El president de la Diputació d’Alacant i alcalde de Calp, César Sánchez, ha visitat aquesta setmana l’enclavament per conèixer de primera mà els resultats d’aquests treballs en els quals participen més de 40 llicenciats i estudiants procedents de diferents universitats, segons ha informat la corporació en un comunicat.
Aquesta troballa, que presenta un estat de conservació ‘excel·lent’, aconsegueix més de sis metres d’altura en alguna de les seues parts i mostra ‘un arrebossat perfecte que permet distingir diferents grafits’. La porta mostra, a més, un alçat en cadirat llaurat del que es conserven més de dos metres d’altura i que es troba situada en l’extrem d’un llarg corredor que acaba en una càmera coberta amb doble porta que compta amb accés a una torre avançada.
Sánchez ha destacat els ‘bons resultats’ d’aquesta campanya d’excavacions, que arriba a la seua onzena edició, al mateix temps que ha ressaltat que “el foment de la cultura i el patrimoni d’Alacant és una de les apostes del nou Govern de la Diputació”.
Per açò, ha afirmat que “treballaran per convertir el ric llegat històric en un producte cultural i turístic de primer nivell que permeta situar l’oferta de la Costa Blanca en un lloc privilegiat a nivell mundial” i ha manifestat que “seguiran fomentant la recuperació de la identitat i tradicions alacantines per convertir-les en una oportunitat de futur a través del turisme”.
Aquesta iniciativa compta amb la col·laboració de l’Ajuntament de Calp i la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi ambient.
La troballa: un edifici de 20 metres de longitud
Així mateix, l’equip d’excavació ha acabat de descobrir l’edifici que va trobar l’estiu passat al costat del sistema d’accés a la ciutat medieval. L’immoble, d’uns vint metres de longitud, està dotat amb sòlids murs de tapiera de maçoneria i cadirat en les cantonades, porta i finestres.
A l’interior s’han localitzat multitud de peces de cadirat llaurat, dotze mènsules que sostenien la coberta del sostre, polleguerals amb decoracions, així com les restes de dues finestres geminades i d’una trilobulada que suggereixen que aquest edifici, considerat inicialment com un Cos de Guàrdia dedicat a funcions defensives, “tinguera altres funcions relacionades amb el poder senyorial a tenor de la grandària i importància de les restes de pedra tallada oposats en la zona”, han indicat.
Entre els avanços que s’han realitzat aquest estiu destaca també, com han assenyalat, “la consolidació d’un llenç de sis metres de la muralla Nord”. A més, els voluntaris han continuat les tasques d’ampliació de l’àrea de la necròpoli, un espai situat en la façana de l’Església de La nostra Senyora dels Àngels, construïda entre els anys 1320-1340. Es tracta d’un dels ‘edificis emblemàtics del jaciment’, descobert l’any 2008.
Aquestes tasques han permès confirmar que s’ha arribat al final de l’espai funerari i trobar, entre altres troballes significatives, dues tombes infantils, al costat d’una altra d’un adult, un nínxol d’una dona que sembla portar un xiquet xicotet en braços i un soterrament doble amb dos infants de poca edat.
Fins el moment, gràcies a les intervencions dutes a terme en les successives campanyes d’excavacions, s’han comptabilitzat vora noranta inhumacions documentades en la necròpoli, donant lloc a un valuós arxiu de dades que permetrà conèixer a fons detalls del cicle vital, dieta i circumstàncies de la vida quotidiana dels pobladors d’Ifac.
“El patrimoni arqueològic que existeix en aquest jaciment ho converteix en un enclavament especial i únic amb enormes possibilitats, ja que la seua recuperació permet posar al servei dels ciutadans una part important de la història dels seus avantpassats”, ha declarat José Luis Menéndez.
