Ara sí, Rafael Blasco a la presó en pocs dies

El Tribunal Suprem condemna a sis anys i mig a l'exconseller del PP que haurà d'ingressar a la presó immediatament, encara que demane l'indult
10 juny 2015 01:00h
RedactaVeu / ACN / València.

Rafael Blasco, el totpoderós i set vegades conseller i exportaveu del PP en les Corts, haurà d'ingressar en els pròxims dies a la presó després de la sentència del Tribunal Suprem de la pena per malversació, prevaricació i falsedat. El Tribunal ha retardat en dues ocasions la publicació de la sentència. El TSJ valencià (28-5-2014) va provar que Rafael Blasco i l'empresari Augusto César Tauroni “van actuar junts per a delinquir en un clar cas de clientelisme polític”. Van desviar 1,8 milions d'euros destinats a projectes de desenvolupament i cooperació a Nicaragua.

En tractar-se d'una condemna superior a cinc anys, una vegada que siga notificada, l'ingrés a la presó podria produir-se en un termini d'uns cinc dies, encara que sol·licite un indult al Govern de Mariano Rajoy.

Rafael Blasco té pendents encara dues causes que podrien augmentar la seua pena. La peça dos investiga les subvencions de la Generalitat a la trama corrupta entre els anys 2009 i 2011, mentre que la tercera es refereix a l'intent d'apropiar-se de quatre milions d'euros que el Consell del PP tenia previst destinar a la construcció d'un hospital a Haití, després del terratrèmol de gener de 2010.
 

La sentència de l'Alt tribunal condemna l'intermediari de les operacions, Augusto César Tauroni a 6 anys de presó i imposa la mateixa pena per a l'exsecretària general de la Conselleria, Agustina Sanjuan. L'exsotssecretari de la Conselleria Alejandro Català resulta condemnat a 4 anys i 6 mesos. El Suprem condemna Marcial López a 3 anys i 9 mesos, a Javier Llopis a 2 anys i a Maria Josefa Cervera a 3 anys de presó i absol Marco Antonio Linares i Josep Maria Felip.

El 'cas Cooperació' investiga les irregularitats en la concessió de subvencions a grans projectes de cooperació internacional que la Conselleria d'Immigració, Ciutadania i Solidaritat va concedir l'any 2008 a la Fundació Cultural i d'Estudis Socials (CYES ) per a dos projectes a Nicaragua que tenien com a propòsit millorar les condicions de vida de dues comunitats rurals, a través de l'accés d'aigua potable i de fomentar el desenvolupament sostenible mitjançant la producció d'aliments.

El Suprem declara provat que dels diners que la Generalitat Valenciana va invertir en aquests dos projectes (1'6 milions d'euros) només va arribar al seu destí la quantitat del 3%, exactament 47.953 euros. El 97% restant el van aprofitar els condemnats per adquirir i reformar immobles a València.

Segons el relat de fets de la sentència del TSJ, la Conselleria va aprovar els projectes de CYES, tot i que inicialment havien estat rebutjats per falta d'experiència prèvia. En una posterior reunió, presidida per Blasco, el conseller va pressionar els membres de la comissió perquè finalment s'adjudiquen els projectes a aquesta fundació. Segons la sentència, en aquella reunió va quedar demostrat de forma patent el paper director de Blasco, "com la persona que no només s'atorga mitjançant resolució les subvencions malgrat no ser procedents, sinó que al mateix temps, en tot moment, va dirigir els seus col·laboradors per aconseguir els seus propòsits".

"Es va aprofitar d'una estructura administrativa que dirigia per pervertir els seus objectius, disposant alegrement d'uns fons destinats a finalitats solidàries", descriu la sentència del TSJ.

Les subvencions es van atorgar per resolució del conseller al mes d'agost. Després de la tornada de les vacances d'estiu, dos dels membres de la comissió que s'havien oposat a aquesta concessió van ser cessats per la seua discrepància.

Un mes després, en els mateixos comptes on es va ingressar 1'6 MEUR es van carregar 2 factures per import de 208.000 euros cadascuna, per presumptes serveis d'assessorament, consultoria i enginyeria. La sala va considerar falsos aquests serveis perquè en realitat pretenien encobrir la comissió que va pagar un dels condemnats, Marcial López a Augusto César Tauroni per obtenir aquestes subvencions, una quantitat que corresponia al 25% de l'import de cada subvenció.

Els condemnats van intentar substituir l'import dels immobles mitjançant altres despeses, amb factures que en molts casos no tenien relació amb el projecte inicial, segons assenyalava el tribunal d'instància, com una mostra més d'aquesta "boja aportació de documentació" així, per exemple van substituir la nòmina dels treballadors de Nicaragua de la moneda local a l'euro, intentant justificar nòmines mensuals de 4.000 euros encara que en realitat cobraven 56 euros mensuals.

El Suprem avala essencialment la tipificació d'aquestes conductes que va fer el TSJ i aprecia malversació agreujada pel servei públic que oferien els condemnat i perquè "suposa defraudar i xafar nobles sentiments del ciutadà que de bon grat desitja veure destinada una part de la seua contribució de l'erari públic a aquestes finalitats solidàries".
 
Cas Blasco

Blasco condemnat a huit anys de presó. 29.5.2014

Blasco i Tauroni, ‘amics i delinqüents’, per Sergi Tarín

Blasco: presó incondicional per risc de fuga, per Sergi Tarín
 
 

 
next