L. Part / València.
Una concentració amb motiu del vint-i-dos aniversari de l’assassinat de Guillem Agulló se celebrarà aquest divendres, dia 10 de abril, a Burjassot. La protesta tindrà lloc a la plaça de l’Ajuntament de Burjassot, a les 20 hores, segons han informat fonts de l’Associació Cultural Bassot.
Guillem Agulló i Salvador (Burjassot, 1974 – Montanejos, 11 d’abril de 1993) era un jove valencià, militant en moviments independentistes d’esquerres, que morí assassinat a mans d’un grup de militants de l’extrema dreta.
Durant l’última celebració dels actes institucionals del 9 d’Octubre celebrats a València, alguns participants van proferir insults a Guillem Agulló. En resposta a aquest lamentable fet, els pares del jove assassinat, Carme Salvador i Guillem Agulló, van publicar una carta “sobre els insults al seu fill”.
En la mateixa, afirmaven: “Érem molts els que sabíem que açò passava amb molta freqüència al País València. Tot açò ara s’ha pogut veure gràcies al vídeo de La Veu del País Valencià realitzat per Albert Montón. Guillem i els seus amics estan on hi ha gent lluitant contra la discriminació, ja siga racial, de gènere, laboral, lingüística… I també per la justícia social, pels drets humans, en contra de la pobresa, dels desnonaments, de l’atur, de l’homofòbia… Guillem està, en cadascuna de les persones honrades que estimen el seu país, la seua llengua, la seua cultura, la seua música, la seua gent. Està en cada racó del seu País, que amb tota l’alegria del món, aspira a la seua llibertat”.
Carme Salvador i Guillem Agulló. Foto: La Veu del País Valencià.
La causa es dirigia contra 18 persones, però tan sols se’n van asseure a la banqueta 16, ja que respecte a les altres dos, una d’elles està declarada en rebel·lia i l’altra es troba en crida i cerca. Entre els que sí van ser jutjats figuraven dos militars, un regidor de la població valenciana de Silla per Espanya 2000 i l’assassí confés del jove de Burjassot Guillem Agulló a l’abril de 1993.
El portaveu de l’acusació popular, Toni Gisbert, va lamentar la decisió de l’Audiència i va dir que no entenia l’anul·lació de les escoltes telefòniques, perquè estaven autoritzades judicialment. A més, va indicar que es poden anul·lar algunes proves, però “no la realitat”, que és que existia un grup neonazi organitzat i violent amb armes prohibides.
Dos agents de la Guàrdia Civil van ratificar en el judici per la coneguda Operació Panzer, que se va celebrar en l’Audiència de València, que va trobar símbols nazis, banderes, esvàstiques i munició en l’habitatge de l’assassí confés del jove de Burjassot Guillem Agulló a l’abril de 1993.
Guillem Agulló
Va ser la matinada de l’11 d’abril de 1993 quan Guillem Agulló va morir a Montanejos (Alt Millars), assassinat d’una ganivetada a mans d’un grup de joves constituïts en el “Komando Marchalenes IV Reich”. Els familiars i organitzacions d’esquerres i independentistes van denunciar que el motiu del crim havia estat polític, ja que els joves que van intervenir en l’assassinat eren coneguts per la seua ideologia nacionalista espanyola. Tots els partits polítics van condemnar els fets, menys el Partit Popular, Unió Valenciana i la Falange Española.
Guillem Agulló.
El judici fou controvertit, i originà força polèmica entre els mitjans de comunicació valencians. El jutge acceptà un estrany testimoni ‘X’, presentat per la defensa, que declarà sota secret. Maulets (organització on militava Guillem Agulló), que exercia l’acusació popular, es retirà del judici. Anys després es continuà homenatjant-lo i quan es compliren deu, quinze i vint anys de la seua mort hi hagué diverses manifestacions. D’altra banda, diversos grups de música han anat fent cançons per a homenatjar-lo.
Després d’haver estat uns anys inactiu al País Valencià, el partit neonazi Alianza Nacional (AN) va presentar el passat 20 de desembre, a València la seua nova delegació al “levante español”.
