La periodista Xelo Miralles fou l’encarregada de conduir l’acte, en què el director de Samaruc Digital, Álvaro Olavarría, i el director de continguts, Fèlix Tena, aprofitaren per a explicar-nos els objectius de la plataforma. La convocatòria va concloure amb l’actuació del grup musical Tolejazz Trío i durant la qual els assistents van tindre l’oportunitat de tastar el Tarongino i l’orxata artesanal i ecològica de Terra i Xufa.
Xelo Miralles va explicar, amb l’ajut d’un vídeo, que Samaruc digital és fauna, flora, natura, ecosistemes, sostenibilitat, estima pel medi ambient, per les excursions, ciència, estima per la terra, els animals, les plantes i els humans, és medi ambient fet amb passió, voluntarisme i experiència, acumulada en l’equip de RTVV quan feien el programa Medi Ambient. Agraïa la trobada de tanta gent, el saló del Botànic estava de gom a gom, participant en la soltada del Samaruc digital, en la solta a la xarxa, va agrair a Enric Lluçà de la TV Pobla de Vallbona… Va recordar que venim d’un hàbitat agredit, d’una RTVV agredida, d’un programa “Medi Ambient” que es va clausurar el juny del 2012, després del darrer programa sobre ‘la complicada vida de l’anguila’ perquè no pogueren celebrar els 15 anys d’existència, eliminant aquest programa i després la RTVV sencera per complicar la vida a les persones que hi treballaven. Cal fer neteja mental del passat i Samaruc és una via; cal vertebrar el territori valencià, des d’un mitjà de comunicació public perquè conèixer és estimar el nostre territori i el nostre País. Samaruc és una empresa privada, però es va demanar participació crítica des del respecte i la construcció col·lectiva; agraïments als qui feien possible Samaruc Digital.
Un bon auguri per a un peixet del País Valencià
Fèlix Tena va dir que era emocionant veure tanta gent coneguda, de la qual tant havia aprés i no coneguda; va agrair al Botànic per ser un centre d’acollida per a tota la societat valenciana; fou ací, va remembrar, on es va signar el pacte del Botànic que inaugura un nou cicle polític a les institucions valencianes, un pacte que naix entre els arbres és un bon auguri. Va explicar que Samaruc és un portal transmèdia valencià d’informació ambiental. El Samaruc és un peixet valencià en perill d’extinció, però és valent i si troba un medi adequat pot arribar a expandir-se perquè és molt resistent; és un peixet xicotet enmig d’un ambient hostil i amenaçador, on hi ha taurons i tot. Tant Tena com Almenar i Olavarria volen treballar des d’una perspectiva local i global, ‘glocal’, valencià i planeta Terra, per tal de compatibilitzar treball i sostenibilitat ambiental…
No vaig poder deixar de pensar que els ecosistemes valencians s’inclouen dins del sistema mediterrani dels Països Catalans i del sistema Ibèric, per a fer el salt des d’allò local a tot el món i protegir la natura, cal tenir en compte els nostres veïns del nord, sud, est i oest.
Eva Tudela, presidenta d’Acció Ecologista-Agró va donar les gràcies per la invitació en nom de moltes organitzacions ecologistes valencianes i va assenyalar que AE-Agró havia crescut i eren grans perquè tenien la seua pròpia veu i se l’havien guanyada. Va mostrar una butlleta d’AE-Agró, on el punt 9 posava que calia conscienciar la societat valenciana dels problemes ecològics, del malbaratament de la costa, de l’aigua, del sòl, de les centrals nuclears, dels residus radioactius, dels problemes generats pel canvi climàtic i va indicar que Samaruc Digital podia fer un bon portal per parlar d’ecologia de manera reivindicativa… Conscienciació i llarga vida a Samaruc.
Enric Navarro, presentat per Xelo Miralles com no tan famós com Vicent Martí i com a familiar de Joan Pellicer, que fou un col·laborador imprescindible del programa “Medi Ambient” de Punt 2, va parlar de la necessitat de donar veu als llauradors, a la gent del camp que no tenim veu pròpia; Samaruc Digital vol omplir el buit que va deixar el programa Medi Ambient. Cal canviar el paradigma d’una agricultura productivista cap a una agricultura més lligada a la terra, al medi ambient; Samaruc ens ajudarà a l’Associació de l’Horta a unir l’ecologisme i els llauradors que estan al cim de la piràmide ecològica, junt als ramaders, els forestals i la gent que estima la natura i que viu de la terra. Volem que des del medi ambient no es veja els llauradors i ramaders com a enemics sinó com als principals aliats en la defensa de la terra. Fins ara no hi havia ací [al País Valencià] ni política cultural ni agricultura, samaruc pot bastir ponts entre ell medi rural i la ciutadania valenciana.
