Marina Bou (enviada especial) / Barcelona
Arribo i pregunto pels autors valencians. És el seu dia, però una punxada a les rodes de l’autobús que els portava a Barcelona ha fet endarrerir l’horari del que els organitzadors de la 33a Setmana del Llibre en Català (l’Associació d’Editors en Llengua Catalana) han anomenat “Collita Valenciana”.
“Ja tocava. És important fer recíproca la comunicació entre Catalunya i el País Valencià”, respon Moner quan li pregunto què opina sobre el fet que s’hagi dedicat un dia a escriptors del País Valencià dins les celebracions de la Setmana del Llibre en Català. És ella qui -seguidament- em menciona el canvi a les institucions del país. Està esperançada. “En els darrers anys, s’ha notat la manca de normalitat i -ara- es podrà tornar a vertebrar un moviment cultural català”, assegura amb un ull posat en els lectors que esperen per rebre la marca de la seva ploma. Al País Valencià, diu, encara ha de crear-se un públic.
Quan quasi és hora de dinar, el periodista i col·laborador de La Veu, Francesc Viadel, puja a l’escenari amb el seu col·lega Toni Mollà. “L’actualitat valenciana” és el títol del cara a cara que els permetrà presentar les seves respectives obres, La gran depuració i La desconnexió valenciana. Però abans parlem en privat: ambdós coincideixen amb Aliaga que la no integració dels autors valencians en el circuit quotidià de les celebracions és un mal senyal. “Amb tot, això ajuda a pal·liar la doble invisibilitat que patim, tant al País Valencià com a Catalunya”, assegura Viadel, que remet contra les dues dècades de govern popular. Mollà, en canvi, es refereix a factors socioculturals i econòmics.
Però Manolo Gil -que farà de conductor- talla la nostra conversa i els crida per parlar davant d’una vintena aproximada de persones. “La idea era fer un acostament al fenomen de l’anticatalanisme documentat al màxim, sobretot, amb exemples de la realitat més actual però sense la intenció de convèncer ningú”, explica Viadel quan l’insten a presentar el seu llibre. Al torn de Mollà, l’escriptor es refereix a la seva obra com “una mirada particular” a la realitat valenciana i critica “la feblesa” del diagnòstic sobre la situació del país que s’ha fet durant els últims temps. Viadel respon -amb la tristesa afegida per la seva condició de docent a la Facultat de Comunicació Blanquerna- al·ludint a la preocupació que li provoca el fet que “les noves generacions ni tan sols es plantegin fer aquest diagnòstic”.