RTVV, dos anys a fosques. Vídeo

L’informe dels experts, impulsat per Podem i amb la participació de les universitats, ha calmat els discursos i ha recuperat el diàleg
28 novembre 2015 01:00h

Sergi Tarín / València.

 
Acumulació d’excessos. És el diagnòstic general de la mort de RTVV (Ràdiotelevisió Valenciana) a les 12.19 del 29 de novembre de 2013, ara fa dos anys. L’efemèride luctuosa es recordarà este diumenge amb una marxa a peu entre els estudis de Burjassot i el Palau de la Generalitat convocada per l’antic comitè d’empresa. És el mateix ens sindical que va negociar amb la Policia Autonòmica la desconnexió després d’una matinada de rebel·lia. Una desconnexió feta qui sap si pel principi pietós de l’eutanàsia o per instint de supervivència de l’herència laboral deguda. Siga com siga, el comitè d’empresa permeté els agents entrar fins a les habitacions cablejades i és ben sabut que es negociaren temps, recorreguts i, fins i tot, els decibels de la ràbia dels treballadors. Potser fóra la gran darrera manipulació de Canal 9 després de setmanes de manifestacions al carrer, pancartes, boicots institucionals i el que s’ha anomenat primavera informativa, és a dir, una subversió als dictats del Partit Popular per situar-se en l’altre extrem: la crítica furibunda a la dreta, l’afalac irreverent a la llavors oposició i una expiació moral en antena que arribà al seu zenit amb la presència de les víctimes del metro després de silenciar-les durant set anys. Al cap i a la fi, tot un anvers i revers de la mateixa moneda degradant.

A partir de llavors, l’excomitè inicià una ingent tasca gremial pels interessos laborals, però no necessàriament socials i de reivindicació del servei públic. La consigna era una i total: havien de tornar el 1.608 treballadors. Tots o ningú. Poc importava si havien o no manipulat i si ho havien reconegut públicament. Calia trencat la lletja imatge de Dorian Gray en l’espill. Canal 9 havia estat un gulag fred de soferts treballadors obligats a manipular a canvi d’unes nòmines ben superiors a la d’un mileurista qualsevol. Però ja se sap que els diners no donen la felicitat i ni ells ni elles no hi eren responsables. El pèndul del Partit Popular, hipnòtic i alienador, feia prémer els botons, colpejar els teclats i conduir unitats mòbils. Un pur automatisme sense obligacions. I qui s’atrevira a dir el contrari topetaria amb el múscul sindical valencià, que no ha dubtat en utilitzar tota mena d’altaveus i xarxes socials per insultar els descreguts amb la imatge del mirall fabulós. Sindicats com CGT, CC.OO, UGT i Intersindical han arribat a defensar els manipuladors i menysprear els crítics amb la manipulació. ¿Caldran set anys més per escoltar noves expiacions?

D’altra banda, també s’ha pressionat el Govern valencià per no plegar-se a la voluntat dels 1.608. Ximo Puig (rebatejat com a Timo Puig per no pocs exassalariats) prometé el retorn de les emissions el 9 d’octubre passat, pura promesa electoral, precipitada i inviable. L’alternativa de mínims va ser retransmetre en proves la festivitat de la diada i punxar-se a continuació al canal de les Corts i televisar a pèl totes les sessions. Però Podem s’hi negà pel temor que tot plegat esdevinguera un mer escenari institucional per al lluïment de PSPV i Compromís. Però, en veritat, ¿a quina quota d’audiència haguera arribat l’avorrida inèrcia legislativa de les Corts?

Siga com siga, Antonio Montiel, de Podem i un dels impulsors de la Iniciativa Legislatura Popular de la nova RTVV, va promoure una comissió parlamentària i una taula d’experts de les universitats valencianes que desembocà la setmana passada en un primer informe per a la renovació de l’espai comunicatiu i la restitució del sistema de servei públic de Ràdiotelevisió. L’escrit quedarà esmenat la setmana vinent després de les aportacions de diferents compareixents, entre d’ells representants del vell comitè d’empresa. Sobta l’absència de la Unió de Periodistes, l’entitat que més batalla ha presentat la reversió del tercer ERO i la conseqüent tornada dels 1.608 acomiadats. Les tesis de la Unió es perceben, però, en l’ànima i terminologia d’un informe, el dels experts, que ha volgut asserenar el debat, sobretot després que el Consell es mantiguera ferm en la negativa de la recontractació massiva i del fet que els sindicats amenaçaren amb escalfar la tardor al carrer.

Des de les universitats s’advoca per una plantilla de 800 treballadors amb un pressupost anual de 142 milions. Però, diplomàticament, no s’aborda el com ni el qui, les preguntes clau. Tampoc el laberint jurídic ple d’EROs, recursos i clàusules. El vell comitè aspira al fet que els 800 siguen seus i poc importen trajectòria ni responsabilitats. ¿Hi ha millor experiència provada que la d’haver convertit Eduardo Zaplana, José Luis Olivas o Francesc Camps en uns referents polítics? Un virtuosisme poc corrent, això és indiscutible. En tot cas, el document ha servit per apaivagar la temperatura dels ànims, qui sap si per voluntat de consens o de vetllar armes. En les pròximes setmanes la comissió parlamentària sobre la nova RTVV haurà de tancar l’informe. Mentrestant, el plets individuals (d’exassalariats i proveïdors) augmenten i la despesa mensual entre manteniment i compromisos arriba al milió d’euros. A més, en els últims dies s’ha sabut que el Centre de Produccions de Burjassot, valorat en 25 milions, no figura com a immoble sinó com a solar. ¿Una irresistible premonició?
 

Tancament Canal 9

Sergi Tarín Galán
 



 
next