‘Com un record d’infantesa sempre recordaré a la Teresa, ballant el vals’. Així comença la cançó més popular d’Ovidi Montllor, ‘Homenatge a Teresa’, inclosa al disc ‘A Alcoi’ (Edigsa). Feliu Ventura n’ha escollit el primer vers com a títol per al seu debut novel·lístic, motivat per les ganes de provar ‘un nou format’ d’una dificultat ‘enorme’.
El protagonista és un nou xilè orfe que viu amb el seu avi des de petit, un vell republicà exiliat. En morir, l’avi li deixa una carta on amb la seua última voluntat escrita en un missatge ocult en un disc d’Ovidi Montllor que el porta fins el País Valencià, on mirarà de trobar resposta al seu passat familiar. És en aquest moment quan el protagonista “descobrirà que té dos països i històries familiars a les dues bandes” que l’ajudaran a “construir-se com a persona”, segons explica el seu autor en una entrevista a l’ACN. “No és possible plantar arbre del demà sense una llavor ben assaonada, que és la memòria”, ha precisat.
La novel·la va acompanyada de les il·lustracions de Daniel Olmo, que no constitueixen un element narratiu però que permeten visualitzar la història real que hi ha rere el llibre.
La idea per a l’obra va sorgir d’un viatge que Ventura va fer a Xile, on va experimentar que, a diferència de l’estat espanyol, el país sud-americà ha reconstruït la seua memòria històrica a partir d’elements simbòlics. “La memòria està en moltes coses, un jardí de flors, un edifici o una cançó”, ha precisat. El mateix repertori d’Ovidi Montllor constitueix una “càpsula de memòria”, com ell mateix l’ha definit.
Aires nous al País Valencià
En la mateixa entrevista, Feliu Ventura ha constatat que al País Valencià es respira un “ambient d’aire fresc”, però adverteix que només hi ha hagut “un canvi”, un pas que no sempre condueix a la veritable transformació que necessita el territori. “Sense que res ens prenga l’optimisme, hem de ser cauts, perquè el pitjor que hi ha és un poble decebut”, ha reblat.
Al seu entendre, el que cal és una “transformació real” per fer “més feliç” la societat, una circumstància que parteix d’una major justícia i economia social però, sobretot, d’un “canvi de pantalla”. “Volem ser nosaltres, utilitzar la nostra llengua, identitat i cultura sense haver de passar filtres ni permisos”, ha insistit a l’ACN, afegint que la felicitat és “no haver de demanar permís per tenir la nostra llengua, identitat o cultura”.
En aquesta línia, al País Valencià s’ha parlat el català “sempre sense demanar permís”, malgrat que a nivell institucional hi ha hagut “més dificultats” que en altres territoris. Ventura defensa que “sempre s’ha parlat més valencià a Xàtiva que a Cornellà”, un fet que, diu, no se soluciona “ni amb imposicions ni amb permisos, sinó amb la voluntat de comunicar-se en una llengua que explica una determinada visió del món. “Si no hi fos, el món seria molt menys plural”, ha insistit.
Feliu Ventura considera que els països de parla catalana han sabut col·locar la llengua i la cultura “sense cap imposició”, sinó com una eina de generositat cap a la resta. “Molta gent ha vingut a la nostra llengua i a la cultura amb els sentits oberts, a diferència d’altres llengües, que han anat a altres països a matar.
