Diari La Veu del País Valencià
El poble romaní del Cabanyal, hostilitzat per la Policia Local de València
Antoni Silva / Directa.cat

Durant poc més de dèsset anys, el Cabanyal, el barri mariner de València, ha viscut sota l’amenaça d’un projecte que pretenia destruir 1.651 habitatges per perllongar l’avinguda Blasco Ibáñez fins al mar. Aquest projecte urbanístic, impulsat per l’anterior Ajuntament de la ciutat, ha estat obstaculitzat, des que es va aprovar, per una gran resposta veïnal, encapçalada per la Plataforma Salvem el Cabanyal. Durant aquesta resistència veïnal, Rita Barberá i el PP valencià van sofrir un gran desgast fins a la derrota final. El 30 de juliol de l’any passat, durant el primer ple celebrat a l’Ajuntament, el pla –conegut amb les sigles PEPRI– va ser derogat. D’aquesta manera, el nou govern de la ciutat, triat dos mesos abans i liderat per l’alcalde Joan Ribó (Compromís), feia oficial la seua promesa.

L’estructura física del Cabanyal s’ha vist danyada pels enderrocaments, la proliferació de solars i la deixadesa premeditada en el manteniment i la neteja del barri
Durant aquest llarg procés, l’estructura física del barri s’ha vist danyada pels enderrocaments, la proliferació de solars i la deixadesa premeditada en el manteniment i la neteja. El dany ocasionat a l’estructura social no ha estat menys important. Moltes persones han abandonat les cases situades a la zona afectada pel projecte, impotents davant l’assetjament immobiliari, la negativa per concedir llicències per a reformes i altes de negocis i la incertesa que colla el futur de les seues cases. Moltes d’aquestes propietats privades, a les quals se’n sumen algunes de municipals, s’han anat poblant de nou, en molts casos amb persones mancades de recursos econòmics i en risc d’exclusió social.
Yonuts ha estat multat per tenir ferralla a la seua casa /Ana De Inés Trujillo.

La problemàtica de la convivència està servida i és l’herència més complexa i difícil de resoldre que encara el nou Ajuntament de la ciutat. El tripartit format per Compromís- PSPV- València en Comú, el veïnat i les associacions que s’han anat creant al caliu de la llarga lluita veïnal s’enfronten a un gran repte: recuperar una convivència que incloga totes les persones, independentment del seu origen, nacionalitat o ètnia.

El tripartit Compromís- PSPV- València en Comú encara un gran repte: recuperar una convivència que incloga totes les persones, independentment del seu origen, nacionalitat o ètnia
Gran part de les persones que han anat reocupant els habitatges afectats pel projecte pertanyen a la comunitat romaní. Durant els últims cinc anys, s’hi han anat incorporant nombroses famílies provinents de Romania. Una part del barri assenyala que la concentració d’aquestes famílies a la zona afectada pel pla de Rita Barberá no és casual i les responsabilitza de formar part de la degradació del barri i d’haver estat utilitzades com a “cavall de Troia” en la guerra bruta mantinguda pel consistori anterior. L’afirmació categòrica d’aquesta tesi corre el risc de convertir una població que ha migrat del seu país, fugint de la pobresa, per gaudir d’uns drets i unes condicions de vida més bones en segall expiatori dels mals del barri; i també el perill de caure en un discurs que voreja l’abisme del racisme i la xenofòbia.

Hi ha moltes veus i diversos enfocaments que es plantegen com resoldre el repte de recuperar la convivència al Cabanyal. En aquest cas, hem volgut escoltar les més afectades i menys escoltades, les del poble romaní.

Les veus del poble romaní

Tomás Correas és portaveu de Millorem el Cabanyal, una associació veïnal creada fa dos anys a El Clot, un bloc de 168 habitatges molt proper al mar que hagués estat derrocat si s’hagués dut a terme el projecte del PP. Actualment, 120 famílies gitanes viuen a El Clot. Correas relata que l’associació naix a partir de “la necessitat de crear un grup reivindicatiu, per visibilitzar la situació real del bloc”. “Se’ns ha volgut invisibilitzar, som la part menys agradable de la societat al barri”, denuncia. I continua: “Hi ha una part del barri que, amb el tema de la rehabilitació, vol solucions immediates; i això passa per intentar fer desaparèixer els que, segons ells, som el problema”.

“Hi ha una part del barri que, amb el tema de la rehabilitació, vol solucions immediates; i això passa per intentar fer desaparèixer els que, segons ells, som el problema”, diu un membre de Millorem el Cabanyal

En aquest sentit, Correas afirma que “les mesures estan sent desencertades” i reconeix els talls de llum amb intervenció policial a famílies “enganxades” a la xarxa d’Iberdrola com “un mal endèmic”. Els últims mesos, aquest tipus d’accions protagonitzades per la Policia Local han augmentat en altres zones del barri, sobretot allà on es concentra la població romanesa. A les multes per “defraudació de fluid elèctric”, cal sumar-hi les infraccions –qualificades de “greus”– per l’“emmagatzematge de ferralla sense preceptiva obtenció de llicència ambiental”. En aquest cas, vuit famílies han estat sancionades. Correas apunta que “estan fent signar multes a persones que, en gairebé tots els casos, tenen problemes amb l’idioma i no saben llegir ni escriure en castellà”.

Tomás Correas és membre de Millorem el Cabanyal / Ana De Inés Trujillo.

