RedactaVeu / València.
En un dens document d’Ecologistes en Acció, es fa un repàs a nombrosos punts del projecte, en què s’exposen deficiències com ara que els recursos hídrics de la demarcació no contemplen les dades reals dels cabals provinents de la reutilització d’aigües residuals, cosa que incompleix la normativa vigent que obliga a establir tots els components dels cabals ambientals. A més, que el tractament de l’esborrany del pla hidrològic dels recursos hídrics procedents del dessalatge seria incorrecte ja que es consideren com a reserves i no com a assignacions en la majoria dels casos. L’esborrany de Pla Hidrològic imposa l’assumpció dels costos de substitució dels recursos per a abastiment de les poblacions de la Ribera del Xúquer ‘als usuaris d’abastiment beneficiats’ en compte de fer-ho als causants -perfectament identificats- dels problemes de qualitat dels recursos subterranis que s’utilitzaven per a l’abastiment de les esmentades poblacions d’acord amb el que exigeixen els principis de repercussió de costos i de “qui contamina paga” existents en la legislació d’aigües.
Un tema destacat és el referent a la principal zona humida del País Valencià, i que segons la normativa vulnerarien i incomplirien per a l’Albufera de València els objectius mediambientals establits en articles de la Directiva Marc d’Aigües i de la Llei d’Aigües. Segons la normativa de l’esborrany del Pla Hidrològic del Xúquer, “es defineixen com a objectius mediambientals de les masses d’aigua de la Demarcació Hidrogràfica del Xúquer i els terminis previstos per a la seua consecució els que es relacionen en l’apèndix 8”, i això es fa diferint en el temps més enllà de desembre de 2015 la consecució dels objectius ambientals determinats per a un significatiu nombre de masses d’aigua que són considerades zones protegides -entre altres, l’Albufera de València-, cosa que vulnera el dret comunitari. L’Albufera de València és la zona humida emblemàtica valenciana i la segona més extensa del litoral mediterrani peninsular. Té reconeguda, per mèrits propis, una extraordinària importància com a espai natural i cultural que es deu a l’existència del llac i el sistema humit que el complementa, la marjal, que compleix una funció decisiva dins del context general de les zones humides europees, com a àrea d’acollida d’aus aquàtiques.
També es planteja que la normativa de l’esborrany de Pla Hidrològic preveu i autoritza una sobreassignació de recursos subterranis a càrrec de les masses d’aigua en mal estat quantitatiu del sistema Vinalopó-l’Alacantí. A més, el programa de mesures inclou una actuació sobre el riu Alfambra que consisteix en la construcció de l’embassament de Los Alcamines que suposa un greu deteriorament de la massa d’aigua i una modificació de les seues característiques, sense justificació i sense un estudi d’alternatives que acredite que és una opció mediambiental significativament millor.
Altres consideracions són que no té cap fonament la previsió que es fa a l’esborrany del Pla sobre el manteniment de la superfície agrícola cultivada amb regadiu en l’horitzó del Pla, o que en el programa de mesures no se n’estableix cap per a aconseguir el bon estat de les tres masses d’aigua costaneres naturals que ara no assoleixen el bon estat. L’avaluació de l’estat ecològic d’aquestes masses d’aigua és insuficient. A més, les noves concessions hidroelèctriques que es promouen (amb presa o embassament aigües amunt) són les de major impacte ambiental, i contradiuen les condicions que s’imposen en la normativa. Conclouen que no s’haurien d’instal·lar més centrals hidroelèctriques en la demarcació o, en tot cas, prioritzar la instal·lació de turboalternadors en les preses i embassaments que no en tinguen.
