Les fronteres i la ciència antiga clausuren l’Aula de Cinema de la Universitat

‘La llista de Falciani’ obri la programació de ‘Cinema en valencià’
1 desembre 2015 01:00h
Fotograma d'El Metge.
RedactaVeu / València
 
Del 3 al 17 de desembre, el Palau de Cerveró de la Universitat de València acollirà els dijous una breu mostra de pel·lícules que permetran repassar alguns moments i personatges clau de la història de la medicina i la ciència antigues, des de la figura d’Hipàtia a Giordano Bruno. La programació de ‘Cinema en valencià’, organitzada pel Servei de Política Lingüística, començarà també aquest dijous, dia 3 de desembre, amb ‘La llista de Falciani’ i continua amb ‘Sempre Alice’. 
 
Des d’ahir de vesprada, ‘En terra estranya: La immigració en el cinema francés’

Durant el mes de desembre, l’Aula de Cinema presentarà a la sala d’actes del Col·legi Major Rector Peset un cicle de pel·lícules franceses que reflexionen sobre la immigració i les fronteres culturals, sovint tan difícils de sortejar com les fronteres físiques entre els països. Aquest cicle s’emmarca en les activitats que organitza la Universitat de València amb motiu del programa de debats, exposicions, cinema i concerts ‘Desembre europeu: les fronteres a Europa’, que pretén fomentar el debat sobre el futur d’Europa com a lloc d’intercanvi cultural.
 
El cicle s’inaugurà ahir, dimarts 1 de desembre, amb la projecció de ‘Toni’ (1935), l’obra mestra de Jean Renoir, sobre les il·lusions i les esperances d’un grup d’immigrants que arriben a la deprimida regió de la Provença a la recerca de treball. Per les seues eleccions estètiques, el seu compromís social i la seua mirada humanista, aquesta pel·lícula va prefigurar el camí del neorealisme que prendria el cinema italià deu anys després.
 
Dimarts 15 serà el torn de ‘Codi desconegut’ (‘Code inconnu: récit incomplet de divers voyages’, 2000), coproducció francoalemanya, protagonitzada per Juliette Binoche i dirigida per l’austríac Michael Haneke, en la qual el cineasta demostra una vegada més la seua lucidesa per revelar els murs invisibles que operen a l’Europa contemporània i rastrejar els indicis d’una violència callada sota la normalitat de la nostra vida quotidiana. Finalment, ‘El silenci de Lorna’ (‘Le silence de Lorna’, 2008), la mirada dels germans Dardenne sobre una tèrbola història de matrimonis de conveniència, clausurarà el dimarts 22 la mostra al Rector Peset.
 
El cicle es complementa amb un programa de curtmetratges i altres tres llargs sobre el mateix tema que l’Institut Francès de València oferirà el mes de desembre en la seua sala de projeccions: el drama ‘Chicos del este’ (‘Eastern Boys’, Robin Campillo, 2013), sobre joves immigrants que sobreviuen a París exercint la prostitució; ‘Chroniques d’une cour de récré’ (Brahim Fritah, 2013), comèdia sobre la deslocalització econòmica i les seues conseqüències, i ‘La désintégration’ (Philippe Faucon, 2011), anàlisi de la marginació social i el seu vincle amb l’impuls del gihadisme dins de les fronteres europees.
 
 
Medicina i ciències antigues
 
Per a molts historiadors, la medicina i les ciències modernes sorgeixen d’un llarg procés que comprèn els segles XVII i XVIII. Els avanços que s’hi van donar constitueixen una ruptura rotunda amb els supòsits i els mètodes que s’havien practicat fins aleshores. Altres corrents historiogràfics discuteixen que la ‘revolució’ que hi va haver en les ciències en aquella època fóra tan radical i qüestionen que hi haguera una veritable ruptura entre el desenvolupament intel·lectual de l’edat mitjana i els descobriments o aportacions del Renaixement, el barroc i la il·lustració.
 
El coneixement de les pràctiques mèdiques i científiques d’èpoques anteriors resulta crucial per a valorar fins a quin punt l’anomenada ‘revolució científica’ va suposar la implantació d’un nou paradigma científic o si no va ser simplement un pas més en la línia dels progressos científics que s’esdevingueren des de l’edat antiga. Amb aquest objectiu, l’Aula de Cinema presenta el mes de desembre un cicle de tres llargmetratges que permetran al públic endinsar-se en el món científic de l’antiga Alexandria, la medicina medieval persa o l’ambient intel·lectual de la Itàlia del Renaixement, una època ja de transició cap a la modernitat.
 
Hipàtia, una de les primeres matemàtiques i figura destacada en el camp de l’astronomia, serà la protagonista el dijous 3 de desembre de la sessió que obrirà el cicle amb la projecció de ‘Ágora’ (2009). Alejandro Amenábar, guionista i director de la cinta, hi narra la història d’aquest personatge històric, símbol en la seua època de la saviesa, del paganisme i de l’apoderament de la dona, que serà víctima de les lluites de poder i els fonamentalismes religiosos a l’Alexandria del segle V dC.
 
Dijous 10 continuarà el cicle amb la pel·lícula ‘El metge’ (‘Der Medicus’, Philipp Stölzl, 2013). Adaptació cinematogràfica de la novel·la homònima de Noah Gordon, la cinta narra les aventures d’un jove anglès que decideix emigrar a Pèrsia per formar-s’hi com a metge, a la recerca dels millors mestres i els avanços científics.
 
El cicle es tancarà el dijous 17 amb la pel·lícula biogràfica ‘Giordano Bruno’ (Giuliano Montaldo, 1973), en la qual Gian Maria Volonté encarna el filòsof i sacerdot dominic les teories cosmològiques del qual van revolucionar la ciència del seu temps i al qual la separació que va fer entre veritats de la fe i veritats de la ciència li van valer l’acusació d’heretgia per part de la Inquisició romana.   
 
Cicle de ‘Cinema en valencià’
 
El Musical de Benimaclet obri la programació del ‘Cinema en valencià’ el dijous 3 de desembre amb ‘La llista de Falciani’ al Centre Instructiu Musical de Benimaclet. Aquesta cinta descobreix què ha canviat en l’economia i la política mundials després que Hervé Falciani robara i filtrara les dades bancàries de més de 15.000 clients, la majoria evasors... I el dijous 10, la magnífica interpretació de Julianne Moorre a ‘Sempre Alice’, al Centre Cultural i Veïnal de Tres Forques. L’entrada serà gratuïta.
 
 
Pel Nadal el campus d’Ontinyent també acull aquest cicle de pel·lícules: ‘El nostre últim estiu a Escòcia’ (‘What We Did on Our Holiday’) i ‘La meua casa a París’ (‘My Old Lady’), les dues del 23 al 27 de desembre, el premiat film d’animació ‘La cançó del mar’ (‘Song of the Sea’), del 28 al 3 de gener, i que continuarà el 4 de gener amb ‘Un dia perfecte per volar,’ de Marc Recha. A Ontinyent l’entrada és gratuïta amb el carnet de la Universitat de València (més un acompanyant).


 
next