La pel·lícula ‘Mariola. Serra de llibertat’ ofereix imatges d’alta qualitat que s’han rodat durant les quatre estacions de l’any. El documental es projectarà als pobles de Mariola durant el mes de desembre. Aquest divendres 4 de desembre a Cocentaina, diumenge 6 a Agres, dijous 10 a Banyeres, dimarts 15 al Campus dʼAlcoi, divendres 18 a Muro i dissabte 26 a Bocairent. A més, el DVD del documental es podrà adquirir a les llibreries de la comarca.
‘Mariola. Serra de llibertatʼ té una duració de 60 minuts i ha estat produïda per lʼempresa audiovisual i cultural Documentart. La pel·lícula ofereix imatges dʼalta qualitat que sʼhan rodat durant les quatre estacions de lʼany. Segons els seus impulsors, el documental “mostra un paisatge viu i en constant transformació, un ric mosaic de cims, de plantes, dʼherbes, de fonts, de masos, de caves, dʼermites, dʼarbres, de plantes i dʼéssers vius”. També il·lustra com la serra “és font dʼinspiració de diferents expressions culturals” i com aquest paisatge “és també la representació simbòlica dʼuna identitat comuna per als set pobles”.
Lʼobjectiu d’aquest treball audiovisual és “buscar lʼessència de la serra a través de la gent que més la coneix, aquells que treballen, viuen o sʼinspiren en Mariola”. En aquest sentit, els seus protagonistes són persones de Bocairent, Alcoi, Banyeres, Agres, Alfafara, Cocentaina o Muro, però sobretot gent de Mariola, “orgullosos dʼuna serra que els dóna una identitat comuna i una forma de ser i de sentir”.
Així, l’obra recull les excavacions arqueològiques que sʼestan realitzant al jaciment del Cabeçó de Mariola dirigides pels arqueòlegs Natxo Grau i Josep Maria Segura. Els treballs al Cabeçó han permès conèixer un poblat molt extens que ocuparia uns 30.000 metres quadrats i on sʼha descobert, entre altres, “una troballa excepcional, una àmfora amb el nom del primer habitant de Mariola: BELES”, segons destaca la productora.
Aquest treball audiovisual és de finançament privat i compta amb la col·laboració de lʼAssociació Serra Mariola i els sets ajuntaments que estan dins del parc natural (Agres, Alcoi, Alfafara, Banyeres, Bocairent, Cocentaina i Muro). La direcció i guió del documental ha estat a càrrec del periodista alcoià Santi Hernández i de la periodista de Bocairent, Matilde Alcaraz. Les imatges i la fotografia són de Miguel Ángel Jiménez, la realització i postproducció de Josevi Marco, el so de lʼestudi de Vicente Chust i el disseny és de Gonzalo Cervelló. Els poemes els recita Maribel Casany.
Terra de voltors
Mariola torna a ser la serra dels voltors. Àlvar Seguí ens mostra en unes espectaculars imatges la reintroducció dels voltors en la serra gràcies al projecte Canyet que es va iniciar ara fa 15 anys. Després de 100 anys dʼabsència ara ja són més de 70 els voltors que vesteixen el cel de Mariola.
Masos , castells i ermites
Lʼhistoriador Rafa Enguix guia l’espectador pels masos, castells i les ermites de la serra ja que les muntanyes de Mariola “estan esguitades dʼaquestes construccions de gran valor estratègic i també de caves que serveixen per a explicar el comerç de la neu que va tindre una important repercussió econòmica i patrimonial”. Més de 200 masos vertebren tota la serra i li donen la seua identitat.
El documental és també “un exhaustiu recorregut pels masos com a símbol del paisatge mariolenc i cèl·lula de les explotacions agràries”.
Els llauradors de la Mariola
En aquesta pel·lícula també parlen els llauradors que encara treballen la terra a Mariola i que la tenen com a mitjà de vida. Es mostra la collita de cireres i prunes al Mas del Jaquero, la recol·leció de mel als bucs dels germans Sanchis en el Pla de Santa Bàrbara a Bocairent, els bancals dʼoliveres dʼAlfafara dʼon sʼextrau un oli únic de la varietat alfafarenca. El bodeguer Juan Cascant ens porta a les vinyes de Mariola i ens detalla la filosofia del seu vi i del seu projecte de microvinyes. Per a Cascant treballar el raïm és art i un compromís amb lʼecosistema, el paisatge i la biodiversitat.
Durant el rodatge, segons els autors del film, “també hem trobat els últims pastors que cuiden ramat, una serra de ramat com bé evoca el seu cim més alt i simbòlic, el Montcabrer”.
Tradició culinària: herbes aromàtiques, oli i plats típics
Un altre aspecte a destacar en el documental és la posada en valor del territori des del punt de vista turístic que reverteix en el benestar de les poblacions que el conformen. En aquest sentit es mostren els usos tradicionals de la gastronomia de Mariola. Els set pobles de la serra comparteixen una mateixa tradició culinària i les seues receptes estan basades en dos elements fonamentals: les herbes aromàtiques i lʼoli.
Els plats més típics i comuns a tots els pobles són les bajoques farcides, les fassedures, lʼolleta, la borreta, la pericana, els mulladors i lʼembotit que podem veure com sʼelaboren en aquest documental, així com el licor de referència dʼaquesta serra ʻlʼherberoʼ.
Font d’inspiració artística
Part de la banda sonora del documental la posa el prestigiós compositor Juan Luis Nicolau que ha estat present també a la serra i que “davant de la Penya del Frare ha interpretat a la guitarra part de la seua composició inspirada en Mariola”. Juan Luis és també degà de la Facultat dʼEconòmiques de la Universitat dʼAlacant “i és un exemple de la tradició musical de la serra. Mariola és a més inspiradora dʼun fum de cançons i llegendes tradicionals, composicions típiques en les festes i celebracions i entre les quals ressona una melodia amb força i amb orgull per tot el territori la popular ʻSerra de Mariola, tota a floretesʼ”.
