Les joguines, un cas de discriminació lingüística

La Plataforma per la Llengua denuncia la presència minoritària del català al sector, que només és d'un 8%
5 gener 2016 01:00h

A Catalunya un 92% dels jocs i les joguines que es comercialitzen no compleixen la normativa del Codi de consum pel que fa a l’etiquetatge en català, que diu que els consumidors tenen dret a disposar de les informacions necessàries per al seu ús i maneig en català. Per tant, només un 8% del total compleix aquesta normativa, fet que reflecteix una presència minoritària envers el castellà. Actualment hi ha 86 empreses que fabriquen i comercialitzen joguines en català. Malgrat aquestes dades, de les sis joguines més demanades el Nadal passat, només una es podia trobar en català.

Un estudi de la Plataforma per la Llengua deixa en evidència la desigualtat entre llengües que existeix en el sector dels jocs i joguines, que afecta de manera negativa bona part de la població, i més tenint en compte que els jocs i les joguines tenen un paper clau en la socialització dels infants i en molts casos els representen el primer contacte amb la llengua i la cultura del seu país. L'ONG del català lamenta que les grans marques no incorporin el català i asseguren que fins que no ho facin, "no aconseguirem normalitzar la situació perquè ells tenen molts jocs i joguines i arriben a totes les joguines". 

La importància de la llengua en el procés de socialització dels infants

El joc té un paper clau en el procés de socialització dels infants i en la seva educació i és un element fonamental de transmissió de cultura. La Plataforma per la Llengua considera que "és necessari establir un lligam entre joc i llengua perquè ambdós són fonamentals en el procés de socialització  dels infants". L'entitat també assegura que "si la llengua que els parlen a l'entorn familiar és el català, seria lògic i reforçador del procés de socialització que la llengua dels jocs i joguines fos el català".

Actualment no hi ha cap llei que reguli la presència del català al contingut dels jocs i joguines de tot el domini lingüístic català. Sí que hi ha normativa a Catalunya pel que fa a la presència del català a les indicacions, concretament l'article 128-1 del Codi de consum, que regula els drets lingüístics dels consumidors, però només un 8% del total de jocs i joguines que es comercialitzen compleixen la normativa. Fora de Catalunya no trobem cap normativa que reguli la presència del català en l'etiquetatge o en les informacions necessàries dels jocs i joguines. 

A nivell europeu no hi ha cap estat que reguli per llei la presència dels idiomes en el contingut dels jocs i joguines. L'única reglamentació que existeix en l'àmbit europeu fa referència a la necessitat d'incloure advertiments, informació i certa documentació. La Directiva de seguretat en les joguines 2008/48/CE permet a cada estat membre determinar en quina llengua han de ser la informació dels jocs i joguines. 

L'informe de la Plataforma per la Llengua ha analitzat els casos de Bulgària, Dinamarca, Finlàndia i Lituània per la seva similitud amb el català pel que fa al nombre de parlants. Segons la normativa d'aquests països, les instruccions i informació dels jocs i joguines són: en búlgar a Bulgària, en danès a Dinamarca, en finès i suec a Finlàndia i en lituà a Lituània. En el cas de Catalunya la reglamentació és molt similar però els resultats no són els mateixos. 

La fabricació de joguines als Països Catalans

La indústria de joguines té una importància cabdal al País Valencià i Catalunya, que concentren la majoria de la indústria de l'Estat, amb 130 i 68 empreses, respectivament. En el cas de les Illes Balears, el pes és molt menor i, de fet, actualment només s'hi troba una empresa d'aquest sector. Ara per ara, 100 empreses que fabriquen jocs i joguines que inclouen el català en el seu contingut. Aquestes empreses s'ubiquen majoritàriament a Catalunya (66), mentre que el número d'empreses que inclouen el català a les seves joguines ubicades al País Valencià i a les Balears en són menys, 3 i 1 respectivament. Fora del territori lingüístic català hi ha 14 empreses que també inclouen la llengua catalana en el contingut de les joguines que fabriquen. Actualment hi ha un total de 907 jocs i joguines que inclouen català en el seu contingut. El 65% d'aquestes (589) són jocs d'ordinador o jocs en línia. 
 


Quina és la disponibilitat real de les joguines en català als punts de venda?

