‘El camp periodístic valencià, l’estructura mediàtica i la pràctica dels periodistes’. Aquest és el títol del llibre de Mònica Parreño que es presentarà aquest dijous 12 de febrer, a les 19:30h, al Col•legi Major Rector Peset de València (plaça Forn de Sant Nicolau 4).
El camp periodístic valencià constitueix, segons l’autora d’aquest treball, un ambiciós estudi sobre el camp periodístic i els professionals de la informació, els emissors, els públics i la qualitat periodística. El context que esdevé fil conductor al llarg de tot el llibre és la situació crítica del periodisme al País Valencià.
“Ateses les condicions de funcionament del periodisme en un sentit global, es poden trobar punts en comú amb altres espais comunicatius i, per tant, un estudi local es converteix en una oportunitat de copsar el camp periodístic més enllà dels trets particulars”, apunta Mònica Parreño.
El punt de partida és l’estructura del sistema comunicatiu valencià i el conjunt de factors que hi intervenen des de la dècada del 2000; com ara l’impacte de la societat de la informació, la crisi del mercat publicitari i les polítiques de comunicació i culturals. Els eixos dels canvis arrel de la introducció de les tecnologies de la informació “s’hi vinculen a la perspectiva històrica de la formació del sistema comunicatiu valencià”, en aquest primer llibre de Parreño.
En paral•lel a l’evolució del sistema comunicatiu, aquest treball considera els estudis previs sobre el camp periodístic i els professionals de la informació per tal de conéixer les principals aportacions sobre aquest desenvolupament que ens permeten una millor comprensió de l’anomenada crisi del periodisme’, “la qual està lligada a la crisi econòmica de finals de la primera dècada dels segle XXI”. En conseqüència, també cal una menció a banda al paper dels professionals i els reptes que han afrontat arrel de la introducció dels canvis tecnològics, la creixent precarietat laboral, els condicionaments polítics, l’organització en el treball i professional i també la seua opinió sobre la funció social del periodisme.
Si bé el periodisme i els periodistes poden ser estudiats des de diferents marcs teòrics, l’autora ha considerat la teoria de la pràctica de Pierre Bourdieu com la principal font teòrica per tal de poder organitzar la informació i les anàlisis “i així assolir un millor apropament a la complexitat d’aquesta realitat social”.
Inestabilitat profesional i fracàs de la ràdio i Tv públiques i dependència de l’agenda política
Per aquesta raó, ha estat necessari completar la visió dels periodistes sobre la professió amb una aproximació a les dades sobre la premsa, la ràdio, la televisió i els usos d’Internet per tal de conéixer millor l’entorn on treballen els professionals en relació a l’evolució dels emissors i els públics. “Així, doncs, es pot entendre, com el fracàs de la ràdio i televisió públiques ha repercutit en tot el sistema comunicatiu i ha augmentat la inestabilitat de la professió periodística tot fent palesa la feblesa del sistema”.
En conseqüència, aquest conjunt de factors ha permés considerar el futur del periodisme tot tenint molt en compte la introducció de les tecnologies de la informació, la crisi econòmica i política, l’agreujament de les condicions precàries de la professió i, sobretot, una més intensa dependència de l’agenda política, la qual ha estat durant dècades condicionant l’agenda informativa. A mena de resum del panorama crític, s’hi analitza l’opinió dels professionals sobre la qualitat del periodisme, els quals corroboren el principi que com més feblesa democràtica i més control polític dels mitjans, més greu és el descens de la qualitat periodística i de les condicions adients per al bon desenvolupament de la professió.
Portada del llibre.
Mònica Parreño
Llicenciada en Humanitats (itinerari de Filosofia) per la Universitat Pompeu Fabra i doctora en Filosofia, amb menció internacional, per la Universitat de València, la tesi de Mònica Parreño ‘El camp periodístic i els professionals de la informació al País València: anàlisi de l’estructura comunicativa i de les argumentacions dels periodistes sobre el periodisme’, fou defensada el 2012, i va estar dirigida pels doctors Jesús Alcolea i Rafael Xambó, de la Universitat de València.
Prèviament va realitzar una estada de recerca a la Universitat d’Amsterdam, Department of Speech Communication and Argumentation Theory, per tal d’estudiar la metodologia d’anàlisi d’arguments i opinions anomenada Pragma-Dialèctica i aplicar-la a la recerca de la tesi pel que fa als arguments dels professionals de la informació sobre la qualitat del periodisme.
Durant els anys posteriors a la tesi ha presentat comunicacions en diversos congressos estatals i internacionals tant des de la vessant filosòfica com sociològica de la recerca. Ha treballat a cavall entre Barcelona, Madrid i València com a gestora cultural i cap de projectes en diverses institucions públiques i privades. Actualment és gerent de l’empresa Expert Networking (Cilestis, S.L.), dedicada a la consultoria estratègica per a empreses i a la gestió cultural i de la comunicació.
