“Un any després, l’assassí segueix corrent”. Aquest és el polèmic títol que apareixerà aquest 7 de gener en la portada del setmanari satíric francès ‘Charlie Hebdo’ amb motiu del primer aniversari de la matança gihadista perpetrada a la seu de la revista a París en què moriren 11 treballadors de la publicació. El text acompanya i/o completa, si cap, una il·lustració amb la caricatura d’un déu que fuig a la carrera amb les mans ensangonades i un kalàixnikov en l’esquena.
Així doncs, en aquesta edició especial ‘Charlie Hebdo’ segueix fidel al seu esperit polèmic, la seua defensa feroç del laïcisme i el seu anticlericalisme –veure principis de la revista-, assenyalant Déu com el responsable dels atemptats, ja que els dos assaltants de la revista van morir en un tiroteig amb la policia gal·la l’endemà de l’assalt a la redacció de la revista parisenca iq ue va originar un allau en forma de vinyetes d’autors de tot el món.
En l’editorial d’aquest nombre especial, que eixirà a la venda demà, el director de la revista, Laurent Sourisseau, conegut pel seu sobrenom Riss i per ser un dels supervivents de l’atac de gener passat, destaca que, des de la reaparició en 1992, “la mort sempre ha format part del periòdic”, ja que estava amenaçat de desaparició per raons econòmiques, i després, en el 2006, per les famoses caricatures del profeta Mahoma que els van valdre amenaces d’integristes de l’Islam. El director recorda que en 2011 van patir un primer atemptat, quan van ser incendiats els seus locals en un moment en què estaven buits.
Laurent Sourisseau, Riss, director i vinyetista de Charlie Hebdo.
En l’editorial, Riss, director i una de les persones que va resultar ferida en l’atemptat, defensa el laïcisme i carrega contra totes les religions. Així denuncia els “fanàtics embrutits per l’Alcorà” però també altres religions que “ens desitjaven l’infern en el qual creuen per haver-nos atrevit a riure’ns de la religió”. “Les conviccions dels ateus i dels laics poden moure més muntanyes que la fe dels creients”, apunta Riss en l’editorial de la sempre envoltada de polèmica revista.
Riss justifica la continuïtat de la publicació després de l’atemptat precisament perquè “tot el que hem viscut des de fa 23 anys ens crea la ràbia” per a continuar. ” No seran uns tocacollons encaputxats els que engegaran a rodar el treball de les nostres vides i tots els moments formidables que vivim amb els qui van morir. No seran ells els que veuran palmar ‘Charlie’. És ‘Charlie’ el que els veurà palmar”.
Les explicacions del director de la revista no han evitat que les xarxes hagen criticat que ‘Charlie Hebdo’ haja utilitzat la figura d’un déu que no és el musulmà i que s’assembla al cristià -de fet és la relació que han fet majoritàriament en Twitter- per a commemorar el primer any de la matança gihadista. Davant això, l’editorial apunta: “Les conviccions dels ateus i dels laics poden desplaçar moltes més muntanyes que la fe dels creients”. Alguns han opinat que la revista s’ha deixat atemorir pels terroristes.
El número especial de Charlie Hebdo tindrà un tiratge d’un milió d’exemplars, dels quals desenes de milers seran distribuïts en l’estranger, amb 32 pàgines, en comptes de les 18 habituals. Inclou un quadern de dibuixos dels assassinats Cabu, Wolinski, Charb, Tignous i tribunes de la ministra de Cultura, Fleur Pellerin, les actrius Juliette Binoche, Isabelle Adjani i Charlotte Gainsbourg, intel·lectuals com la feminista Élisabeth Badinter, la bangladesí Taslima Nasreen, el nord-americà Russel Banks i el músic Ibrahim Maalouf.
