Així ho estableix en una sentència de data de 20 de maig, en la qual estima el recurs presentat per l’afectada contra la Direcció territorial de Benestar Social de la Generalitat, en impugnació de la resolució d’abril de 2014 que va confirmar la quantificació de l’aportació de la usuària al cost del servei d’atenció residencial en habitatge tutelat per a malalts mentals.
En la demanda es va demanar que es declare no ajustada a dret la disposició general per la qual es va establir les quanties dels preus públics en l’àmbit dels serveis socials i va quantificar la reclamació de la seua clienta en 9.807,56 euros.
El decret del Consell establia el copagament en els serveis públics dirigits a majors i persones amb discapacitat tipus servei d’atenció residencial, centres de dia i de nit, teleassistència, ajuda a domicili, habitatges tutelats i atenció en centres de rehabilitació i integració social.
Servei Obligatori
Sobre la consideració en la qual es funda la defensa de la Generalitat segons la qual no es tractaria d’un servei públic essencial per no ser d’obligatòria prestació, cita el raonament de la sentència del TSJ valencià, quan és remitent a la llei de Promoció de l’Autonomia Personal i Atenció a les persones en situació de dependència, que conceptua com a “servei públic bàsic dirigit a persones amb especial vulnerabilitat per a desenvolupar les activitats essencials de la vida diària, havent de considerar que, des del moment en què la Generalitat ha assumit estatutàriament les prestacions en matèria de benestar social, aquestes esdevenen obligatòries”.
