Sixto Ferrero / València
Ahir estàvem convocats al Restaurant Suma de l’Espai Rambleta (València) els mitjans de comunicació per tal de mostrar la programació i la reflexió que comporta aquesta 24a edició del Festival Internacional de las Culturas Pirineos Sur, del 17 de juliol al 2 d’agost. Com és habitual, el festival aglutina una bona selecció de propostes musicals d’arreu del món i enguany es desenvoluparà al voltant del lema “Fronteras, ¿mezcla o barrera?”.
Amb dos punts de referència pel que fa als escenaris: l’Auditori Natural de Lanuza i l’Escenari Sallent de Gállego, el festival comptarà amb més de 80 activitats programades. Entre els diferents concerts es podran escoltar propostes com Ara Malikian, Mira Awad i Noa, les quals —indicava Luís Calvo director del festival— “després cantaran juntes, una israelita i una palestina!, demostrant que les fronteres, els murs,… avui no tenen raó de ser”, Goran Bregovic, Calle 13, Dom La Nena, Bombino, Aida Samb, Lila Downs, Los Macuanos, La Pegatina o Mark Knopfler, entre moltes altres propostes.
Però, el festival Pirineos Sur és molt més que música, i paral·lelament, per tal de demostrar que “la música és cultura, encara que es faça de nit”, deia Luís Calvo, es podrà gaudir durant el dia de la programació Dias de Sur amb gastronomia i artesania amb Mercados del mundo, de circ i tallers de música, exposicions fotogràfiques i presentacions de llibres. Com cada any, l’edició compta amb un leitmotiv, un títol o lema, enguany és ‘Frontera, ¿mezcla o barrera?’, ja que tots dos escenaris, Lanuza i Sallent de Gállego enclavats a la Vall de Tena, d’una manera o una altra han estat zona de fronteres, recordava aleshores Calvo anècdotes de la garita de la Guàrdia Civil i les duanes com un record de la frontera al Portalet, a tocar del festival. El festival proposa reflexionar sobre aquesta mena d’incongruència, també hi haurà lloc per als documentals i el cinema centrats en el tema de les fronteres, però, per això acabava Luís Calvo la presentació del festival amb una reflexió, “¿quin sentit té, avui alçar més i més i endurir més i més, per exemple, la tanca a Ceuta i Melilla, perquè diuen representa, la immigració il·legal, un perill per a la Unió Europa?, i després t’assabentes que per aquesta zona entren un 5, un 6 % de persones. Tants murs, tantes barreres, tant de mal i després un 95% arriba a Europa amb avió i amb un visat. Quin sentit té construir murs al segle XXI?”, per això està també la música per trencar les fronteres, “també les mentals i les econòmiques que també existeixen més enllà de les físiques dins les ciutats”, afegia Calvo, i més quan conflueixen propostes d’arreu del món amb vivències i visions pròpies i particulars.
Preguntat per La Veu, sobre quin criteri s’havia seguit per seleccionar els músics d’aquesta edició, Calvo responia que “sempre juguem amb la possibilitat que hi hagen alguns noms coneguts, però la resta intentem que siguen aportacions que mostren la riquesa cultural del planeta, sense quotes. És la millor programació de les possibles”.
