El Consell Valencià de Cultura (CVC) ha aprovat un informe en el qual informa favorablement de la declaració com a Bé d’Interès Cultural (BIC) Immaterial de la Processó Cívica del 9 d’Octubre a València. El document –que no inclou el Te deum en la Catedral com a “element permanent” del festeig– ha provocat divisió d’opinions entre els membres de l’organisme consultiu i ha sigut aprovat amb 11 vots a favor, 6 en contra i dos en blanc.
El dictamen, que respon a la petició realitzada per la Direcció General de Cultura i Patrimoni, assenyala que “la Processó Cívica del 9 d’Octubre de la ciutat de València reuneix els requisits històrics, tradicionals, folklòrics i simbòlics per a ser declarada BIC immaterial”.
Afig que, “respecte a l’itinerari, horari, contingut i assistents, sembla raonable que l’Ajuntament de València i la Generalitat, que en aquests moments comparteixen actes i celebracions, procedisquen a determinar-los, respectant els elements permanents que s’enumeren a continuació com a trets característics de la festa: Lliure convocatòria per la corporació municipal, que pren cada any la decisió administrativa pertinent; eixida de la Reial Senyera del seu Arxiu, descens per la balconada municipal seguint el seu antic protocol i honors, i retorn en les mateixes condicions; i recorregut de la Reial Senyera pels carrers de la ciutat, acompanyada per la corporació municipal, autoritats, representacions i poble”.
També nomena l’”Homenatge al rei Jaume I en el seu monument de la plaça d’Alfonso el Magnànim de València i la interpretació de la Marxa de la Ciutat, de l’Himne Regional i de l’Himne Nacional d’Espanya”.
L’aprovació de l’informe no ha estat exempta de debat i, fins i tot, el ponent, Francisco Pérez Puche, ha mostrat les seues reserves per la possibilitat que la declaració BIC de la processó “fossilitze la festa” i impedisca introduir canvis en un futur. De fet, ha comentat que es van arribar a redactar tres conclusions, un “sí”, un “no raonat” i un “sí però…”, que és la que finalment ha tirat endavant.
Pérez Puche ha afegit que el criteri seguit ha sigut el de “la lliure capacitat de decisió de la corporació municipal” a cada moment i ha constatat que al llarg de la història hi ha hagut elements “variables”.
En aquest sentit, l’informe detalla que “en la llarga successió del segle XX és fàcil trobar una variada casuística. En 30 ocasions, per exemple, no va haver-hi cap celebració, o perquè fins a 1915 no va ser costum, o per causa de guerres, revolucions, inclemències meteorològiques o dols oficials. Amb tot, en 63 ocasions va haver-hi celebració amb presència de la Senyera, i d’aquestes en 48 va haver-hi cant del Te Deum en la Catedral. Cal indicar que no es va cantar el Te Deum entre 1943 i 1946 i durant les alcaldies de Ricard Pérez Casado i Clementina Ródenas. La tradició, recuperada en 1991, ha perdurat fins al 2014.
Alguns consellers s’han mostrat en contra que el CVC es pronuncie a favor de declarar BIC aquest acte tradicional per considerar-ho “innecessari”. Aquest ha sigut el cas de José María Lozano, –que ha anunciat la seua posició contrària i la presentació d’un vot particular– qui ha dit veure “raons d’oportunitat” però no “tècniques”.
“Vivíem molt feliços”
“Vivíem molt feliços sense que la processó fóra BIC i em fa la sensació de que no estarem tan contents” després de la seua declaració, ha comentat.
En la mateixa línia s’ha pronunciat Consuelo Ciscar, que ha postil·lat que no entén “la necessitat” d’aplicar eixa figura de protecció al recorregut.
Per la seua banda, el secretari del CVC, Jesús Huguet, ha defensat la importància de la declaració BIC “des del punt de vista identitari, de satisfacció i econòmic”, ja que permet accedir, per exemple, al finançament de l’1 per cent cultural.
Així mateix, ha recalcat que aquesta figura “no fossilitza res” i ha posat com a exemple les Falles. “Ser BIC significaria que les bandes han de tocar sempre ‘Paquito el Chocolatero?'”, s’ha preguntat.
Debat pels himnes
Altre punt que ha causat polèmica ha sigut el dels himnes que s’han d’interpretar. El text aprovat al·ludeix expressament a “la Marxa de la Ciutat, l’Himne Regional i el Nacional d’Espanya”.
No obstant açò, alguns dels membres de la Comissió de Llegat, on es va elaborar l’informe, com Glòria Marcos i Enric Lluch, han asseverat que sobre aquest punt es va acordar dir que havien d’interpretar-se els himnes “segons la legislació vigent”. No obstant açò, s’ha arribat a la conclusió que els diferents consellers van entendre eixes paraules de forma diferent i l’informe s’ha aprovat amb la primera redacció.
L’informe del CVC, que no té caràcter vinculant, s’uneix a l’emès ja sobre aquesta qüestió per la Reial Acadèmia de Belles arts de Sant Carlos.
Protecció dels majors
En la mateixa sessió, el ple de la institució ha aprovat un informe de la seua Comissió Jurídica sobre la protecció dels majors contra els abusos físics i psíquics, tant particulars com socials i institucionals.
Les recomanacions més rellevants que es fan en aquest text són: fer del Consell de Majors i de la figura del Defensor del Major institucions independents i amb capacitat d’emetre propostes vinculants; crear una oficina d’informació i assessorament per als ancians; aplicar la Llei d’atenció a la dependència; incrementar els pressupostos de Serveis Socials; protegir i millorar el sistema de pensions, especialment les més baixes; disminuir la pressió fiscal als jubilats o eliminar el copagament sanitari i farmacèutic, entre d’altres.
Finalment, el ple ha donat llum verda, a proposta del seu president, Santiago Grisolía, a un text de record de la figura del filòsof i pedagog Francisco Giner dels Rius, un dels fundadors de la Institució Lliure d’Ensenyament, en commemoració dels cent anys de la seua mort i a favor que “no s’oblide el seu llegat i la seua influència en punts intel·lectuals i científics espanyols de prestigi”.
