València.
Al maig estan programats –a més d’una nova projecció de la seua adaptació d’El proceso de Kafka, que ja va poder veure’s a finals de març dins del cicle La lletra en la imatge– els seus dos primers llargmetratges, que formen el que André Bazin va anomenar ‘el gran díptic’, perquè presenten importants analogies.
En Ciudadano Kane (sens dubte el debut més poderós que un cineasta ha brindat mai, encara hui considerada per molts com la millor pel·lícula de la història) i El cuarto mandamiento, es troben ja les aportacions fonamentals de Welles a l’estètica cinematogràfica.
EL CUARTO MANDAMIENTO (THE MAGNIFICENT AMBERSONS) Orson Welles · EUA · 1942 · VOSE · B/N · 88′ · 35 mm. Eugene Morgan desitja casar-se amb Isabel Amberson, filla d’una família de l’alta societat, però ella tria un altre home.
EL PROCESO (LE PROCÈS) Orson Welles · Alemanya, Itàlia, França · 1962 · VOSE · B/N · 118′ · DCP. Quan un home es desperta un matí, la policia està a sa casa per a detindre’l després d’acusar-lo d’haver comés un crim.
CIUDADANO KANE (CITIZEN KANE) Orson Welles · EUA · 1941 · VOSE · B/N · 119′ · 35 mm. Charles Foster Kane, multimilionari magnat de la premsa, mor tot sol en la seua mansió de Xanadu, pronunciant una última i misteriosa paraula: “Rosebud”.
Pròximament: El extranjero, 1946. Macbeth, 1948. Otelo, 1952. Mister Arkadin, 1955. Sed de mal, 1958. Campanadas a medianoche, 1965. Fraude, 1973.
