“Vos necessitem –a les Comarques centrals- per a aquesta reforma de la política territorial”. Així de categòric es va expressar el president de l’Executiu del País Valencià en la clausura de la maratoniana sessió de treball celebrada ahir a Ontinyent entre alcaldes, presidents de les mancomunitats i representats empresarials, sindicals i de les universitats reunits al Centre Cultural Caixa Ontinyent en la taula rodona ‘Reptes econòmics de les comarques’, presidida per l’alcalde d’Ontinyent -i president de l’“envejada”, per als municipis de la demarcació d’Alacant, segons posaren de manifest, Diputació de València, Jorge Rodríguez-.
El president Ximo Puig va avalar a Ontinyent la “reactivació” de les Comarques centrals com a “element vertebrador del territori”, al mateix temps que va incidir en el fet que “no és discutible l’existència de les Comarques centrals” ja que “tenen una potència immensa i són un factor d’unió entre els valencians”.
“Aquest és un país –valencià- de ciutats xicotetes”, va voler subratllar un Ximo Puig especialment reivindicatiu i indignat pel que fa a les inversions que els valencians perceben de mans del Govern estatal, cosa que ha fet que “els cincs darrers pressupostos siguen el pitjors de la història” o que el nivell del deute del PV estiga per damunt dels 40M€ i, a hores d’ara, “continue creixent”. “En aquestes condicions, els valencians ens hem d’unir davant aquest problema fonamental”, va assegurar el molt honorable, per a qui “l’única possible via d’eixida és la innovació”. “La prosperitat passa per la cohesió entre les persones i els territoris”, va assegurar Puig envoltat de desenes de representants dels municipis que formen part de les Comarques centrals del País Valencià.
Maratoniana reunió de treball
Abans, els dirigents municipals, mancomunals, empresarials, sindicals i de les universitats d’Alacant, Alcoi i València, presidits per cap de la corporació d’Ontinyent, van exposarels seus plantejaments de cara a unir esforços per fer efectives les necessitats dels ciutadans de les Comarques centrals.
Així, l’alcalde d’Albaida va destacar la importància que els pobles menuts se senten partícips d’aquest projecte en comú; el d’Alcoi va reivindicar la “cohesió històrica, cultural, social i econòmica” del territori central del PV; el de Canals subratllà el paper de motor econòmic dut a terme per aquest territori, i l’alcaldessa de Concentaina va posar l’accent en la necessitat de tenir “un País Valencià ben vertebrat que represente satisfactòriament els nostres veïns i veïnes”.
Per la seua banda, l’alcalde de Dénia va apuntar que ens trobem davant una “situació ideal” per tal de donar solucions a la falta d’infraestructures comunicatives que pateixen les ciutats costaneres que, segons va denunciar, “es veuen obligades a pagar autopistes per anar a Alacant o a València”. L’alcaldessa de Gandia també va incidir en el fet que estem en un “moment oportú que hem d’aprofitar” per a millorar la totalitat de serveis de les Comarques centrals.
“Enveja sana” de la Diputació de València
Especialment rellevant van ser les intervencions dels alcaldes d’Oliva i Xàbia. El primer d’ells va manifestar que l’aposta per la vertebració de les Comarques centrals passa per una millora de les comunicacions, mentre que l’alcalde de Xàbia va sacsejar consciències a l’afirmar que “en cinc mesos tenim enveja sana –els municipis que pertanyen a la Diputació d’Alacant– de la Diputació de València” que presideix Rodríguez, al temps que també va denunciar les greus carències comunicatives de la Marina Alta i Baixa, “més pròpies del segle XIX que del XXI”.
En finalitzar les intervencions dels primers edils, van prendre el torn de paraula els presidents de les mancomunitats de la Vall d’Albaida i de la Costera-Canal de Navarrès. Per posar fi a aquesta maratoniana i fructífera sessió de treball, l’alcalde de Xàtiva, Roger Cerdà, proposà aprofitar el treball realitzat i emplaçar a una pròxima reunió del Consorci per tal de triar un nou president –en substitució d’Alfonso Rus–.
Ja en la segona part de la reunió van intervenir els rectors i vicerectors de les universitats d’Alacant i València i de la Politècnica d’Alcoi, per a tot seguit donar la paraula als representants dels sindicats CCOO i UGT, i el president de Baleària, el qual, en to irònic, va dir que, amb l’actual infraestructura de les Comarques centrals “costa més anar des de la costa a Ontinyent que desplaçar-se fins a Eivissa”, per la qual cosa “estem més a prop d’aconseguir la quarta província o la quinta illa de les Balears”. A més, el president de Baleària va apostar per incloure també la Marina Baixa dins de les Comarques centrals i per la necessitat d’un lideratge de les mateixes per a aconseguir els objectius marcats.
Al final de la intensa reunió de treball va fer acte de presència el president Ximo Puig per concloure una jornada que el president de la Diputació de València i alcalde d’Ontinyent va qualificar d’”històrica” perquè “reprenem un projecte que ha estat molt de temps dormint en calaixos”.
Pel que fa als resultats de la jornada, es va anunciar, entre altres, la creació d’un Consell Econòmic i Social (CES) de les Comarques centrals que treballarà en projectes per als quals es buscarà finançament europeu. A més, a la taula rodona es va acordar la “necessitat” de reactivar el Consorci Comarques Centrals, que tindrà una primera reunió previsiblement el proper mes de gener. L’alcalde d’Ontinyent va apuntar com a objectius principals del Consorci la reivindicació d’interessos i necessitats comunes, la vertebració del territori d’una manera més natural més enllà de la província i el desenvolupament de projectes comuns com la reindustrialització, a més de la realització d’estratègies comunes a nivell comarcal: “Volem anar més enllà de l’estructura estrictament provincial i posar en marxa projectes comuns, concrets i definits, als quals tots tindran llibertat per a afegir-se o no, i que ens serviran per buscar finançament europeu cooperant entre nosaltres, en lloc de competir”.
