RedactaVeu / València
A l’estiu de 2010 s’implantà a València el sistema de bicicletes públiques ‘Valenbisi’, de l’empresa JC Decaux, amb una distribució de 1.500 bicicletes repartides en 150 punts d’estacionament. En aquest moment s’inicià l’estudi que ara es presenta i que tingué una duració de huit mesos. Es comptà amb una mostra de 173 estudiants del grau de Psicologia i Magisteri, amb una edat mitjana de 21,3 anys, dels quals només un 8,7% feia ús de la bicicleta per a desplaçar-se a la universitat abans de l’estudi. El Campus de Blasco Ibáñez disposava de 210 bicicletes i el de Tarongers, de 146.
A més, la ciutat disposava en aquell moment de 130 quilòmetres de carril bici. Les dades van ser recollides dues vegades: al principi de setembre de 2010 i al final d’abril de 2011. En les dues ocasions es va fer servir el mateix qüestionari i va ser realitzat en presència d’un investigador del projecte per garantir el procés.
“Els resultats de l’estudi de seguiment realitzat durant huit mesos demostren un augment significatiu en l’ús de la bicicleta com a mitjà de transport principal per a traslladar-se a la universitat, així com del potencial d’aquest sistema en la promoció d’un pes saludable i, en conseqüència, en la disminució de la incidència d’obesitat i sobrepés entre la ciutadania”, assenyala el professor Javier Molina.
Diversos estudis demostren que l’ús de la bicicleta com a mitjà de desplaçament és una pràctica associada a beneficis per a la salut, com ara el bon estat cardiovascular, i és per això que les polítiques públiques tenen un paper crucial en el foment de l’ús de la bicicleta. L’Organització Mundial de la Salut (OMS) recomana una sèrie de propostes per a promoure aquest mitjà de transport, tals com l’expansió de xarxes per al ciclisme, la creació de rutes atractives i segures, l’accés públic a les bicicletes per a viatges curts i l’augment de punts d’estacionament. La transició de l’ensenyament secundari a la universitat es caracteritza, en general, per una disminució de l’activitat física, la qual cosa està directament relacionada amb l’augment del pes corporal.
Foto: UV.
En les últimes dècades la incidència de sobrepés/obesitat s’ha incrementat entre els estudiants universitaris. La universitat constitueix un important context per a la promoció de la salut, i és per això que té la responsabilitat de promoure programes saludables i, concretament, d’augmentar els nivells de l’activitat física.
Reduccció de l’índex de massa corporal
S’ha pogut constatar que, huit mesos després de la seua implantació, el 19% dels participants eren usuaris habituals del sistema de bicicletes públiques, augmentaren de forma significativa la seua despesa energètica setmanal i reduïren el seu índex de massa corporal (IMC). En finalitzar l’estudi, els desplaçaments en bicicleta proporcionaven als usuaris aproximadament la meitat de l’activitat física setmanal que recomanen els organismes internacionals com l’OMS, que indiquen la necessitat de realitzar com a mínim 150 minuts setmanals d’activitat física.
L’alcalde de València sol fer ús de la bicicleta com demostra aquesta imatge .
Els factors que més afavoriren l’ús del nou sistema van ser l’existència d’almenys d’una estació de Valenbisi en un radi de 250 metres de l’habitatge dels participants, així com de recórrer una distància inferior a cinc quilòmetres fins a la universitat. Un altre factor que en fomentà l’ús fou tindre la percepció d’un entorn urbà segur respecte al trànsit i l’existència de carrils bici separats de la resta per a altres vehicles.
“A més d’una dieta adequada, els resultats suggereixen que, per aconseguir un canvi profund en el comportament dels ciutadans cap a un estil de vida saludable, els sistemes de biciletes públiques com Valenbisi tenen un paper estratègic en la promoció de la salut, ja que afavoreixen l’augment dels nivells d’activitat física i la reducció del pes corporal”, conclou Javier Molina.
