La fórmula, que ja s’ha aplicat sobre mostres del saló d’audiències del Palau del rei Darios a Persèpolis, capital de l’imperi persa i actualment situat a l’Iran, analitza l’impacte dels agents biològics i atmosfèrics sobre els monuments.
El nou mètode utilitzat pel grup valencià es basa en tècniques de fluorescència de raigs X i infraroig, i permet avaluar ‘in situ’ l’estabilitat de materials arqueològics amb mesuraments ràpids i especialment adequats per a jaciments en zones de conflicte geopolític o militar, on el treball d’avaluació de l’estat de conservació del patrimoni cultural és, sovint, molt costós i complex, tal com explica Gianni Gallello, doctor especialista en arqueometria i coordinador del laboratori d’Archaechemis.
“El mètode avalua l’estat de conservació dels monuments directament sobre el terreny, sense necessitat de recollir mostres”, explica l’expert, i a més assenyala que “té l’avantatge que es basa en instruments de baix cost”. Aquest mètode també l’utilitza actualment el mateix grup en treballs arqueològics al castell de Sagunt, segons Gianni Gallello.
Miguel de la Guardia, catedràtic de Química Analítica i un dels autors de l’article, explica que el mètode utilitza sistemes portàtils i de bancada que analitzen les variacions en la composició mineral de la pedra dels monuments i permeten no moure les mostres.
L’anàlisi dels materials procedents de Persèpolis ha permès constatar que hi ha una important diferència entre les mostres en contacte amb l’ambient i les cobertes, per l’efecte d’una presència més elevada de compostos orgànics en les primeres. “L’exposició ambiental directa provoca l’aparició de fongs i líquens. Els líquens tenen un impacte especialment significatiu sobre les roques per diversos àcids orgànics, particularment l’àcid oxàlic, que pot dissoldre minerals”, diu el treball, que està a l’espera de ser publicat en paper l’any 2016.
Anàlisi NIR (‘Near Infrared Spectroscopy’ en les seues sigles en anglés) o amb infrarojos, d’un dels materials del palau del rei Darios a Persèpolis.
El projecte de la Universitat de València ha comptat amb la col·laboració d’arqueòlogues iranianes de la Universitat de Parand i de la Universitat Politècnica de Milà. Per part espanyola, l’estudi ha sigut coordinat per Gianni Gallello i també han participat els professors Agustín Pastor i Miguel de la Guardia. Es tracta del primer grup espanyol a dur a terme un estudi del jaciment arqueològic de Persèpolis, declarat Patrimoni Cultural de la Humanitat per la UNESCO l’any 1979.
L’aplicació d’aquesta eina, que identifica compostos orgànics i inorgànics sobre els monuments, permet concloure el diferent estat de conservació de pedres que es troben davall d’un sostre protector i de pedres directament exposades a l’ambient.
L’equip d’ArchaeChemis ha proposat cobrir, ni que siga parcialment, els monuments de pedra de Persèpolis, com la millor opció per a retardar els processos de degradació que han experimentat des de les excavacions del primer terç del segle XX. L’equip ha comparat la situació de les parts del jaciment cobertes i les no cobertes en l’àrea del saló d’audiències del Palau del rei Darios.
Treballant en el conjunt arqueològic de Sagunt
El mateix equip que ha analitzat les restes de Persèpolis treballa en l’actualitat al castell de Sagunt i col·labora activament amb els museus de prehistòria i arqueologia del País Valencià per avaluar i valorar el patrimoni arqueològic.
(D’esquerra a dreta). Gianni Gallello, coordinador del projecte dut a terme per ArchaeChemis a Persèpolis, i els professors de la Universitat Miguel de la Guardia i Agustín Pastor.
ArchaeChemis, a més de l’avaluació de restes arqueològiques i l’anàlisi forense, té experiència des de l’any 2009 en l’anàlisi de restes òssies, ceràmiques, sòls, teixits momificats, pedres i tèxtils. Així, el servei de la Universitat combina els coneixements històrics i arqueològics amb els químics i mediambientals, fet que permet oferir una visió integrada de l’anàlisi de mostres del patrimoni i restes arqueològiques i forenses. El principal objectiu del mètode aplicat pels investigadors a Persèpolis és la conservació de qualsevol patrimoni cultural mitjançant una eina més neta, ràpida, segura i barata que els sistemes que es fan servir actualment.
