Mira: ‘Totes les construccions estatals han tingut l’element nacionalista com a eix vertebrador'

En la presentació, ahir a l’Octubre CCC de la reedició de l’assaig ‘La nació dels valencians’, Enric Morera diu del seu autor: “caminava entre la pols per fer país mentre la dreta feia tot el possible per anul·lar-nos com a poble»
13 novembre 2015 01:00h
Manuel Lillo / València

La sala d’actes de l’edifici Octubre de València va reunir durant la vesprada d’ahir, dijous 12 de novembre,  més d’un centenar de persones que assistiren a la presentació de la segona edició de La nació dels valencians, assaig de Joan F. Mira, publicat l’any 1997 i del qual l’escriptor valencià n’ha fet una actualització, tot i que manté el fons i les formes de les seues reflexions.
 
En la presentació varen participar, a banda de l’assagista, el president de les Corts Valencianes i secretari general del Bloc Nacionalista Valencià, Enric Morera; i també Vicent Sanchis, actual director del setmanari El Temps i vicepresident d’Òmnium Cultural.

Morera inicià l’acte amb un parlament amb el qual agraïa a Joan F. Mira la seua tasca com a escriptor i com a “personalitat compromesa amb el nacionalisme valencià”, recordant la seua ponència que va donar peu a la configuració del Bloc Nacionalista Valencià, partit en el qual l’assagista ha participat activament, presentant-se fins i tot com a candidat a diputat al Parlament espanyol l’any 2000. En aquest sentit, Morera ha enaltit la figura de l’escriptor, qui “caminava entre la pols per fer país mentre la dreta, durant els últims vint anys al País Valencià i durant els últims vint-i-quatre al cap i casal, feia tot el possible per anul·lar-nos com a poble”.
 
Morera: “Baldoví serà el portaveu del primer grup valencianista de la segona transició”

Enric Morera, qui actualment es troba assenyalat pel focus de l’actualitat degut al pacte Compromís-Podemos que tant d’enrenou a provocat dins la formació que ell lidera, ha aprofitat l’ocasió per llançar un missatge d’optimisme i d’unitat, desprenent que la coalició aniria indiscutiblement encapçalada pel BNV: “Joan Baldoví serà el portaveu en el primer grup valencianista de la segona transició, que no estarà submís a cap altre partit». Per acabar de convèncer els més escèptics, assegurava que necessitem “tindre una mirada que apunte més al futur que al dia a dia”.
 
 
L’aposta de Vicent Sanchis per corregir estratègies dins del nacionalisme valencià

D’altra banda, el periodista Vicent Sanchis ha precisat el paper de Joan F. Mira a l’hora d’incidir en les qüestions que envolten tot allò que hem sigut, som i podem ser els valencians, insistint en que les seues reflexions no satisfan cap de les orientacions nacionalistes de les que existeixen al País Valencià i que fins i tot descol·loquen “aquells valencians que llegeixen en català i pensen que amb sentir-se catalans ja en tenen prou”. Sanchis insistia en la necessitat de corregir estratègies dins del nacionalisme valencià i per fer-ho convidava a la lectura de l’assaig que s’estava presentant.
 
Botarates intel·lectuals i Mira: “Igual que els rics menyspreen els problemes dels pobres”

El protagonista de l’acte, Joan F. Mira, tancava la taula amb una reflexió sobre els seus escrits i particularment sobre el llibre en qüestió. Reconeixent la dificultat que implica tractar de definir el País Valencià com a poble, convidava a reflexionar positivament sobre el terme ‘nacionalisme’, assegurant que “totes les construccions estatals de caire liberal i democràtic han tingut l’element nacionalista com a eix vertebrador. Sense ell, encara romandrien els imperis autocràtics”. L’escriptor ha aprofitat l’ocasió per ironitzar sobre aquells que menyspreen la qüestió nacional des de la posició privilegiada dels que gaudeixen d’un estat propi, “igual que els rics menyspreen els problemes dels pobres”, ha comparat. “Encara n’hi ha botarates intel·lectuals que escriuen en els diaris més importants d’Espanya i diuen que el nacionalisme és antic i arcaic, quan és allò més important en la construcció d’Europa”, ha dit.
 
 
Sobre les reflexions de l’assaig recentment reeditat, Mira reconeix que el seu llibre tracta un tema que provoca visceralitat, actitud contra la qual “s’ha de tenir paciència”. Ha recordat també “alguna polèmica” que va sobtar aquell llibre i que “s’ha anat esvaint”, referint-se possiblement a quan va afirmar que “el més rigorós catalanisme valencià és una utopia prescindible”. Aquesta conclusió va provocar reaccions diverses, com la d’Agustí Cerdà, líder d’ERPV, quan l’any 2002 va respondre en el número 926 d’El Temps recordant-li aquesta conclusió a l’escriptor quan  Mira va criticar Artur Mas per no incloure el País Valencià com una de les entitats nacionals diferenciades en el marc de l’estat espanyol, al número 923 del setmanari esmentat. Joan F. Mira compta amb un gran protagonisme en El Temps gràcies a la secció ‘El temps que corre’, signada per l’escriptor.
 
 
Patriotisme “pràctic”

L’intel·lectual ha conclòs amb una crida per defensar i exercir un patriotisme “pràctic” com a “actitud moral més que com a ideologia”, i ha exigit també la permanència de “forces polítiques estrictament valencianes”, perquè sense elles “no hi haurà País Valencià com a espai nacional”, tot i que ha incidit més en la necessitat de seguir construint un valencianisme cívic.

 
La sala d’actes del Centre Octubre de Cultura Contemporània, plena de gom a gom i amb gent que ni tan sols va trobar una cadira on seure, va agrair la tasca de Joan F. Mira amb diversos aplaudiments que expressaven el seu reconeixement cap a un dels escriptors valencians que més ha reflexionat sobre el nostre país i sobre la nostra qüestió nacional.
 

Joan Francesc Mira, ahir a l'Octubre CCC. Foto: M. Lillo.
 

 
next