1- Quin paper li dóna a la cultura en la dinàmica econòmica actual? Fins a quin punt és clau en l’activitat de l’economia?
És un sector bàsic per a l’economia i el creixement del país. Mirant-ho en xifres estrictament econòmiques, és fàcil veure-ho només amb un exemple: el PIB cultural oscil·la entre el 3,5 i el 4%, sempre superior a l’agrícola que està sobre el 3,2%. La mitjana europea encara és superior i s’apropa al 4,5%.
2- Quin és l’estat de la producció cultural actual?
Té problemes greus derivats d’una mala gestió pública, fonamental per al seu funcionament (com l’ensenyament o la sanitat). No és només per l’aplicació d’un IVA excessiu, sinó sobretot la ceguesa del govern espanyol (i fins ara de les seues sucursals) pel que fa a la indústria cultural, que des del punt de vista polític es menysprea i des del punt de vista econòmic es veu com una font de pèrdues, quan és tot el contrari.
Una entitat tan poc sospitosa com la FAPAE (Federación de Asociaciones de Productores Audiovisuales de España) que presideix Ramon Colom va posar l’exemple d’una pel·lícula de 7 milions d’euros, que rep una ajuda estatal d’1,2 milions i que té un retorn per a l’Estat d’1,7 milions.
Desgraciadament, la situació actual –per la crisi, però especialment per les nefastes polítiques culturals– ha deixat la majoria de les iniciatives (especialment al País Valencià) en mans del voluntarisme de la societat civil i de petits empresari i però sense cap paraigües financer. Aquests s’han posat les piles i l’intercanvi i la col·laboració, moltes vegades desinteressada, s’han generalitzat per fer projectes molt destacables. Això està molt bé per a un moment donat, però és una perversió que està destruint el sector.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
