PSPV, Compromís, Ciudadanos i Podem han donat llum verda a aquest pla de treball, mentre que el PP s’ha abstingut. D’aquest últim grup s’ha aprovat que en l’elaboració de la ponència participen els cinc grups parlamentaris, amb un titular i un suplent -amb veu però sense vot. També s’ha acordat que quan arribe la documentació, tornaran a reunir-se per reordenar el calendari.
Aquesta comissió, presidida per la socialista Sandra Martín, és la segona que s’engega en el Parlament valencià i cerca investigar el sinistre ocorregut el 3 de juliol de 2006, en el qual 43 persones van perdre la vida i altres 47 van resultar ferides.
70 compareixences
En total, se sol·liciten 70 compareixences –mitjançant la fórmula ‘pregunta-resposta’– que inclouen als qui van ser portaveus en l’anterior comissió de recerca de 2006, així com de l’exgerent de Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (FGV) Marisa Gracia, altres responsables i treballadors de l’entitat, representants sindicals, el que fóra cap del servei de seguretat en Metrovalencia, Arturo Roches, una tècnic d’Adif amb coneixements en el sistema ASFA, María José Rodríguez com a responsable de l’Advocacia de la Generalitat, o la secretària judicial que va estendre acta el dia del sinistre.
Foto: EP.
Testimoniatge de Víctor Campos, Núria Romedal i María Ángeles Ureña
En el plànol polític, a més de Camps , Cotino i Flores, demanen que acudisquen a la comissió l’exvicepresident del Consell Víctor Campos, el llavors subdelegat del govern Luis Felipe Martínez, l’exsecretària autonòmica de Comunicació Núria Romeral, la cap de gabinet de l’exconseller José Ramón García Antón, María Ángeles Ureña o el regidor de Torrent en 2006 Santiago Miguel.
També demanen el testimoniatge de Beatriz Garrote com a presidenta de l’Associació de Víctimes del Metro i diversos exresponsables de Ràdio Televisió Valenciana com Lola Johnson, Pedro García o Luis Motes.
De la mateixa manera, s’ha aprovat demanar diversa documentació a FGV en matèria de seguretat, actuacions en matèria d’infraestructures i inversions en la línia 1 de Metrovalencia, el llibre d’incidències, cicles de treball dels maquinistes, informes sobre el sistema de fixació de finestres, així com sobre descarrilaments anteriors al sinistre en unitats de FGV, l’historial complet de la UTA sinistrada, informes sobre els dos treballadors morts en l’accident o les lectures de la caixa negra.
Així mateix, sol·liciten la transcripció dels enregistraments de les converses mantingudes pel conductor amb el lloc de comandament almenys una hora abans de l’accident, l’acta de la primera inspecció ocular, informes de bombers i la policia local i les actuacions judicials instruïdes arran del sinistre. També demanen documentació a la Generalitat sobre el conveni de seguretat en Metrovalencia, expedients del Síndic de Greuges amb queixes dels familiars de les víctimes, i a la Universitat de València un estudi realitzat sobre la recerca de l’accident.
Per la seua banda, el PP, tal com ha explicat el diputat Alfredo Castelló, sol·licitava que comparegueren els jutges que han intervingut en el cas. Sobre aquest tema, la diputada socialista Ana Barceló ha criticat aquesta petició perquè les compareixences de la comissió anterior “estaven contaminades i perversament dirigides per fi de portar-nos a la conclusió que no hi havia responsabilitats polítiques”.
La diputada de Compromís Isaura Navarro ha manifestat que s’han perdut “anys i anys” per la negativa del PP a reobrir aquesta comissió i ha denunciat que “mentre el temps passava es mantenia el dolor de les víctimes que no han pogut accedir a la veritat” i que “fins s’han destruït proves, com el vagó sinistrat que ha desaparegut”.
Objectiu: cercar la veritat “i també responsabilitats”
La socialista Ana Barceló ha denunciat que “un accident tan greu com l’ocorregut en 2006 ha estat silenciat durant aquests nou anys” i ha destacat que els familiars de les víctimes “només demanaven dues coses: ser escoltades i rebudes pel Govern valencià i un comissió blanca”. Barceló ha posat l’accent que amb aquesta comissió cerquen “conèixer la veritat”, però també “les responsabilitats de les administracions públiques i dels responsables polítics”.
