El grup socialista en les Corts ha denunciat que el PP va deixar un total de 13.201 peticions de Renda Garantida de Ciutadania sense resoldre, acumulades des de l’any 2008. Així, i tal com ha remarcat la diputada socialista i portaveu de Benestar Social, Concha Andrés, “aquest fet és més lamentable si cap perquè estem parlant d’ajudes d’emergència, d’una quantitat mínima a la qual les famílies recorren quan ja han esgotat totes les seues prestacions”.
Per aquest motiu, ha subratllat que “és inhumà que l’anterior Govern del PP a la Comunitat Valenciana fóra capaç de deixar 13.050 d’aquestes peticions sense proposta, la qual cosa significa que es van ficar en un calaix i ni tan sols es van valorar, mentre la resta (151) estaven pendents de resolució”. Al mateix temps, ha destacat que, a partir del 2013 és el moment en què més peticions comencen a acumular-se, ja que aquell any es queden sense resposta 838 a Alacant, 120 a Castelló i 1.246 a València; mentre que en 2014 la xifra a València s’eleva fins a les 3.000.
Per a Andrés, “aquestes xifres evidencien els efectes de la crisi econòmica i de les retallades del PP, que van agreujar cada vegada més la situació en què es trobaven les famílies valencianes, que a més no obtenien resposta per part de l’administració”. Per si açò fóra poc, tal com ha assenyalat, a partir del 2012 es va produir una modificació en els criteris d’adjudicació d’aquestes ajudes, la qual cosa va suposar la reducció de moltes de les rendes.
Al mateix temps, tal com mostren les dades aportades per la Conselleria d’Igualtat arran d’una pregunta parlamentària del PSPV-PSOE, es produeix una reducció del temps de concessió de les rendes, ja que en 2011 la mitjana de les rendes concedides era de sis mesos, mentre que en 2012 comencen a rebaixar-se les prestacions i es redueixen a tres mesos, arribant fins i tot a concedir-se únicament per un mes.
Per açò, la diputada socialista ha remarcat que “el PP no s’ha cregut mai que la concessió d’aquestes ajudes era una necessitat per als valencians i una obligació de les institucions que ells governaven” i ha assenyalat que “fins i tot van intentar enganyar falsejant les dades de les estadístiques”. Així, el PP va disminuir la partida destinada al pagament de la Renda Garantida en 5.200.000 euros (era de 23,7 milions i va passar a 18,5) “mentre van al·legar que no s’anava a esgotar perquè no hi havia sol·licituds, quan la realitat és que milers d’elles es van quedar sense resoldre, perquè romanien en els calaixos”.
A açò cal sumar, tal com ha assenyalat Andrés, que l’any 2012, quan el PP comença a dur a terme aquestes reduccions, el País Valencià es troba entre les comunitats amb major índex de risc de pobresa i exclusió social. A més, cal tenir en compte que eren els ajuntaments els encarregats de gestionar i concedir aquestes ajudes als valencians, però la Generalitat del PP va arribar a acumular un deute amb ells de 5.740.000 euros “el que suposa que ofegaven les administracions més xicotetes o les obligaven a paralitzar el pagament davant la falta de fons”.
Finalment, ha volgut remarcar que “som la comunitat on menys s’ha invertit en Renda Garantida de Ciutadania, ja que mentre Madrid inverteix 13,1 euros per habitant; Catalunya 23 euros per habitants o Andalusia 10,8, ací únicament s’han invertit 4,6 euros per habitant”, i tot açò, tal com ha destacat, “malgrat comptar amb una de les taxes d’atur i de pobresa més altes d’Espanya”.
