Xavier Pérez / València.
Recuperar la memòria històrica. Aquest és un dels missatges que més es va repetir divendres passat a l’Octubre Centre de Cultura Contemporània (OCCC) de València en la presentació del llibre de Francesc Viadel, Vicent Marco Miranda. 1880-1946, editat per la Fundació Irla, un acte multitudinari on van acudir representants de diverses formacions polítiques valencianes entre les quals ERPV, EV, PSAN, Compromís o Unió Valenciana. Una presència política a la qual no es va afegir, malgrat els temps de canvi polític al País Valencià, la de les institucions.
A l’acte es van veure també destacades personalitats de la vida cultural valenciana, entre d’altres, el sociòleg Rafa Xambó; els escriptors Josep Palomero, Octavi Monsonís, Rafa Gomar, Josep Manel Esteve i Vicent Nàcher; els historiadors Antoni Furió, Ricard Camil Torres i Vicent Gavarda; l’assagista, matemàtic i dirigent polític, Josep Guia; el secretari d’Acció Cultural del País Valencià (ACPV), Toni Gisbert; l’editor i assagista, Gustau Muñoz; el regidor de Cultura de Benicarló, el republicà Josep Barberà i l’editor de La Veu del País Valencià, Moisès Vizcaino. La presentació va comptar també amb l’assistència del nét del fill de Vicent Marco, Fèlix Marco i Orts, el seu nét, Paco Marco i els nebots de l’homentajat arribats des de Madrid.
La figura de Vicent Marco Miranda, oblidada per les institucions, és una de les claus per entendre la política valenciana de l’època de la II República, el valencianisme i la repressió franquista. Marco Miranda, qualificat per Francesc Viadel com a “gent d’ordre”, va ser periodista, escriptor, polític, fundador d’Esquerra Valenciana, alcalde de València, diputat al Congrés (integrat en el grup d’ERC) i governador Civil de Còrdova.
La història de Marco Miranda bé podria servir, com va dir a l’acte el president de la Fundació Irla, Josep Huguet, com a guió per a una novel·la o una pel·lícula, però tant Viadel com Huguet demanaren a l’Ajuntament de València, després del canvi, que es “recuperara i dignificara” la la important figura de l’exalcalde valencianista. “És imprescindible per a la recuperació de la memòria de tants i tants republicans fer arribar als ciutadans la importància d’aquest personatge que va tindre un final prou trist, però que entre altres coses, com a una de les anècdotes més rellevants, va ser el primer alcalde de València que va fer un ban en valencià, per exemple”, va assegurar Viadel.
Francesc Viadel, Fèlix Marco i Josep Huguet
Francesc Viadel, que també és columnista i col·laborador de La Veu, va fer una glosa molt emotiva de Marco Miranda en què va qualificar-lo com a “una persona radicalment compromesa amb les causes socials del seu temps”.
Viadel afegí que l’exalcalde de València fou “un dirigent atípic, excepcional, honest, que va actuar personalment contra els designis del seu temps”.
Molt emotiva també va ser la intervenció de Fèlix Marco, fill de Vicent Marco, qui va agrair a l’autor de la biografia el gran treball fet per recuperar la memòria de son pare. Fèlix Marco va recalcar, “la trajectòria honesta i compromesa de son pare pels valors republicans i d’esquerres”.
El discurs més contundent va anar a càrrec del president de la Fundació Irla, l’historiador Josep Huguet, qui va emfasitzar al final de l’acte l’obligació de les institucions públiques “de recuperar la memòria dels represaliats de la dictadura franquista. L’Estat espanyol no ha fet res per aquestes persones”. Per altra banda, Huguet també va exigir l’acompliment de la Llei de Memòria Històrica. “Com és possible que hi haja persones enterrades en les cunetes?, Açò no passa en cap país del món?”, va assegurar.
Josep Huguet, Pilar Navarro, Fèlix Marco, Francesc Viadel i Agustí Cerdà
