El projecte proposa una nova configuració per al citat sonar, així com per al procediment de mesura i anàlisi de les dades obtingudes i simulacions numèriques, amb la finalitat de descriure el ressò acústic procedent de la tortuga.
És habitual la utilització de sonars i ecosondes per a la detecció i quantificació de bancs de peixos, ús que permet fins i tot, en alguns casos, la identificació d’espècies. No obstant açò, els estudis de les tortugues amb estes eines són pràcticament inexistents.
Isabel Pérez, investigadora del IGIC-UPV, explica que el sonar d’escombratge lateral sol emprar-se per a detectar objectes situats sobre el fons marí: “El processament de les dades que registra proporciona una imatge del mateix, que es forma a partir de les ombres dels objectes que conformen un cert relleu en el fons. Aquesta configuració s’ha provat amb tortugues, però tot indica que els resultats no són massa bons, i fins i tot quan es dóna la presència de tortugues sobre el sòl, aquestes solen confondre’s amb roques”.
Emissors en superfície
Per millorar els resultats, la configuració proposada per l’equip del IGIC-UPV situa l’emissor quasi en la superfície, orientant el feix com una cortina per sota de la mateixa. “Així -apunta Isabel Pérez- observem les dades acústiques abans de rebre el primer ressò del fons. D’esta manera, la nostra proposta té com a objectiu detectar exemplars que es troben no solament sobre el terra, sinó també els que es troben nedant en la columna d’aigua, alguna cosa totalment nova”.
Els investigadors de la UPV han realitzat ja les primeres mesures que arrepleguen senyals acústics de tortugues vives nedant en mar obert, aprofitant soltes d’animals recuperats per part de l’ARCA del Mar de l’Oceanogràfic de València.
En aqueixes primeres proves, van explicar la col•laboració de l’Ajuntament de Dénia, la Universitat Catòlica de València i la Conselleria d’Infraestructures, Territori i Medi ambient que a més va proporcionar les autoritzacions necessàries per a treballar amb estos animals protegits.
En el Mediterrani, l’únic intent de detecció per mitjans acústics de tortugues no va ser capaç de detectar cap viva. De qualsevol manera, Pérez reconeix que el seu estudi “està encara en fase inicial”, si bé,””fins ara, hem comprovat que efectivament les tortugues són un blanc molt adequat per a utilitzar tècniques d’acústica submarina per a la seua detecció”.
José Antonio Esteban, responsable del Departament de Recerca de l’Oceanogràfic, afegeix que “la utilització d’esta metodologia de detecció de les tortugues marines mitjançant acústica activa pot resultar una eina molt valuosa tant per a la detecció primerenca com per a obtenir les primeres estimacions del nombre d’estos animals en llocs d’alta concentració com les platges de posada”.
L’ecosonda emet, captura i processa els ressons produïts, la intensitat dels quals depèn de la grandària i el nombre dels peixos, però també de l’espècie, perquè la seua constitució és un element fonamental a l’hora de dispersar el so.
“En el cas de la tortuga -explica Isabel Pérez -s’espera que la seua especial anatomia (closca, pulmons, etc.) procure un ressò major que el produït per grans peixos, i diferent en la seua estructura del que produiria un dofí o altres mamífers marins”.
