Diari La Veu del País Valencià
El ‘cant valencià d’estil’ torna aquest diumenge als carrers del centre històric de València
RedactaVeu / València

Aquesta jornada se celebra tots els anys des de 1998 i en aquesta ocasió, el cant torna al carrer, ja que les places del centre històric de València i els carrers que les connecten, seran un “escenari emblemàtic” convenient per a reproduir l’ambient artístic i festiu de les ‘cantaes’ i les ‘nits d’albaes’.

El recorregut començarà aquest diumenge a les 17.30 hores en la plaça de l’Almodí i finalitzarà sobre les 19.30 hores en el Centre del Carmen, en el claustre gòtic on finalitzaran els actes.

Entre les ‘cantaores’ i ‘cantaors’ que participaran en els actes es troben “noms consagrats” al costat de joves de les noves generacions”. Així, en aquesta edició es podrà escoltar a Ma José Ruiz; Marisé de Monteolivet; Teresa Segarra; Empar Sanchís; Ma Jose Fernández, Ma José de Castellar; Emilio Luis, Milio del Puig; Toni Navarro, violí; Xavier Benedito, Xavier de Bétera; i Raül del Puig.

També s’escoltarà els ‘versaors’ Salvador López, Bor de Paterna, i Carlos Bahilo, a qui acompanyaran els músics de vent de Bétera, trompeta, clarinet i trombó; els músics de corda de Godella, guitarrillo i guitarres; i el grup de dolçaina i timbal ‘El Terròs de Petrer’.

Des de la Generalitat han manifestat que “aquesta música popular que hui anomenem ‘tradicional’ ha acompanyat les persones en activitats habituals com el treball i les labors domèstiques, i en els moments especials com les celebracions o els actes festius de qualsevol tipus”. Així, “aquesta missió específica arrelada en la vida i concretada de molt diverses maneres és la qualitat que millor la defineix i la distingeix davant altres tipus de música”, han destacat.

La celebració del Dia del Cant Valencià d’Estil “reviu l’objectiu primitiu original de les cançons d’estil i les ‘albaes’, que era la de ser utilitzades en les rondes o passejos informals pels carrers on la música i el cant donaven substància a sentiments aduladors, amorosos i galants, a voltes també grollers, dirigits a núvies, festers, autoritats o públic en general”.

Així, aquesta funció és la mateixa que té en l’actualitat, per la qual cosa converteix aquest gènere de la tradició valenciana en un “vehicle expressiu actual de primera magnitud i en una manifestació de la cultura popular que afavoreix la cohesió social i d’identitat amb una vigència absoluta”.

Comparteix

Icona de pantalla completa