Podria ser el cas de Yonuts, que amb setze anys va migrar al barri des de Tecuci, una petita ciutat romanesa. El seu objectiu era trobar un treball i aconseguir uns ingressos que li permeteren acabar de construir la seva casa a Romania. A València, comparteix habitatge amb el seu pare, un germà, la seua companya i un fill d’un any i mig. Ens descriu la seva jornada de treball, que comença a les set del matí i consisteix a recórrer la ciutat amb bicicleta buscant ferralla. Hi ha dies que acaba a les onze de la nit havent aconseguit 10 o 15 euros amb la venda, a nou cèntims el quilo, del que ha trobat; això suposa la recollida d’uns 100kg de metall. Va ser multat per la Policia Local fa un mes: la infracció “greu” era per haver emmagatzemat ferralla a casa. “No eren més de 40kg”, assegura Yonuts, que, preocupat, relata la seva impossibilitat per pagar els 2.001 euros de la multa. “La policia va entrar a casa; es van adonar que pagàvem lloguer, llum i aigua. Després, van trobar la ferralla; em van dir que signés per confirmar que havien estat allí i que tot estava bé. Si hagués sabut que era una multa, no l’hagués signat”, afirma Yonuts. Com a conseqüència de tot el que ha passat, es planteja anar-se’n a Anglaterra amb la resta de la família.

500 Euros de multa per estendre la roba al carrer

Hi ha un altre tipus de sanció que està recaient sobre la comunitat romaní: l’“ocupació de la via pública”. Ramona fa cinc anys que viu al Cabanyal i, fa cinc mesos, va ser multada per no disposar de llicència per ocupar part de la vorera. L’objecte infractor era un estenedor, on s’assecava la roba neta de les seues filles. “Hi ha gent del barri que vol que ens n’anem i la policia ens multa. A mi, amb 500 euros per estendre la roba”. No obstant això, continua: “Amb la majoria de veïnes, ens donem suport i m’agrada el barri. Ara com ara, no pense tornar a Romania”.

Policies locals de València revisant comptadors de la llum al Cabanyal.

Actualment, la Fundació del Secretariat Gitano a València “està assessorant i coordinant les persones denunciades i se’ls ha assignat un advocat d’ofici”, ens confirma Lola Fernández, directora territorial a València d’aquesta fundació. “S’han interposat recursos de reposició a les vuit denúncies per emmagatzemar ferralla”, que es van presentar al registre d’entrada de l’Ajuntament el 23 de desembre, a més de “mantenir converses amb les regidories d’Inserció Sociolaboral i Serveis Socials”, a les quals han transmès la queixa que “la seua política no va en la línia que està aplicant la Policia Local”.

Descoordinació entre regidories

Fernández considera que una de les causes de la problemàtica és “la descoordinació entre regidories”. “Per solucionar un tema tan complex, cal assumir que les solucions també ho són i que passen per un consens entre totes les parts. Les alternatives haurien de venir de l’àmbit social. La solució no ha de ser policial perquè aquestes persones no són delinqüents”, conclouen des de la Fundació del Secretariat Gitano.

“Per solucionar un tema tan complex, cal assumir que les solucions també ho són i que passen per un consens entre totes les parts”, comenten des de la Fundació del Secretariat Gitano

L’anàlisi de Tomás Correas i Demetrio Gómez, activista pels drets humans del poble romaní i coordinador del projecte europeu ROMED pel Cabanyal, coincideixen. Demetrio afirma que “és un error parlar de mediació policial”, fent referència a la línia d’actuació proposada per la regidora de Seguretat Ciutadana, Sandra Gómez. En una reunió-comissió d’urgència que es va fer amb diverses entitats veïnals el 7 de juliol passat, Gómez manifestava la determinació d’“intensificar la mediació amb els ciutadans des de la policia”. La línia a seguir és augmentar la presència policial al barri, com consta a l’acta de la reunió.

La necessitat d’una mediació no policial

Per a Demetrio, la mediació és primordial i “no passa per posar multes ni acoquinar”. Considera que “fer signar multes a gent que no sap llegir” és “mesquí”. No obstant això, pensa que, “donada la situació actual del barri i el nou plantejament polític a València, seria un moment idoni per dur a terme el programa ROMED”.

La iniciativa naix l’any 2011, “amb l’objectiu de formar mediadors del poble romaní en actiu per dotar-los d’una formació i una metodologia específica de treball que permeti establir una mediació de qualitat entre les comunitats romanís i les autoritats locals”. Recentment, l’Ajuntament de la ciutat ha signat el programa ROMED del Consell Europeu, a través de la regidora de Benestar Social, Consol Castillo.

Contradiccions per a un “Ajuntament del canvi”

Així doncs, la contradicció amb les actuacions instades per la Regidoria de la Policia Local és evident. En una nota de premsa publicada per l’Ajuntament el tres de desembre de 2015, poc després de la presentació del programa ROMED, podem llegir: “Es tracta d’un programa que se centra en la mediació per a l’apoderament i la participació directa de les comunitats romanís dels barris –tant autòctona com migrant– en processos de propostes, iniciatives i presa de decisions”. La nota recull declaracions de Castillo en aquest sentit, en què assenyala que “un dels problemes amb què es troba la població calé del barri té molt a veure amb l’abandó institucional i les polítiques d’assetjament que s’han dut a terme contra aquest sector de la població, que en massa ocasions ha esdevingut el segall expiatori de qualsevol problemàtica del barri”.

Per a Demetrio, “les evidències són massa òbvies per poder negar-les, perquè s’està actuant contra una determinada població en una zona molt concreta del Cabanyal”. Però, l’activista va més enllà i apunta que “aquestes dinàmiques podrien estar exercint una persecució basada en el perfil ètnic d’aquestes persones i es podria estar incorrent en un cas de racisme institucional”.

Aquesta informació s’ha publicat originàriament a directa.cat. Creative Commons.

Comparteix

Icona de pantalla completa