El peix informat

Les mans al cap ens duren el que tarda a arribar el següent titular
12 abril 2015 01:00h
Francisco Camps, quan encara era president de la Generalitat valenciana, al costat de la plana major del Partit Popular.
Gerardo Tecé / La Marea

Quan un matí de juliol del 2013, desdejunàvem llegint en el periòdic que el president del Govern espanyol havia intercanviat uns SMS amb Bárcenas demanant al corrupte confés que fóra fort en la presó, que aguantara amb ànim i li prometia que des de fora anaven a fer tot el possible per a salvar-li la pell, molts acabàrem de prendre'ns el cafè amb les mans al cap i el convenciment que amb una prova tan clara de corrupció a la seua esquena, a Rajoy no li quedaria més remei que dimitir per la pressió que rebria en el que li quedava de mandat. Ens equivocàrem i molt. Hui sabem que açò no va passar, que les mans en el cap van durar el que va tardar a arribar el següent titular.

Ens fa falta un concepte en el diccionari que explique per què hem oblidat què va ser de Julian Assange, aquell paio de Wikileaks que va patejar les estructures del poder, sent perseguit per açò, que es va convertir en icona màxima i definitiva d'una sèrie d'ideals durant aproximadament una setmana, fins al següent titular. Gandhi va passar a la història perquè fa 80 anys no hi havia Internet.

Hui dia, la seua vaga de fam haguera sigut ‘trending topic’ els dos primers dies, fins que el cas d'un ‘Pequeño’ Nicolás indi de l'època s'haguera creuat en el seu camí, inundant els platons de televisió d'Índia d'imatges de l'adolescent reunit amb tots i cadascun dels comandaments colons, que jurarien no conèixer-lo de res. Hui a Nova Delhi es prendrien el te a les cinc.

Ens fem experts en Ebola, accidents d'avió, Ucraïna, Palestina o la situació de les fronteres a Ceuta i Melilla amb la mateixa velocitat i facilitat amb la qual fiquem en un calaix i cremem tota la informació rebuda, per a tranquil·litat de molts responsables de certes situacions i desesperació de les víctimes de les mateixes situacions. Necessitem urgentment la paraula que definisca i explique quin estrany i gens útil superpoder ens fa oblidar amb la mateixa rapidesa amb la qual tenim accés al més gegantesc catàleg informatiu diari que haja existit.

La setmana passada el PP va respirar alleujat després que es coneixera que el Tribunal Superior de Justícia no jutjarà el cas Gürtel al País Valencià fins a passades les eleccions.

Tant fa que el judici siga una mica abans o una mica després si ja sabeu des de fa diversos anys el que han fet eixos polítics, ens preguntaria una ment amb certa capacitat de retenció vinguda d'alguna galàxia llunyana. No és igual, li respondríem nosaltres si tinguérem consciència del que ens passa. Si no ens recorden una setmana abans de les eleccions amb un judici televisat i tuitat que ens han robat, tornarem a votar-los, idiota, ens indignaríem amb la innocent ment vinguda des de lluny.

Diuen que un usuari d'Internet roman de mitjana en una pàgina uns set segons. Si pel que siga ha arribat vostè fins al final d'aquest article, li done les gràcies i l'enhorabona.
 
Aquesta informació ha sigut publicada en La Marea. Traducció: La Veu del País Valencià.
 
next