Existeix una perfecta correlació entre el creixement del teixit empresarial d’un territori, l’ocupació i la renda per càpita, la qual cosa justifica l’interès de les administracions públiques en consolidar el dinamisme empresarial, tant pel que fa al manteniment de les empreses existents, com respecte dels estímuls per crear-ne de noves.
Analitzaré com s’ha comportat el teixit empresarial de cada territori a l’època recent, entre principis dels anys 2008 i 2014, caracteritzada per una forta crisi econòmica. Utilitzaré les dades del Directori Central d’Empreses (DIRCE) i de l’Enquesta de Població Activa (EPA) totes dues de l’Institut Nacional d’Estadística (INE).
A l’inici de l’any 2014, Catalunya (18%), Madrid (16%), Andalusia (15%) i el País Valencià (11%) concentren el 60% de les empreses de l’Estat espanyol, mantenint totes el seu pes respecte l’inici de l’any 2008, excepte Madrid que guanya un punt.
A la taula 1 s’observa l’evolució del número d’empreses per comunitats autònomes ordenades de millor a pitjor comportament. Destaca la forta destrucció d’empreses al País Basc, Múrcia, el País Valencià, Castella-La Manxa, Canàries i Andalusia, totes amb percentatges superiors al 10% i per damunt de la mitjana espanyola (8,85%). Excepte al cas del País Basc, coincideixen les CCAA amb major descens del PIB amb les de major destrucció de teixit empresarial. Al contrari, la menor reducció d’empreses es dóna a Madrid, Navarra, Galícia, La Rioja i Aragó.
Veurem ara l’evolució de la taxa d’empresarialitat, que relaciona el número d’empreses de cada territori per cada 1.000 persones en edat de treballar (entre 16 i 64 anys), que pot interpretar-se com un indicador del nivell d’iniciativa empresarial.
Abans de la recessió, i tal i com es mostra a la taula 2, la mitjana espanyola presentava valors de la taxa superior als 150, i per damunt se situaven les Illes Balears, el País Basc, Catalunya, Madrid i Galícia. Sis anys després s’observa una reducció de la densitat empresarial del 10% a l’Estat, i sols superen la taxa de 150 Catalunya, Galícia i Madrid. La reducció de la iniciativa empresarial durant la crisi ha estat especialment important a Canàries, Andalusia, Múrcia, Castella-La Manxa, Extremadura i el País Valencià.
La crisi econòmica ha estat especialment dura al País Valencià, amb una gran reducció del PIB i l’ocupació, la destrucció de teixit empresarial i la reducció de la iniciativa.
L’any 2014, però, primer any de la recuperació, és a dir, amb creixements del PIB, l’estadística de societats mercantils de l’INE mostra una recuperació de la variació neta entre constituïdes i dissoltes per ordre de major a menor a Catalunya, Madrid, Andalusia i el País Valencià, com podem observar a la taula 3. Totes quatre, amb un percentatge superior a la mitjana.
Al ritme de l’any 2014, el País Valencià necessitarà quatre anys, és a dir fins l’inici de l’any 2018, per recuperar el número d’empreses de què disposava abans de la crisi. És a dir, es repeteix allò de la dècada perduda.
Font: Observatori de l’Euram de l’Institut Ignasi Villalonga.
Rafael Beneyto. Analista financer. Ha sigut regidor d’Economia d’Ontinyent. Actualment és cap de control de riscos de Caixa Ontinyent, membre de la Comissió d’Experts sobre Finançament Autonòmic i vocal de la Junta Directiva de l’Institut Ignasi Villalonga d’Economia i Empresa. Autor de l’estudi “El finançament dels valencians: una insuficiència històrica” publicat a la col.lecció Demos de la Fundació Nexe. Co-autor de l’estudi: “La financiación pública de la Comunitat Valenciana y sus consecuencias económicas” (AVE, 2012). Autor de l’estudi “L’endeutament dels ajuntaments valencians i les retallades a l’autonomia local (2010-2013) (Fundació Nexe, 2015).
