L’any 2014 la Mediterrània es va convertir en la travessia més mortal del món. Segons dades de l’ACNUR, almenys 3.419 persones van perdre la seua vida en aigües d’aquest mar. La majoria d’elles, persones refugiades procedents de Síria i Eritrea. “Lamentablement –recorda CEAR–, no es tracta d’un fet aïllat: en els últims 15 anys més de 22.000 persones han perdut la vida a la Mediterrània. Una tragèdia que lluny d’arribar a la seua fi es cobra cada any un major nombre de víctimes mentre els líders europeus miren cap a un altre costat posant en marxa mesures ineficaces i insuficients per a resoldre aquest drama humà”.
– Que es pose en marxa amb caràcter urgent una operació de rescat i salvament eficaç, amb els mitjans i l’abast necessari, complint amb el deure de socórrer.
– Que s’habiliten vies legals i segures que garantisquen l’accés al dret d’asil a les persones refugiades evitant que hagen d’emprendre travessies mortals per a obtindre protecció en un país segur. Açò és, reforçant els programes de reassentament en coherència amb el nombre de refugiats existent, garantint la possibilitat de demanar asil en ambaixades i consolats als països d’origen i trànsit, activant polítiques de concessió de visats humanitaris i eliminant l’exigència del visat de trànsit per a aquelles persones que procedeixen de països en conflicte.
– Que es faça efectiva la Directiva Europea de Protecció Temporal activant el mecanisme contemplat per a fer front emergències humanitàries.
– Abordar les causes que provoquen els desplaçaments forçats als països d’origen i de trànsit, sense que açò supose delegar la vigilància
de fronteres ni la responsabilitat dels Estats amb les persones refugiades en països on no estan garantits els drets humans.
Més informació en aquest enllaç.