Una investigació del professor Salvador Climent Serrano, membre del Departament d’Economia Financera i Actuarial de la Universitat de València, qüestiona el procés de venda del Banc de València (BdV) a Caixa Bank, pel qual aquesta entitat va pagar un euro al FROB, tot i que el seu valor en el moment d’executar-se l’operació superava els 4.000 milions d’euros, indica el professor. El treball del professor Climent Serrano ha sigut publicat recentment en la revista Investigaciones Europeas de Dirección y Economía de la Empresa amb el títol ‘¿Quién paga, quién gana? El caso de la venta del BdV’.
El treball del professor Climent analitza el valor del BdV i ofereix uns resultats que indiquen que el valor mínim del BdV per a CaixaBank és de més de 4.000 milions d’euros. No obstant açò, en la investigació no s’ha pogut determinar el perquè d’aquesta diferència, malgrat estar reconeguda en els comptes de CaixaBank. El preu pagat, un euro, després d’un sacrifici molt important de fons públics en una etapa de disminució de la despesa i de prestacions socials, assegura Salvador Climent, “és una qüestió que hauria de ser investigada”.
Salvador Climent.
La venda del BdV, explica el professor Climent, se sustenta en el RDL 24/2012 de 31 d’agost que es va basar en la proposta de directiva de 6 de juny de 2012 de la UE, en la qual es fonamentava que les autoritats competents limitaren al màxim l’exposició dels contribuents a pèrdues per insolvència. No obstant això, la venda en procés competitiu en la qual l’Estat espanyol va invertir 5.500 milions d’euros es va dur a terme en 10 dies i es va adjudicar per un euro. Aquesta circumstància, en si mateixa, afegeix Climent, “és motiu suficient per a investigar el perquè, independentment de quina siga la transacció, per això en aquest treball d’investigació s’ha estudiat el valor del BdV i si aquest valor està d’acord amb el preu que s’hi ha pagat”.
El BdV estava gestionat pel grup Bancaixa i posteriorment pel grup BFA-Bankia, fins a la intervenció del mateix pel BdE, el 21 de novembre de 2011. La gestió provisional i la venda en procés competitiu la va dur a terme el FROB, fins que es va adjudicar a CaixaBank després de realitzar dues ampliacions de capital subscrites íntegrament pel FROB per un total de 5.500 milions d’euros. No obstant això, l’informe d’Oliver Wyman, fet públic dies abans, fixava la quantitat de fons necessaris per a mantenir el BdV amb la solvència adequada, amb uns criteris molt conservadors, en 1.846 milions d’euros, en un escenari previst que ha sigut pitjor que el real. Aquesta circumstància, juntament amb la rapidesa de l’adjudicació, ha sigut determinant perquè el professor Climent es decidira a desenvolupar la seua investigació.
En el treball s’ha realitzat una valoració segons els comptes anuals del BdV de 2012 i de CaixaBank de 2013 en els quals presenta una valoració del BdV a preus raonables realitzada per Price Waterhouse Coopers. Per a la valoració es parteix dels comptes anuals de BdV de 2012, en què el patrimoni net és de 2.200.152 milions d’euros, i s’han realitzat els següents ajustos: participades 32.500 milions d’euros, actiu material 12.804 milions d’euros, actiu immaterial 35.354 milions d’euros, actius fiscals 1.761.434 milions d’euros, la qual cosa, conclou Climent, “reflecteix un total 4.042.244 milions d’euros, xifra molt superior a l’euro que va pagar CaixaBank pel BdV”.
El professor Climent es mostra convençut que en el seu treball “s’ha pogut fixar el valor del BdV amb criteris raonables i sòlids, encara que no obstant açò, allò que no s’ha pogut determinar són els motius pels quals s’ha portat aquesta transacció amb un cost de 5.500 milions”. Les actuacions del FROB, afegeix, “s’han caracteritzat per la controvèrsia, al punt que el mateix Tribunal de Comptes en el seu informe de 2015 va criticar la seua gestió a Catalunya Banc i Novagalicia, ja que en Novagalicia després d’una injecció de capital de 5.425 milions d’euros l’1 de gener de 2014 es va vendre a Bandesco per 1.000 milions d’euros, i Abanca que és el nou nom comercial de Novagalicia va obtenir uns beneficis de 1.157 milions de beneficis en 2014”.
