RedactaVeu / València
Pel que fa a l’impacte econòmic, a aquests 114 milions estimats per Greenpeace caldria sumar la riquesa generada a partir de la comercialització de la mel, amb això cal tindre en compte que la valenciana és la segona zona de producció, a nivell estatal, després d’Andalusia, amb major nombre d’explotacions apícoles, la immensa majoria d’elles de caràcter transhumant. Amb tot, la progressiva reducció de la població d’abelles, alimentada també per les restriccions a aquesta activitat ramadera, minva cada any la producció agrícola valenciana, la qual cosa es reflecteix també en l’augment de problemes com el quallat que pateix el sector frutícola que, al seu torn, provoquen que s’haja de recórrer cada any a més tractaments fitosanitaris per a intentar atenuar-los.
Tornant a l’informe de l’organització ecologista, l’acció de les abelles i altres insectes suposen directament el 8,8% del valor econòmic global (ràtio de vulnerabilitat) dels principals cultius del País Valencià (calculats segons els preus en origen multiplicats pel volum de producció de les estadístiques oficials). No obstant açò, l’esmentada ràtio no revela la situació crítica de dependència de determinats cultius, on destaca la vulnerabilitat del sector de la fruita seca, que arriba a un 58,1% (19 milions d’euros depenen de la pol·linització dels insectes), el quart més alt per a aquest sector en el conjunt de l’estat, o el del sector hortícola amb un 17,5% (34 milions) o el fructícola, del 6,6% (60,3 milions). De fet, fins al 70% dels cultius per a consum directe humà que es produeixen al País Valencià depèn en major o menor mesura de la pol·linització per insectes. Fins i tot els cítrics, un dels cultius que menys depèn de les abelles, podrien patir una caiguda de la collita de fins al 10% sense elles.
A nivell estatal, el valor generat per la pol·linització realitzada pels insectes en l’agricultura sumaria 2.401 milions d’euros, l’11,1% de la facturació en origen dels principals cultius espanyols, que en global suposen 21.653 milions (1.302 milions al País Valencià). “L’estudi s’ha realitzat sota criteris conservadors, per la qual cosa la xifra total del valor econòmic agrari que depèn de la pol·linització dels insectes és segurament superior” explica Luis Ferreirim, responsable d’Agricultura de Greenpeace-Espanya i ponent de la jornada ‘Les abelles són la solució’. Ferreirim afegeix que “el que és inqüestionable és que la diversitat i riquesa nutricional de l’alimentació humana depèn en gran mesura dels pol·linitzadors i totes les dades apunten al fet que les poblacions d’abelles i altres insectes pol·linitzadors s’estan reduint alarmantment”, conclou.
El contingut d’aquest informe serà detallat en el transcurs d’una jornada organitzada per la Xarxa Valenciana de Desenvolupament Rural (Fevader), per LA UNIÓ de Llauradors i amb la col·laboració de l’Associació Espanyola d’Apicultors (AEA). La ‘Trobada entre apicultors i agricultors que se celebrarà el proper divendres pretén posar les bases per un nou model de convivència entre tots dos col·lectius en el qual tots: apicultors, citricultors, productors de fruiters, de fruita seca i horticultores se’n beneficien. Per açò es compta a més amb Greenpeace, amb l’aportació del sindicat mateix, associació agrària de referència i principal entitat representativa dels apicultors; amb el testimoni d’un dels principals productors apícoles de l’estat, Apícola Cerdà Martínez; amb la visió d’ASEDAS (la principal associació estatal de supermercats) sobre com valoritzar en els lineals la producció agrària més sostenible i amb el suport acadèmic de la Universitat de Califòrnia, que aportarà llum sobre una estructura agrària -la d’aquest Estat nord-americà- alçada en un clima similar al mediterrani que també sofreix la despoblació de les abelles però on l’apicultura contribueix a millorar la rendibilitat de citricultors, productors de fruiters i de fruita seca.
