Sergi Tarín / València.
Escollisca vostè qualsevol assumpte. Per exemple la Iniciativa Legislativa Popular per a la creació d’una nova Ràdio Televisió Valenciana (RTVV). Per debatre-la, calen 50.000 vots i els promotors n’aconseguiren 90.000. Doncs bé, vostè l’agafa, l’esgarra i l’esmena. I com a bon remugant, se la trau de la panxa després de digerir-la i es dedica a mastegar a boca oberta la nova pasta molla. I això és el que fa sempre el Partit Popular. El manual d’ús de la majoria absoluta es senzill: tenen 55 diputats, fan el que volen.
I a estes altures de la legislatura i del règim no calen les aparences. És dimarts de vesprada i no hi ha ni un sol conseller. Per descomptat tampoc no està el president de la Generalitat. El debat esdevé un tràmit: sense periodistes, sense pressió social, ni tan sols la dels propis extreballadors. A la tribuna guaiten un parell de promotors de la ILP i quatre estudiants barbamecs s’ho miren tot amb els ulls grossos de la novetat. La bancada del PP està a dos terços. Ningú no atén. Miren fotos, subratllen fulls, s’estoven en l’escó. A l’hora del vot sumen 47 diputats. Suficient. La resta pot continuar al bar o a l’escalfor de la migdiada enmig el plujós capvespre. L’oposició no vota com a protesta i després fa un tifo amb un cartell que demana “RTV pública i en valencià”. Punt i final.
Però potser l’interessant siga analitzar els discursos. El PP ho ha tingut fàcil amb el doble moviment d’estomac. Tan fàcil com incloure un parell de frases que pervertisquen l’esperit de la llei com ara que no augmente el deute ni la pressió fiscal. És a dir, fer una televisió sense diners. Així es desbaraten els 6.000 plecs i les 90.000 firmes. Només cal un minut de despatx. I l’oposició ha patit el seus desnivells segons el grup i el portaveu. Però amb un denominador comú: la sensació contradictòria entre el deute moral i l’alleugeriment. El deute moral per la defensa de un servei públic digne, plural i en valencià. I l’alleugeriment perquè el PP haja fet la feina bruta de clausurar l’abocador informatiu que era RTVV. Un canal l’absència del qual ha fet pujar l’índex de democràcia al País Valencià i que el PP utilitzava com un tentacle més del seu poder. ¿Per què un polp decideix amputar-se un dels braços amb els que asfixia les seues preses? Misteris de l’era Fabra.
Potser per això sorprenen certes manotades al pit, certes grandiloqüències. Per exemple que Ignacio Blanco, d’Esquerra Unida, diga que el tancament de RTVV “ens ha convertit en una anomalia democràtica i històrica”. Com si els nivells de manipulació informativa, d’immoralitat periodística, no ens hagueren transformat ja en anomalia des de feia anys, massa anys. O la consideració de “víctimes”, en referència als acomiadats, per part de Josep Moreno, del PSPV-PSOE. Com si bona part dels extreballadors no hagueren estat peons d’una maquinària altament contaminant per al benestar social i polític. I, a més, a consciència. I amb nòmina.
Però sobretot és Enric Morera, de Compromís, qui més ampul·lós s’hi mostrà, fins arribar a la demagògia. Primer fregant-la. I després magrejant-la: “¿quants diners i quantes morts s’haurien pogut evitar si haguérem tingut un servei públic?”, es preguntà en referència a les víctimes de les darreres inundacions en cas de què Canal 9 haguera informat sobre les pluges. I prosseguí: “¡Van matar un element de la nostra identitat!”. I, incansable, posà la televisió de Grècia com exemple. Una comparació recurrent, però insuportable, ja que els periodistes grecs aguantaren mesos tancats i els valencians una nit i mig matí. I plegaren veles per a no perdre drets laborals en l’acomiadament. De fet, Enric Morera va ser un dels qui aconsellà no resistir-se a la Policia.
“¡El 9 d’Octubre es reobrirà RTVV!”, anuncià el portaveu de Compromís. Però sense explicar ni el com ni amb qui. Tot i que avançà que el nou govern, si és que hi ha, aprovarà dos decrets llei urgents per refer el procés de liquidació (“anem a evitar que la liquidació es consume”) i muntar un nou equip de direcció. Això significa assumir els 1.600 acomiadats: alguns d’ells manipuladors confessos i tot un ecosistema molt divers d’endollats del PP. És a dir, reinocular l’elefantiasi a colp de decret llei i reconstruir l’edifici amb les velles fustes podrides. ¿I la participació ciutadana? ¿I el debat sobre el model? ¿És veritablement eixa la proposta de Compromís? Blanco també parlà de “reobrir” Canal 9. ¿Per què no s’expliquen amb claredat? ¿Tornaran els 1.600 com si no hagués passat res? ¿No hi haurà crim ni càstig ni conseqüències ni responsabilitats? Massa poc anàlisi per a un conflicte tan profund. I, a la fi, una nova placidesa per a la bancada dels remugants.
