L’amenaça de batalla es queda en un lleu ruixats d’insults

Crits i aplaudiments marquen la divisió en el primer 9 d’Octubre de Joan Ribó com a alcalde
9 octubre 2015 01:00h

Sergi Tarín / València.

Tot estava preparat per evitar el gran assalt. Centenars de policies dispersos pels cantons del carrer de la Pau, gossos ensinistrats, agents de paisà, furgons replets d’antiavalots i un bus especial per traslladar consellers i regidors des del Palau de la Generalitat fins a l’Ajuntament tot evitant-los el pas a peu per un territori farcit de trinxeres. Dies abans s’havien detectat a internet missatges conspiratius i una gran pintada contra Ribó, acompanyada d’una diana, aparegué dimecres en el mur del cau desviat del Túria. Tot feia sospitar en eixe gran assalt, una reedició de la Batalla de València amb escenificació del feréstec capítol d’un altre 9 d’Octubre, el de 1979, quan l’alcalde Ricard Pérez Casado fou agredit i els ultres llançaren coets durant la baixada de la Senyera al balcó consistorial.

Però no. Poc, o molt poc, queda d’aquella València i la processó cívica transcorregué amb normalitat, si és que normalitat pot considerar-se que un alcalde camine durant 40 minuts entre crits de “catalanista” i “fill de puta”. Tot començà a les 12.00 hores, quan els acords de la marxa de la ciutat envoltaren el descens de la Senyera, erma, la tela arrugada i el blau cada volta menys blau, un color fill d’eixa identitat amorfa que atorguen els detergents. Baix, un grup de caps alçats seguia l’itinerari de la corda. Les forces uniformades ho feien amb la salutació militar. L’arquebisbe tot de negre impol·lut, amb una gran creu a la panxa i amb eixa mirada freda a la recerca de cossos convulsionats on practicar exorcismes. I, al costat, Santiago Grisolía, prim i pansit, amb vestit clar colonial i barret d’indià.
 

Una vegada esgotada la curtedat de l’himne espanyol, només 10 segons d’estrofa, s’inicià la processó cívica. Les dos Valències es miraren a la cara amb una comitiva institucional i dos cordons policials pel mig. A la banda del carrer de la Sang hi havia la gent de Compromís. I a la part de la plaça el vociferant GAV (Grup d’Acció Valencianista), una línia generacional ascendent de pares fent la peineta amb els nadons als muscles i llargues fileres d’ancianes benefactores del gremi de perruquers. Laques, cardats, rulls impossibles, serrells amplis, tints... I una potència en decibels insospitable. “Feixistes!”, bramava una d’elles amb un to indeterminat entre l’insult o la crida del bàndol propi. Mentre, els homes, seguien el pas breu de la marxa en escamots, mastegant en veu alta improperis i escopint engrunes d’odi.
 

Va ser a l’eixida de la plaça, en la revolta del carrer Sant Vicent, on el cordó d’agents es convertí en nus per controlar els més violents. Fins i tot hi hagué un detingut que, suposadament, mirà de provocar un incendi i llançà objectes al pas de la comitiva. I poca cosa més. Ni banderoles de 20 metres com en l’època de Coalició Valenciana ni salutacions hitlerianes. El sequici transità amb comoditat el carrer de la Pau, sense un volum excessiu de gent i amb zones francament abocades a l’aplaudiment. Joan Ribó, l’alcalde, carregà amb la Senyera durant tot l’itinerari i ja al final, després de l’ofrena a l’estàtua de Jaume I, explicà que ni se sent ni s’ha sentit mai catalanista. “No és bo confondre on es naix amb allò que es pensa”, contestà així alguns dels retrets més repetits durant la marxa, ja que Ribó va nàixer a Manresa, però ha fet tota la carrera vital, professional i política al País Valencià.

En l’episodi d’incidents sols el col·lectiu LAMBDA va denunciar a través d’un comunicat al seu perfil de facebook haver rebut insults, “ens han dit que som una aberració”, escopinades i forcejaments per fer-los abaixar les banderoles reivindicatives. “Ens hem vist envoltats de forma amenaçant per grups d’extrema dreta i hem pegat a fugir”, han lamentat.
 


 
next