L'informe de la Plataforma per la Llengua assegura que, atès que no hi ha cap llei que reguli la presència del català al contingut dels jocs i joguines, els fabricants asseguren que no els resulta rendible fer jocs i joguines en català i que només és rendible fer els jocs educatius en català, ja que és en l'única categoria de jocs en què la llengua és un criteri per part dels consumidors. 

Una cosa és la quantitat de joguines fabricades en català, i una altra la disponibilitat d'aquestes joguines a les botigues. Aquesta disponibilitat és, a més, la que explica el consum de joguines en català. I és que molta part de la compra de joguines es fa en grans magatzems o hipermercats quan en realitat l'oferta de joguines en català en aquests establiments és molt baixa. A més, l'informe indica que en la distribució de jocs i joguines és clau la sensibilitat lingüística de la botiga i els seus responsables. 


Segons la Plataforma per la Llengua, botigues petites de joguines i grans magatzems amb presència tradicional a Catalunya, com El Corte Inglés, tenen una sensibilitat lingüística més elevada, mentre que els hipermercats, un dels principals llocs de compra de les joguines, tenen bastanta menys sensibilitat lingüística. A més, a grans botigues i hipermercats que tenen poca sensibilitat lingüística, els és més rendible no incloure jocs i joguines en català ja que els facilita la logística i no els redueix les vendes. 

Pel que fa al País Valencià, l'informe indica que els fabricants expressen reticències explícites dels distribuïdors i comercialitzadors de joguines a ternir joguines en català, tot i que alguns fabricants posen de manifest que tenen certa demanda de jocs en català. En el cas de les Illes Balears, no hi ha una reticència però sí una falta d'interès que a la pràctica també implica menys jocs i joguines en català. Segons la Plataforma, l'arribada de l'Abacus Cooperativa a Palma podria suposar un canvi en aquest sentit. En el cas de la Catalunya Nord, la Plataforma per la Llengua ha identificat un establiment on venen joguines en català a Perpinyà, però només són de caire educatiu. 

La invisibilitat dels jocs i joguines en català: la clau de l'escassa demanda? 

L'informe de la Plataforma per la Llengua denuncia que no només hi podria haver un número més elevat de jocs i joguines en català a les botigues sinó que, allà on n'hi ha la seva presència queda amagada. La seva ubicació dins les botigues sol ser separat de les categories a les quals pertany i totes les joguines en català es posen juntes. També indiquen que no s'inclouen les referències en català a la pàgina web de la botiga de joguines oni als catàlegs i això suposa que els consumidors no tenen l'oportunitat de veure que hi ha joguines en català i poder-les escollir. 

Els fabricants de joguines i els venedors posen en relleu que no hi ha un augment de la demanda de jocs en català, i ho fan servir com a argument per tal de no potenciar les versions en català. El cert, però, és que, segons recull l'informe, més que parlar d'una manca de demanda de jocs i joguines en català hauríem de parlar de demanda activa de jocs i joguines en català, és a dir, manca de reivindicació.


Segons l'informe, la demanda de joguines es fa en funció del que demanen els infants. La demanda de joguines per part dels infants està fortament condicionada pels mitjans de comunicació i pel seu entorn directe. Per tant, es demanen fonamentalment aquelles joguines que poden relacionar amb sèries i pel·lícules que ells i el seu entorn segueixen, que són majoritàriament en castellà. L'increment de joguines llicenciades en català està vinculat a l'augment de la presència de pel·lícules i sèries d'èxit en català. L'absència de pel·lícules i sèries al País Valencià i les Illes Balears dificulta encara més la presència de joguines llicenciades en aquesta llengua. 

Pel que fa al segon gran criteri, el valor educatiu, sí que s'observa un augment de la demanda de joguines en català, i de fet és l'única categoria en què els pares busquen que els jocs i joguines siguin en català.

La Plataforma per la Llengua reivindica que la presència del català en jocs i joguines és mínima, tant pel que fa al contingut com a etiquetatge i instruccions. Segons l'ONG del català la falta d'inversió en jocs i joguiens en català és una qüestió política perquè a les empreses l'etiquetatge no els suposa un cost extra. Per últim considera que la responsabilitat és compartida entre l'administració, els fabricants i els consumidors, que haurien de permetre que els jocs i joguines en català estessin a l'abast de tothom.

Notícia publicada a Racó Català.


 
 
next