Incertesa i possibilitat de canvi de cicle al País Valencià. El resultat del pròxim 24 de maig pot acabar configurant unes Corts Valencianes més plurals que mai, amb la possibilitat que set partits obtinguen representació en una legislatura marcada pels pactes post-electorals.
La suma de forces i contrapesos podria fer que el PP deixe de governar el País Valencià 20 anys després que Eduardo Zaplana guanyara les eleccions i accedira a la Presidència amb el suport d’Unió Valenciana, emblema de l’anticatalanisme ‘blaver’. L’únic partit que no ha descartat de manera pública un pacte post-electoal amb el PP és Ciutadans, que manté una posició prudent i ha anunciat que si facilitara la investidura del més votat seria amb condicions i sense entrar en governs.
L’ombra de la corrupció
Al llarg d’aquesta legislatura, l’ombra de la corrupció ha planat gairebé des de l’inici i ben bé fins a les portes de la campanya. El juny de 2011, Francisco Camps dimitia, assetjat pel ‘cas Gürtel’. Dos mesos abans havia revalidat la majoria absoluta del PP amb 55 escons i un 50,6 % dels vots.
El seu successor, l’exalcalde de Castelló de la Plana Alberto Fabra, ha mirat de recuperar la malmesa imatge del PP, alhora que tractava d’arrelar el missatge que amb ell ha arribat la tolerància zero amb la corrupció. Ha tingut fins a 11 diputats a les Corts Valencianes implicats en diverses causes judicials. A hores d’ara Fabra esgrimeix que ha fet neteja però a les portes de la campanya un nou cas ha esclatat en un PP que tem el càstig a les urnes.
El president de la Diputació de València i alcalde de Xàtiva, Alfonso Rus, ha estat suspès cautelarment de militància. Era el president provincial del PP. El presumpte cobrament de comissions a través d’una empresa pública i la filtració de converses han fet Fabra reaccionar ràpidament davant la imminència de les eleccions.
Però si la corrupció pot ser una de les claus de la previsible davallada electoral dels populars, no és pas l’única. Una taxa d’atur molt superior a la mitjana estatal, mesures d’austeritat que han acabat fins i tot amb Ràdio Televisió Valenciana, la demanda d’un major finançament per al País Valencià i la percepció ciutadana del final del bipartidisme podrien contribuir al final de l’hegemonia absoluta del PP valencià. De música de fons, la gestió de l’accident del metro de València o eixides de to de dirigents com l’alcaldessa de València, Rita Barberá.
Sumes de pronòstic incert
A l’altra banda, el PSPV-PSOE mira de no deixar de ser el principal partit de l’oposició (33 escons) i vertebrar un possible pacte amb partits d’esquerres que faça Ximo Puig president. Els socialistes malden per no caure tant com algunes enquestes els pronostiquen. La pèrdua de vots de les formacions tradicionals i la percepció ciutadana que el PSPV no és alternativa després de 20 anys a l’oposició, podrien desbancar els socialistes com a segona força més votada.
Els beneficiats serien Ciutadans i Podem, els dos partits emergents. Ara fa un any es donava per fet un possible ‘tripartit’ amb els socialistes, Compromís i Esquerra Unida. L’entrada de nous actors en joc fa que ara el pronòstic siga incert.
Compromís, amb 6 escons, aposta per la dialèctica i la imatge de flagell del PP que ofereix la seua candidata, Mònica Oltra. Opten a recollir el vot del descontent en clau valenciana restant així vots a Podem (que li podria fer minvar un ascens més notable). Alhora, la formació trasllada a l’electorat el missatge que és l’únic partit amb el centre de decisió ubicat al País Valencià. Els pronòstics apunten a un creixement moderat de la coalició.
Algunes enquestes situen fora de les Corts Esquerra Unida (EUPV), perdent els 5 diputats actuals. El seu portaveu, Ignacio Blanco, lidera la coalició ‘Acord ciutadà’, on també hi concorre Esquerra Republicana del País Valencià, Alternativa Socialista i Els Verds.
Amb un llindar del 5% per entrar al parlament valencià, EUPV confia en beneficiar-se dels milers de vots que hi poden aportar la resta de partits de l’acord per continuar a l’hemicicle. La seua eixida deixaria lliures 5 seients que podrien beneficiar forces més votades.
Emergents amb força
Al País Valencià, Ciutadans busca beneficiar-se del tiró mediàtic d’Albert Rivera a l’Estat. Les enquestes li són molt favorables (algunes apunten a la possibilitat de ser tercera força) però el partit assenyala que no oferirà cap ‘xec en blanc’ ni formarà govern si no és el més votat. La seua decisió després de les eleccions podria fer que Fabra fóra investit president o donar suport a un possible canvi.
C’s presenta Carolina Punset, regidora d’Urbanisme a Altea (Marina Baixa) i filla del científic. Al municipi va encapçalar una candidatura independent de caire ecologista que va obtenir tres representants i va facilitar el govern del PP, condicionant-lo a canviar polítiques urbanístiques.
L’advocat i professor Antonio Montiel encapçala la candidatura de Podemos a la Generalitat Valenciana. El partit de Pablo Iglesias veu el País Valencià com un dels territoris on més vots pot aconseguir, atès els més de 24.000 afiliats (més que el PSPV). A l’igual que a la resta de l’Estat, les enquestes no li són tan favorables en els darrers temps.
La marxa de Toni Cantó (que era el candidat a la Generalitat Valenciana) ha provocat el desconcert en UPyD. Molts militants han marxat a Ciutadans i el partit confia en Alicia Andújar per poder entrar per primera vegada al parlament valencià, una entrada que semblava clara abans de l’ascens fulgurant de C’s atesos els bons resultats a les eleccions europees.