Centre Excursionista de València
Joan Manuel Ferris, president del Centre Excursionista de València, va parlar dels orígens de l’excursionisme “al nostre territori”; va dir que la societat civil valenciana feia 70 anys que estava en aquest projecte social, civil i de protecció ambiental com era l’excursionisme. L’excursionisme ajuda a la conservació i la protecció dels ecosistemes malmesos, és un aliat de la faena protectora del medi ambient i de la natura. El Centre Excursionista de València ha estat atacat i abandonat per les administracions públiques; malgrat tot, la protecció de les nostres muntanyes, rius i boscos relluca alguna esperança. Va desitjar-li a Samaruc un viatge llarg i profitós!
Xelo Miralles, va dir que “Pam a pam i fil a fil” com canta Rafel Arnal, anem fent i va presentar a Paco Alós de la Caixa Popular pel seu suport a Samaruc.digital; Alós va agrair a l’equip de Samaruc perquè eren grans persones i es va preguntar en veu alta el perquè de la col·laboració d’aquesta entitat bancària valenciana amb aquest projecte ambiental. Perquè la Caixa Popular és una cooperativa valenciana, que fa una banca més social, ambiental i diferent, des del 1976 quan es va crear des del compromís amb la societat valenciana, arrelats als barris i als pobles valencians com també compromesa amb el medi ambient; cal que la gent conega els valors mediambientals per a llegar-los als nostres fills un medi ambient millor que el que hem rebut… Per tantes raons no podíem dir que no al projecte samaruc; més encara perquè és una revista digital en la nostra llengua; perquè és la societat civil valenciana la que ha d’empentar i els polítics complir els objectius que marque la nostra societat.
El director de continguts de Samaruc Digital.
Miralles va apuntar que Joan Pellicer era de Bellreguard, un savi que sabia dels que més d’etnobotànica del País Valencià i que calia fer-li un homenatge merescut, i va presentar el tossut, gran emprenedor i cabut, Álvaro Olavarria d’Uke Motion, que va donar les gràcies a les entitats que havien donat suport a Samaruc, la Caixa, la Cartelera Túria, a Fernando Bellón; va advertir que no només serien un portal de referència a la Comunitat Valenciana sinó a tot el món perquè cal actuar des d’allò local pensant en allò global, (tot i que hi ha gent que indica que cal pensar i actuar localment i globalment alhora). Va remarcar que es tractava d’un periodisme honest Samaruc Digital, es tractarà d’informar, de formar i d’entretindre des d’un ‘media’ de continguts ambientals. Va agrair a la TV de Sogorb i de la Pobla de Vallbona perquè estaven retransmetent la presentació de Samaruc-digital en directe, va agrair a Paco Canales i a l’equip col·laboradors de Samaruc perquè volia ser un espill col·lectiu amb mitjans tècnics i humans del sector audiovisual valencià que després del tancament de RTVV s’ha quedat enfonsat i és una ‘anomalia’ que una societat com cal no pot permetre’s; va agrair a Xelo Miralles, a Carles Tena, a Abel Campos, a Fernando Bellón, a Lluc Avellán,a Abel Campos, a Fèlix Tena, a Javier Sánchez, a Ana Orozco, a Xema Camprius… alguns dels quals periodistes amb més experiència a RTVV, de treball honest i amb la vibració del servei. Fet i fet, poder gaudir i viure del treball mediambiental valencià. I la meta era no defraudar-nos.
Per la seua banda, el regidor de Medi Ambient de l’Ajuntament de València, de la Devesa del Saler i l’Albufera, va excusar l’absència de l’alcalde Joan Ribó, va assenyalar que l’endemisme valencià samaruc era amor a la natura i cura en el treball ben fet. Volem que el parc natural de l’Albufera se’l conega i se l’estime; l’hem de ”posar en valor”, també la natura dins de la ciutat, els arbres de la ciutat de València, els del Jardí Botànic. Va tornar a repetir aquell lloc comú buit de “posar en valor”, que és allò que es diu per a no dir res i quedar “molt bé”.
Enric Morera i Elena Cebrián
Xelo Miralles va reclamar la presència al faristol del president de les Corts Valencianes, Enric Morera, que va dir que era un dia important i significatiu, que havia pescat molts samarucs de menut a la marjal d’Oliva-Pego i que els tornaven a llençar a l’aigua perquè són molt xicotets; va esmentar per sobre les barbaritats ecològiques que volia fer l’oncle Barret amb soterrament de la marjal i com s’havia paralitzat i impedit gràcies a l’acció de grups ecologistes, el salvàrem, va dir que era membre d’Acció Ecologista-Agró; la marjal Pego-Oliva es va salvar i ara es fa un bon arrós; va assenyalar en aquesta lluita a Toni Verger, fiscal que s’ocupa d’afers ambientals als tribunals europeus.
La consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián, va demanar que no se’ls jutjara als cent dies de mandat, demanaven 400 dies i 500 nits com la cançó de Sabina perquè han de frenar 20 anys de despropòsits i de desgovern; ens preocupen moltes coses de les que hem trobat, però farem una tasca per reconstruir aquest País Valencià i les seues institucions, per reparar els desgavells polítics i ecològics causats pel mal govern que s’ha fet i tractar d’arreglar allò que s’ha malmès i espatllat. Perquè cal dir que el poble valencià és una societat creativa, generosa i solidària, com hem demostrat al llarg de la historia i ara davant els problemes dels refugiats que vénen a Europa i han de ser acollits convenientment perquè entre els motius de l’èxode estan causats, principalment per problemes mediambientals. El País Valencià i el samaruc estan vinculats per l’estima i “la bellesa d’allò petit” que ens insta a conèixer millor el que tenim, a valorar-lo de de veritat i a estimar-lo per moltes raons però sobretot perquè és el nostre país. Perquè com m’ensenyaren els meus pares, Rafael Cebrián i sa mare (que no sé el seu nom), es valora i s’estima allò que es coneix.
El discurs de la consellera és l’únic que va gosar esmentar el País Valencià, la resta només va gosar dir “el nostre territori”, “la nostra terra”, “els nostres ecosistemes” i altres eufemismes semblants per a no dir País Valencià o Països Catalans; no obstant això, junt a la directora del Botànic que va agrair que es celebraren actes ecologistes al seu centre i l’impulsor de Samaruc, Olabarria, Elena Cebrián s’expressà en castellà i, més enllà del respecte que em mereix la llibertat d’expressió lingüística de cadascú, no ho entenc del tot perquè Rafa Cebrián, a qui vaig conèixer en un viatge de Centre Excursionista de València a Grècia, fa 25 anys, s’expressava, almenys amb mi, correctament en el català de Valencià, la qual cosa em féu que em preguntara mentre l’escoltava per què no li ha llegat Rafa la nostra llengua, el valencià, a la seua filla? No havíem quedat que es valora i s’estima allò que es coneix?
Després de l’acte, marxàrem cap a l’umbracle del Botànic per a concloure l’acte amb l’actuació del grup musical Tolejazz Trío, durant la qual vam tindre l’oportunitat de tastar el Tarongino i l’orxata artesanal i ecològica de Terra i Xufa. Mentre anàvem cap allà vaig saludar el meteoròleg de RTVV Jordi Payà, que col·labora en el projecte Samaruc i com que digueren a l’acte que férem suggeriments i recomanacions li vaig preguntar si no havia pensat posar el mapa meteorològic dels Països Catalans sobretot per a la gent que anem molt sovint des del País Valencià a Catalunya i a les Illes Balears, perquè si no, el País Valencià sembla una illa sense relació amb els ecosistemes dels quals formem part lingüísticament, culturalment i ecosistèmicament. Em va agrair la proposta, em va dir que hi havia alguns entrebancs tècnics però que estudiaria la qüestió per tractar de resoldre els obstacles i fer alguna connexió automàtica amb altres informacions meteorològiques de Catalunya i les Illes, si fos viable.
Entre les converses entre jazz, el president d’Ecologistes en Acció del País Valencià es queixava que no els hagueren avisat en les reunions amb la consellera de medi ambient, deia que des del seu grup no havien notat cap canvi en el nou govern pel que fa a la receptivitat de les critiques dels grups ecologistes, tot i que siguen incòmodes, que no havien escoltat cap proposta des del nou govern sobre el canvi climàtic, peatonalització de les ciutats, reducció del volum del trànsit o les que s’havien fet era molt porugues i molt poc valentes… Alguna altra persona es queixava que no s’haguera aprofitat la presentació de Samaruc.digital per a exigir l’accés a internet lliure sense monopolis de propietat intel·lectual.
Allò important és que Samaruc Digital comence a nadar per la galàxia internet i pose cara i ulls als problemes mediambientals del País Valencià, dels Països Catalans, de la península Ibèrica, d’Europa i del planeta Terra. És el que desitgem de tot cor perquè l’aventura de Samaruc és també la del nostre propi avatar perquè els problemes ecològics al segle XXI són decisius i determinants per a sostenir les societats humanes a una Terra greument emmalaltida per enormes dèficits ambientals causats per l’acció humana que posen en risc la continuïtat de les societat humanes a la Terra.
La presentació va comptar amb les intervencions de la consellera d’Agricultura, Medi Ambient, Canvi Climàtic i Desenvolupament Rural, Elena Cebrián i la directora del Jardí Botànic de la Universitat de València, Isabel Mateu, el president del Centre Excursionista de València, Joan Manuel Ferrís, la presidenta d’Acció Ecologista Agró, Eva Tudela i Enric Navarro en representació del grup Per l’Horta. L’acte va suposar una magnífica oportunitat per a conèixer de primera mà les intencions i els continguts que prepara per a la seua primera temporada esta pionera plataforma transmèdia.
