Així ho ha indicat Vicent Soler, qui va ser un dels membres d’aquest grup, desarticulat per la policia en 1975 quan mantenia una reunió convocada per la Comissió Pro Estatut a Alaquàs, acusats d’un delicte d’associació il·lícita. Així mateix, la cerimònia ha comptat amb l’assistència dels portaveus de Compromís i Podem, Mònica Oltra i Antonio Montiel, respectivament; el president d’ACPV, Joan Francesc Mira; el rector de la UV, Esteban Morcillo, qui ha excusat la no assistència del recentment investit president de la Generalitat, Ximo Puig.
En la seua intervenció, el membre dels ’10 d’Alaquàs’ Vicent Soler ha destacat les paraules de Puig en el ple d’Investidura qui va assenyalar que els valencians “estem farts d’ofrenar noves glòries a Espanya”. Per a Soler, “açò és el que volíem nosaltres, que la conquesta de les llibertats per als valencians estiguera unida a la recuperació de l’autogovern”.
“Que açò que havíem perdut per la força de les armes, ho poguérem recuperar per la força de les urnes perquè des de la construcció de l’Estat espanyol contemporani, els valencians no havíem sigut considerats com a subjecte polític i no existíem com a poble amb identitat pròpia”, ha admès.
‘Maltractament sistemàtic’ del PV i ‘la broma’ de les glòries a Espanya
Al seu judici, la “inviabilitat política dels valencians, la desconsideració sistemàtica dels interessos i el maltractament fiscal sistemàtic se superarà. Volíem transformar un Estat que solament actuava en termes d’uniformisme cultural i lingüístic a la castellana i de centralisme polític cultural i econòmic a la madrilenya, i per açò ofrenar noves glòries a Espanya semblava ja una broma de mal gust”, ha assenyalat Soler.
Així mateix, en el seu discurs ha defensat que intentaven fer entendre als demòcrates espanyols que els valencians havien de ser considerats “la quarta nacionalitat històrica” al costat d’Euskal Herria, Catalunya i Galícia. En aquest sentit, ha incidit que recuperar l’autogovern significava “fer-nos majors d’edat política i plantar cara a un Estat que ens desconsiderava tan cruelment”.
“Desitge que la nova etapa que s’obri ara amb el nou govern supose una recuperació de la Generalitat en els termes als quals aspiràvem els ’10 d’Alaquàs’”, ha asseverat.
Mira: “Una experiència singular que recordaré sempre”
Per la seua banda, Mira s’ha mostrat optimista amb la formació del nou executiu autonòmic i creu que faran les coses “bé” perquè “no podem permetre’ns una altra frustració” després de 20 anys. Així, ha indicat que la coincidència de l’homenatge amb la investidura ha sigut una experiència “singular que recordaré tota la meua vida”.
Foto de grup de part dels 10 d’Alaquàs, ahir a La Nau. Foto: EP.
Montiel: Els valencians hem passat pàgina
En aquesta línia, el portaveu de Podem, Antonio Montiel, ha recalcat la “càrrega simbòlica” que suposa que aquest aniversari siga el mateix dia que els valencians “han passat pàgina d’un règim autoritari i de cinisme del PP”. Així mateix, ha lloat aquestes deu persones perquè per a ell són “un referent”.
Oltra: “encara perduren vestigis que insulten les persones”
Oltra ha lamentat que la Llei de la memòria Històrica arribara “tard” i ha criticat que encara perduren vestigis, símbols i noms de carrers que “insulten les persones. Encara tenim alcaldes que es neguen a llevar el títol de fills predilectes al general Francisco Franco”, ha lamentat la diputada de Compromís, qui ha advocat per “recuperar la memòria” perquè un poble sense ella “simplement no és conscient del que ha passat i difícilment sap cap a on camina”.
Els 10 d’Alaquàs
El 24 de juny de 1975, la policia va interrompre una reunió convocada per la Comissió Pro Estatut, que se celebrava en la Casa d’Exercicis Espirituals de la Puríssima d’Alaquàs. La reunió havia estat impulsada per Vicent Ventura. Els detinguts van ser Laura Pastor, Joan Josep Pérez Benlloch, Vicent Soler, Francesc Xavier Navarro, Josep Corell, Ernest Lluch, Carles Dolç, Francesc Candela, Josep Guia i Carlos Manuel Martínez Llaneza.
Els assistents van ser detinguts i posats a la disposició d’un jutjat que els va imputar un delicte d’associació il·lícita. La causa es va arxivar per aplicació de l’indult de 25 de novembre de 1975, cinc dies després de la mort de Franco.
