El 19 de juny de 1707 les tropes borbòniques de Felip V comandades per Berwick i D’Asfeld saquejaren i incendiaren la ciutat de Xàtiva amb una ordre signada pel mateix rei. 308 anys després, Xàtiva no vol oblidar l’episodi que el condemnà a més d’un segle de pobresa i misèria i per això des de l’Ateneu Popular de la ciutat han fet una crida a penjar la bandera de la ciutat junt amb un crespó negre “en senyal de dol i en memòria de les persones que van participar en l’heroica defensa de la ciutat”.
La iniciativa, que primer estava circumscrita només a Xàtiva, s’ha extès per tots els Països Catalans, des d’on arriben fotos amb la bandera i el crespó. La jornada es clourà amb una ofrena floral a la pedra dels Maulets de la ciutat.
Història d’una ignomínia
Després de la derrota de la coneguda Batalla d’Almansa, les tropes partidàries de Carles d’Àustria van voler fer un últim intent de resistència a l’avenç de les tropes borbòniques i van concentrar-se a Xàtiva, on pretenien fer-se forts. Les tropes de Felip V, però, van assetjar la ciutat, que va caure el 2 de juny, després d’un llarg mes de bombardejos. La resistència de la ciutat va indignar Felip V, que en parlà amb aquestes paraules: “L’obstinada rebel·lia amb què fins als termes de la desesperació varen resistir l’entrada de les meues armes els veïns de la ciutat de Xàtiva, per a fer irremissible el crim de la seua perjura infidelitat desatenent la benignitat amb què repetides vegades els vaig flanquejar el perdó, vaig emprar la meua justícia a manar-la arruïnar per a extingir la seua memòria, com es va executar per a càstig de la seua obstinació, i escarment dels que intentessin seguir el seu mateix error”.
El Borbó va voler preparar un càstig exemplar per a Xàtiva i el 19 de juny va calar foc a la ciutat, va deportar els seus ciutadans a La Manxa i va llençar sal als camps dels pagesos per condemnar-los a la pobresa. Xàtiva va ser rebatejada per San Felipe o Nueva Colonia de San Felipe. Després de la infàmia, la població va passar de 12.000 habitants a només 400. Va tardar més d’un segle a recuperar el mateix nivell demogràfic i gairebé 80 anys per recuperar el nom de la ciutat.
No fou fins a l’any 1940 que la ciutat va assenyalar Felip V com el culpable de la seva ignomínia i per això, el director del Museu del Pòsit va girar el quadre que hi havia de Felip V de cap per avall i va encomanar que seguís així fins que algun dels seus successors no demanés tres vegades perdó davant del quadre. Felip VI ja va dir que considerava que amb l’Estatut d’Autonomia del País Valencià el mal estava reparat.
Notícia publicada en Racó Català.
