara i s’exposara a l’espoliació des de llavors fins als nostres dies, amb un estat d’abandó total fins fa tan sols una dècada.
