Així, l’alt tribunal considera que no hi havia ‘justificació’ per aprovar les escoltes telefòniques als sospitosos ja que no hi havia ‘dades objectives de mínima consistència’ que van permetre vincular-los amb els delictes dels quals se’ls acusava.
La Sala penal confirma així les dues sentències que van acordar l’absolució de tots els acusats per falta de proves, després de declarar que les intervencions telefòniques, en les quals tenia el seu origen tot el material probatori, es van acordar vulnerant el dret fonamental al secret de les comunicacions.
Fiscalia i l’acusació popular van presentar un recurs de cassació contra aquesta absolució per part de l’Audiència en considerar que en l’ofici policial “es posa de manifest la més que probable comissió d’un delicte de venda d’armes prohibides en aportar dades de pàgines web en les quals tal venda s’anuncia juntament amb fotos de caràcter violent”.
A més, al·legaven que per gestions policials consistents en confidents i controls operatius, així com per informacions que apareixen en altres pàgines web “es pot saber la identitat de les persones que poden estar utilitzant aquelles pàgines web per a la distribució d’aquests productes”.
‘Operació Panzer’
La Guàrdia Civil va desarticular l’any 2005 una organització denominada Frente Antisistema (FAS) amb la detenció de 22 persones i escorcoll de diversos locals a municipis del País Valencià. En el marc d’aquesta operació, es varen confiscar nombroses armes de foc i armes blanques així com nombrosa propaganda nacionalsocialista amb continguts xenòfobs i violents.
Segons l’informe de la Guàrdia Civil, el FAS es finançava amb la venda d’efectes relacionats amb la ideologia nazi, amb la venda d’armes prohibides i les quotes dels seus membres.
L’informe afegeix que el FAS tenia una estructura jeràrquica i rígida disciplina. Entre les seues principals activitats es trobaven les ‘caceres’ de joves antifeixistes o immigrants.
