El grup parlamentari que lidera Antonio Montiel ha conclòs, aquest divendres, que la primera comissió d’investigació de l’accident de metro de València –del govern autonòmic del PP- “no va tindre com a objectiu buscar la veritat, sinó faltar a ella” i que durant la mateixa es va vetar a compareixents, altres anaven “alliçonats” i alguns dels que declaren incorriren en falsedat testimonial.
Aquesta és la conclusió a la qual han arribat les diputades de Podem Fabiola Meco i Cristina Cabedo, que hui han participat la primera sessió de compareixences de la segona comissió de recerca parlamentària sobre l’accident de la Línia 1 de València ocorregut el 3 de juliol de 2006, que es va cobrar la vida de 43 persones i va ferir de gravetat altres 47.
Així, segons el parer de Meco, “el resultat de la sessió de hui és que, més enllà d’una sensació, hi ha evidències que indiquen que la primera comissió de recerca va partir amb unes conclusions ja prefixades, establertes sobre la base que calia evitar les responsabilitats polítiques”, ja que “com han comentat varis dels llavors portaveus dels grups parlamentaris en l’anterior comissió, no es va tractar d’una comissió de recerca, sinó d’una comissió d’exculpació”.
“El temps era insuficient per poder traure conclusions”
Tanmateix, la diputada de la formació d’esquerres ha assenyalat que ha quedat “evidenciat” que el temps del que van disposar els diputats per examinar llavors la documentació va ser “insuficient” i els diputats no van poder treballar “en condicions dignes per poder analitzar i poder extreure més conclusions” .
Veto a compareixents, altres ‘alliçonats’ i falsedat testimonial “voluntària”
També ha indicat que “ha quedat demostrat que es va ocultar documentació i que es va vetar a compareixents que amb el seu testimoniatge hagueren aportat llum sobre el cas.
En la seua opinió, “ha quedat clar -a tenor de les seues intervencions- que els compareixents venien alliçonats fins el punt que semblaven autòmats perquè hi havia paraules que no es deien, com balisa o accident, i unes altres que es repetien com un mantra, com a error humà, inevitable, línia segura…” .
En aquest sentit, ha subratllat que els diputats que van participar en la comissió han assenyalat que “en ocasions havien d’alçar el cap per saber qui estava parlant perquè tots deien el mateix”.
La parlamentària s’ha mostrat “sorpresa” del fet que, malgrat la gravetat d’aquest succés, els compareixents “decideixen voluntàriament faltar a la veritat” i això, “a pesar que tenien coneixement que podien incórrer en un delicte de falsedat testimonial” tipificat en el codi Penal.
