Toni Martínez / Madrid.

Si Joan Baldoví, el diputat al Congrés del Diputats de Compromís-Equo, haguera de recordar un moment dels quatre anys de legislatura, sense dubte seria les mostres de reconeiximent que va rebre després del seu primer discurs. Eixe dia començà dient “bon dia senyores i senyors” i a continuació en un perfecte castellà amb l’accent que dóna la Ribera: “Deliberadamente he querido comenzar mi discurso con unas palabras en valenciano porque en valenciano pienso, escribo, siento, vivo: son las palabras que me enseñó mi madre y que yo nunca he utilizado contra nada ni contra nadie y he querido hacerlas presentes porque ésta podría ser la legislatura del respeto y la pluralidad hacia nosotros, los otros, los que no hablamos castellano de forma cotidiana”.

“Molts valencians es varen sentir representats, molts que esperaven des de feia anys que hi haguera una veu valenciana i valencianista a Madrid”, recorda del seu primer discurs ara que la Cambra Baixa esgota els seus darrers dies davant la convocatòria electoral del proper 20 de desembre.

Baldoví portà la valencianitat a la Carrera de San Jerónimo. Lluny queda ja eixa sessió constitutiva de finals de 2011 on Baldoví, ‘Baldo’ com el coneixen la resta de diputats, arribà amb bicicleta i inclús va provocar que els policies li demanaren la seua acta de diputat per tal de poder entrar a l’Hemicicle.

Ara ja no li passaria. Quatre anys després ha deixat la seua marca a l’escó on ha estat la legislatura, al costat de Sabino Cuadra, d’Amaiur, i en una privilegiada posició centrada davant de l’orador. La tribuna des d’on en abril de 2013 va començar el seu ‘strip tease’ personal contra els desnonaments. Una protesta que ha repetit en vàries ocasions, com quan en desembre de 2014 va presentar-se amb el DNI a la boca i criticant durament el president del Govern Mariano Rajoy. “Amb la llei Mordasa ens volen amb el DNI en la boca i els braços en alt”, li va etzibar.

>

_{“Con la Ley Mordaza nos quieren con el DNI en la boca y los brazos en alto”}

Ara, quan fa un repàs amb La Veu d’eixos anys no pot deixar de parlar del que considera la pitjor situació que ha viscut al llarg de la legislatura, “la impotència en veure que cada dia s’aprovava una llei en contra de les persones”. I comenta una anècdota personal: “Recorde especialment quan varen aprovar la reforma laboral. Al dia següent varen fer fora del treball un amic”.

Per la seua bel·ligerància al llarg d’aquests anys l’Associació de Periodistes Parlamentaris li va atorgar l’any 2013 el premi “Azote del Gobierno”. Un guardó que valorà molt positivament ja que “suposava un reconeixement al treball que estava fent”.

Una forma de ser que també li ha donat més d’un ensurt. El més greu, el que va patir al Debat de l’Estat de la Nació el 26 de febrer d’enguany, el que defineix com “el pitjor moment a nivell personal”. Eixe dia portava tot un abecedari per a explicar a Rajoy com era el seu Govern. No pogué acabar la seua intervenció. Es va desmaiar fruit d’una pujada de tensió. Afortunadament la cosa no anà a més.

>

_{Joan Baldoví se desmaya mientras intervenía en el #DEN2015}

Ara ja les sessions parlamentàries s’han acabat. A Baldoví només li queda anar a Madrid per arreplegar les seues coses. Ell espera que siga un “fins molt aviat”. Aspira a encapçalar la candidatura de Compromís per la circumscripció de València. Amb Podem o sense.

Sobre la legislatura a què aquest dimecres ha dit adéu, Baldo assegura que hi ha una cosa que no oblidarà, el dia que arribà la reforma de l’Estatut valencià al Congrés. Eixe dia ho va passar malament en comprovar “el poc interés que despertava i el poc cas que se li va fer al debat”. Amb el seu somni d’un grup valencianista propi espera que tot això canvie. Baldoví vol tornar a ser la veu valenciana a Madrid. Fins a eixe moment, la carrera de San Jerónimo ha deixat de parlar valencià.