RedactaVeu / València
Aquest dimarts dia 2 de febrer a la Nau dels estudiants tindrà lloc el debat titulat ‘Negociació i resistència: el TTIP (Tractat Transatlàntic de Comerç en Inversió) a debat’. El debat es realitzarà a l'Aula Magna a les 19:30h. Hi prendrà part
Adoración Guamán, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, a propòsit del seu llibre TTIP.
El asalto de las multinacionales a la democracia (Akal, 2015), on Guamán analitza les repercussions i l’abast del TTIP.
Els altres protagonistes del debat seran Andrés Boix, professor de Dret Administratiu de la Universitat de València; Andrés Piqueras, professor de Sociologia de la Universitat Jaume I; i Joan Romero, catedràtic de Geografia Humana de la Universitat de València.
El passat octubre ja van tractar aquest tema a La Nau, Susan George, la presidenta honorífica d’
ATTAC França i una de les investigadores amb més renom del TNI (
Transnational Institute), va oferir una conferència que es va poder seguir des de totes les sales de l’edifici i per ‘streaming’ atesa la gran afluència de públic.
El TTIP
Tal com recull en el llibre, de 192 pàgines, la Unió Europea negocia amb els Estats Units un Tractat Transatlàntic de Comerç i Inversió (TTIP, per les sigles en anglès), la conclusió del qual està considerada una prioritat política en tots dos costats de l’Atlàntic.
La finalitat última d’aquest llibre és plantejar el problema de fons subjacent no solament en el TTIP, sinó en la mateixa filosofia de la integració econòmica supranacional: ¿per què les persones que diuen representar els interessos de la ciutadania volen, i poden, lliurar els nostres drets a grans corporacions que no es preocupen gens ni mica pel benestar de les majories socials? La resposta obri la porta directament al cor del TTIP: el problema no és solament el tractat, sinó com hem arribat a una situació en què un tractat semblant es pot signar.
El tractat, publicitat com a un motor de creixement econòmic, està alçant una protesta creixent tant a Europa com als EUA, i una multitud d’interrogants sobre les possibles conseqüències que tindrà per a la ciutadania d’ambdues parts de l’acord. S’estén el temor a les repercussions que el TTIP puga tindre sobre els serveis públics, els nivells de protecció estatals respecte al medi ambient, els drets dels treballadors i les treballadores, el control fitosanitari dels productes de consum, les pimes, etcètera.
Mentrestant, entre les veus crítiques s’afirma, i amb raó, que el TTIP no és un tractat de lliure comerç (TLC), sinó un acord per a modificar la ubicació del poder, tant polític com econòmic, que distancia totalment el primer de la ciutadania i blinda el segon a les mans de multinacionals i ‘lobbies’ d’ambdues parts de l’acord, en un exercici de geopolítica sense precedents.
Les negociacions i el contingut del TTIP s’han mantingut llarg temps en l’opacitat fins que, després de nombroses filtracions i reiterades denúncies d’organitzacions i moviments socials, la Comissió Europea no tingué més remei que publicar els documents bàsics relatius al contingut i l’estat de les negociacions. Trencat l’obscurantisme absolut, s’ha passat a una intensa campanya de publicitat desenvolupada per la Comissió i per un ampli conjunt de ‘lobbies’ amb la qual es pretén convèncer la ciutadania europea de les virtuts d’un acord amb un contingut que continua sent una incògnita per a la majoria de les persones. De manera paral·lela, s’expandeix i s’enforteix el moviment de contestació i rebuig ciutadà enfront del tractat, que ja està calant en diferents nivells institucionals i generant seriosos dubtes respecte de la seua aprovació.
